Publicitat
Publicitat

CANVI DE CICLE

El dret a decidir juga la partida a l'àrea metropolitana

Sobiranistes i unionistes intensifiquen l'ofensiva al cinturó

Si en una cosa coincideixen sobiranistes, federalistes i unionistes és en la importància de guanyar la batalla dels arguments a la corona de Barcelona. Són 35 municipis, a l'àrea metropolitana pròpiament dita, que sumen la meitat de la població catalana, i és on el sobiranisme ha tingut menys penetració fins ara. El nombre de municipis s'eleva a 131 si hi sumem tots els de l'àmbit metropolità (Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme), el 65% de la població de Catalunya.

"On es juga el partit és on es concentra la majoria de la població", recorda en conversa amb l'ARA Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i secretari d'acció política del PSC. Queda clar, doncs, que sense l'àrea metropolitana de Barcelona -també la de Tarragona-, es complica la partida pel dret a decidir.

Això explica que partits i entitats catalanes hagin intensificat, amb estratègies comunicatives i pedagògiques diferenciades de la resta del territori, l'ofensiva a l'àrea metropolitana per fer decantar la balança. Les particularitats demogràfiques, identitàries i lingüístiques d'aquestes comarques, sovint amb més lligams emocionals amb Espanya, aconsellen al sobiranisme articular "un relat molt empàtic, integrador, amb respecte escrupolós als sentiments identitaris" de la ciutadania, explica Josep Rull, cap de l'oposició a Terrassa i secretari d'organització de CDC. Els convergents, ERC i altres organitzacions sobiranistes batallen per garantir la unitat civil de Catalunya mentre avança el debat sobre el dret a decidir.

Un procés inclusiu

Per Rull, es tracta d'arribar a exercir-lo "sense tensar" la societat. I sense "confrontar" el territori, afegeix Balmón, partidari de la via federal i que defensa que són precisament les urnes el que evitarà la tensió social. Davant l'"unionisme que busca la segregació del país", a criteri de la vicepresidenta del Parlament i exregidora d'ERC a l'Hospitalet de Llobregat, Anna Simó, el sobiranisme té "molta feina" a fer a l'àmbit metropolità per evitar la fractura social interna amb què va amenaçar Aznar: "Espanya només podria trencar-se si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat", va dir.

L'objectiu del sobiranisme, doncs, és "defugir la imatge de ruptura interna" que, a criteri de Rull, podria projectar en una consulta un rerepaís per l'estat propi i un entorn urbà refractari. I per això Simó aposta per un "discurs de procés inclusiu" i de "futur compartit al marge d'orígens i identitats de cadascú".

Davant un sobiranisme hiperactiu des de la passada Diada i aplicat a fons per intentar penetrar en àrees històricament més impermeables al seu discurs, PSC, PP i C's han acabat optant per contrarestar-ho, cadascú a la seva manera. Saben tan bé com els sobiranistes que la imatge d'un país dividit i confrontat pot fer avortar la consulta perquè ataca un dels orgulls del catalanisme: la Catalunya un sol poble. "No compartim el debat, però com que és al centre de l'agenda, i davant el risc que els independentistes el capitalitzin, ens expliquem", explica el portaveu de C's Jordi Cañas. C's iniciarà dissabte que ve una campanya pel "sí a Espanya, i el sí a la UE" -és la fórmula per positivar el no a l'estat propi- centrada en les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. També el PP va presentar divendres la seva campanya Dret a saber per contrarestar el sobiranisme.

C's, com el PSC i el PP, sap que la partida del dret a decidir a Barcelona i entorn n'implica una altra: capitalitzar el discurs més antiindependentista per guanyar places històricament socialistes. Així cal entendre l'activitat de Carme Chacón al cinturó roig i la campanya dels socialistes de l'Hospitalet -exportada a Sant Feliu de Llobregat- pel no. Sigui amb campanya o no, els socialistes volen fer quallar que la prioritat absoluta és la crisi i l'atur. Tant és així que per Balmón, que no importarà a Cornellà la campanya de l'Hospitalet, el risc de fractura no és pel dret a decidir, sinó per la situació econòmica de milers de famílies. I si per alguns el dret a decidir confon el debat prioritari, per als altres és amb l'emancipació nacional que el país té l'única possibilitat de mantenir el seu propi estat del benestar. La partida ha començat.