El bipartidisme espanyol torna a alçar el vol
El PP es distancia del PSOE mentre que Podem i Ciutadans perden força en l’últim baròmetre del CIS
MadridLa sacsejada que va fer Podem a la política espanyola fa només un any comença a apaivagar-se. Semblava que el bipartidisme reculava i que el PP i el PSOE deixarien de ser els partits hegemònics a l’Estat amb la irrupció de la formació de Pablo Iglesias i, encara que fos en menor mesura, de Ciutadans, uns nous partits que presagiaven un canvi en l’ordre establert des de la Transició. Però l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del juliol, que recull la prova de foc del 24-M i les reaccions als pactes postelectorals, posa de manifest que Podem i el partit d’Albert Rivera es desinflen mentre que populars i socialistes tornen a alçar el vol.
Si les eleccions generals se celebressin avui mateix, el PP tornaria a guanyar-les, amb un 28,2% d’estimació de vot, gairebé quatre punts d’avantatge sobre els socialistes, que traurien un 24,9%, mentre que Podem es quedaria en un 15,7% després de passar per la cuina del CIS i Ciutadans en un 11,1%. Es tracta d’un baròmetre significatiu, ja que és l’últim abans de la recta final de les generals. El següent ja es publicarà a inicis de desembre. Depèn de quan decideixi convocar la cita a les urnes el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. I segurament li valdrà esperar: per primer cop sembla que el discurs del líder del PP -o jo o el “caos dels pactes”, les “coalicions de perdedors”- comença a calar.
El discurs de Rajoy cala: el post 24-M beneficia el PP
Els resultats del 24-M van fer sonar els sabres a Génova. La crisi interna, però, es va saldar amb només un tímid canvi de cadires secundàries al partit i zero retocs al govern espanyol (a part de la previsible marxa del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, a París). La consigna de Rajoy va ser la mateixa que després de la derrota a Andalusia: explicar-se millor i denunciar els pactes postelectorals de forces que no havien guanyat. Els populars han perdut els governs autonòmics del País Valencià, les Balears, l’Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura, gràcies a pactes d’investidura, en la majoria dels casos, entre el PSOE i Podem. Ara bé, el ball de vots que els populars ara celebren dista molt encara de la majoria absoluta de les generals del 2011, amb un 44,6%.
El PSOE s’aferra al lideratge en el vot directe
A l’abril, després de veure’s fins i tot superat per Podem, semblava que el PSOE tenia a tocar una possible victòria electoral. Se situava a només unes dècimes en estimació de vot del PP i el seu secretari general, Pedro Sánchez, s’erigia com el líder més ben valorat. Ara només li queda aferrar-se al fet que els enquestats els situen com a primera força en intenció directa de vot, amb un 17,3%, per sobre del 16% del PP. És el discurs que va esgrimir ahir el secretari d’organització del PSOE, César Luena, des de la Rioja, situant el seu partit també en “el primer de l’espai central de la política espanyola”. Sánchez passa del primer al tercer lloc com a polític més valorat, amb un 3,84%, superat per la nova presidenta de Navarra i exportaveu de Geroa Bai al Congrés, Uxue Barkos, i l’únic diputat de Compromís a la cambra baixa, Joan Baldoví.
Podem torna a la casella de sortida en només un any
Qui encaixa amb un pitjor regust de boca els resultats d’aquest CIS són els nous partits. El juliol de l’any passat Podem irrompia a l’enquesta del CIS per primer cop amb una estimació de vot del 15,3%. Un any després, el percentatge és gairebé el mateix, un 15,7%. La davallada més gran va ser a l’abril, el presagi que no arribarien a ser primera força en cap de les autonomies al 24-M i que només governarien on apostaven per la confluència. El secretari de relacions internacionals, Pablo Bustinduy, va valorar ahir amb cautela els resultats i va assegurar que el seu projecte tornarà a “il·lusionar i mobilitzar” al setembre, quan presentin la llista final de país amb altres forces autonòmiques. Pel que fa a Ciutadans, el globus ja comença a desinflar-se en només tres mesos i la intenció directa de vot passa d’un 10% a l’abril a un 7,7% al juliol després de donar Andalusia al PSOE i Madrid al PP.
Un de cada cinc aposta per una aliança PSOE-Podem
Si sumem l’estimació de vot de PP i Ciutadans, s’arriba als 39,3% dels vots, molt a prop del 40,6% que sumen el PSOE i Podem. Aquesta última coalició seria la favorita dels enquestats. Un de cada cinc apostaria per aquest pacte, mentre que un 11,6% pel PP en solitari, un 10,9% per la suma de PSOE i Ciutadans, un 10,3% per la suma de PP i C’s i només un 5% per una gran coalició entre populars i socialistes.
El sondeig no aconsegueix radiografiar Catalunya
Pel que fa als resultats de les formacions catalanes, és impossible prendre el CIS com a model, ja que encara té en compte CiU com a federació. Tant ERC com l’antiga coalició augmenten en intenció de vot, però lleugerament. De fet, el baròmetre encara pregunta per Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió, i Alfred Bosch, cap de llista per Barcelona, en la valoració de candidats. Fins i tot suma ICV dins dels vots d’IU, tot i que s’ha anunciat un acord amb Podem també per al Congrés. IU modera la seva caiguda, però obté només un 3,7%.
L’independentisme no revifa des del 9-N
Des del gener d’aquest any que el percentatge de suport a la independència d’una comunitat autònoma dins de l’Estat no varia. En el baròmetre del CIS es manté mes a mes al voltant del 9,7%, lluny del rècord del 12,4% que es va assolir al novembre, coincidint amb el 9-N. El mes següent, aquest suport perdia fins a 3,5 punts.
