El TC limita la llibertat d'expressió dels militants dels partits
El tribunal denega l'empara a una militant del PSOE suspesa per criticar la formació davant la premsa
MadridEn el moment que una persona s'afilia a un partit cedeix part del seu dret a la llibertat d'expressió a la formació política amb l'afany de "preservar la imatge pública" del partit en qüestió. És la conclusió a què ha arribat el Tribunal Constitucional, que per primera vegada en una sentència decideix limitar la llibertat d'expressió dels militants del partits polítics a l'Estat. El tribunal ha denegat l'empara a una militant del PSOE d'Oviedo suspesa per titllar de "paparres" en una carta al director d'un diari els dirigents de la capital asturiana per no celebrar un primàries en l'elecció del candidat municipal.
Els magistrats raonen que l'exercici de la llibertat d'expressió de l'afiliat "ha de conjugar-se amb la necessària col·laboració lleial" amb el partit. És a dir, entenen que els afiliats "assumeixen el deure de preservar la imatge pública de la formació política a la qual formen part i de col·laboració positiva per afavorir-ne el funcionament adequat". "En conseqüència, determinades actuacions o comportaments [...] poden portar lògicament a una sanció disciplinària o fins i tot a l'expulsió", afegeix la sentència.
La sentència és pionera perquè per primera vegada el TC reconeix que les decisions dels partits polítics que impliquen una ingerència en un dret fonamental, en particular quan l'acció disciplinària afecta la llibertat d'expressió, poden quedar subjectes a un control jurisdiccional de constitucionalitat que vagi més enllà d'un mer control formal.
La vicepresidenta del TC, Adela Asúa, ha estat l'encarregada d'elaborar la ponència, que no subscriuen al 100% ni el president del tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, ni el magistrat Andrés Ollero, perquè considera que obren la porta a regular l'activitat dels partits polítics.
La demandant assegurava en la seva carta al director que els militants socialistes asturians estan "cansats de tants 'mangants', de gent que no treballa i que la seva única aspiració és anar en una llista, a la que sigui, sense que la resta de la gent sàpiga quins valors els acompanyen, quins mèrits en la vida civil tenen". I afegia que els membres de l'executiva dels partits "ara semblen més paparres que volen tot el poder, que volen xuclar la sang del que es manifesta en contra".
