Publicitat
Publicitat

La UE pacta les regles dels futurs rescats bancaris i protegeix els dipòsits fins a 100.000 euros

Es generalitza el model espanyol de quitances a alguns creditors i la recapitalització indirecta

La Unió Europea ha arribat de matinada a un acord sobre les regles dels futurs rescats bancaris. Seran els bancs i els creditors, i no els contribuents, els que paguin la factura en cas de fallides. L'acord preveu donar una protecció especial als dipòsits.

El compromís generalitza el model aplicat pel rescat bancari espanyol, que consisteix a imposar primer quitances obligatòries a alguns creditors i permetre després la intervenció del fons de rescat de la UE (MEDE), però de manera indirecta, a través de l'estat, segons han explicat fonts diplomàtiques. No obstant això, les quitances futures seran més grans que les imposades a Espanya.

La norma garanteix que en cap cas es tocaran els dipòsits inferiors a 100.000 euros i atorga una protecció especial als de més de 100.000 euros en mans de pimes i particulars, que només tindran pèrdues com a últim recurs.

L'acord s'ha assolit al segon intent, en una reunió que s'ha allargat més de sis hores, just a temps per a la cimera dels caps d'estat i de govern de la UE que comença aquest dijous. El pacte suposa una de les peces fonamentals de la unió bancària. L'objectiu és trencar el vincle entre deute bancari i deute sobirà i evitar nous fiascos com el rescat de Xipre.

La directiva fixa per primera vegada un percentatge mínim de quitança obligatòria equivalent al 8% dels passius del banc. Així es garanteix que siguin els creditors i els accionistes, i no els contribuents els primers a assumir pèrdues.

Un cop aplicada la quitança obligatòria, la norma deixa un ampli marge de maniobra als estats membres per salvar determinats creditors de les quitances, fins al 5% dels passius. Aquest rescat es finançarà amb els fons de resolució nacionals, alimentats pels mateixos bancs.

En circumstàncies excepcionals, la directiva autoritza a continuació l'ús de fons públics nacionals i del MEDE abans que tots els creditors perdin del tot la seva inversió, però no de forma directa, sinó mitjançant un préstec a l'estat que computa com a deute públic, com en el cas d'Espanya.

La recapitalització directa només podrà fer-se efectiva en una segona fase, un cop s'hagin esgotat totes les quitances possibles, si el banc segueix necessitant ajuda.

"Hem arribat a un acord que és positiu, amb tres missatges fonamentals: una protecció molt elevada dels dipòsits, un model comú del que serà la resolució dels bancs i de com han de fer front a les pèrdues, i una protecció dels diners del contribuent", ha assenyalat el ministre espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

"És un pas en la direcció correcta del que ha de ser el progrés en la unió bancària", ha assenyalat De Guindos després de la reunió dels ministres del ram de la UE, l'anomenat Ecofin.