24/10/2016

El Suprem “afina” el cas Fernández Díaz

2 min
Rajoy i Fernández Díaz, ahir a Barcelona poc abans que es fes pública la gravació

La sala d’admissió de la sala segona del Tribunal Suprem perfila l’arxivament de la querella de Xavier Trias i Convergència contra el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Un cop ja és un fet la investidura de Mariano Rajoy amb l’abstenció del PSOE, el ponent Manuel Marchena -president de la sala segona- vol deixar net Fernández Díaz abans de la formació del nou govern.

La sala d’admissió -integrada per Marchena, Ana Ferrer, Miguel Colmenero, José Manuel Maza i Andrés Palomo- té des de fa més de dues setmanes l’informe del fiscal en cap del Suprem, Antolín Herrero, que justifica les converses entre el ministre i De Alfonso com un intercanvi d’informacions dins les seves competències. Els magistrats ja han mantingut deliberacions. Segons fonts jurídiques, l’informe del fiscal és matusser, i no aconsegueix justificar per què s’ha de rebutjar l’obertura d’una investigació. Amb un primer cop d’ull sembla difícil negar l’aparença de possibles delictes de revelació de secrets, prevaricació i possible malversació de fons públics en les converses, que busquen implicar dirigents independentistes en delictes.

Altres fonts assenyalen que no es tracta de negar l’aparença, que és indiscutible, sinó que és un problema polític. El Suprem només ha admès querelles criminals contra ministres o exministres en comptades ocasions, com va ser el cas de José Barrionuevo el 1995 amb el cas dels GAL, la guerra bruta de l’Estat contra ETA.

En les trobades del 2 i el 16 d’octubre del 2014, difoses durant la setmana de les eleccions del 26-J, De Alfonso i el ministre maquinen la filtració de dades a mitjans de comunicació per danyar o destruir les carreres polítiques de dirigents sobiranistes catalans (Trias, Oriol Junqueras i Francesc Homs). L’efecte immediat va ser la publicació en un diari de Madrid, onze dies després de la segona trobada, d’un compte fals de l’exalcalde de Barcelona a Suïssa, una operació feta per assessors de Fernández Díaz.

En les dues trobades, precisament, De Alfonso explica al ministre que la Fiscalia General de l’Estat podria “afinar” algunes de les informacions no confirmades que tots dos comentaven a la conversa. Les trobades es van desenvolupar en el context del que el comissari José Villarejo anomena l’operació Catalunya, i la incursió de l’aleshores cap d’Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la Banca Privada d’Andorra (BPA), per obtenir dades de membres de la família de l’expresident Jordi Pujol a bancs andorrans.

Rajoy el defensa

El president espanyol ha defensat Fernández Díaz, amb qui manté una estreta amistat. Fonts pròximes al govern en funcions assenyalen que no el mantindrà a Interior -va ser reprovat pel Congrés, amb el vot de tota l’oposició, per la guerra bruta contra dirigents independentistes-, però el compensarà amb un altre destí. Per això, precisament, Fernández Díaz vol deixar enrere la querella criminal com més aviat millor, de manera que Rajoy pugui comptar amb ell en la nova etapa. El Suprem no veu en la lluita contra l’independentisme un motiu per investigar Fernández Díaz. Si Rajoy el vol al govern, el ministre aconseguirà seguir a l’executiu net de causes judicials.

stats