Política 23/09/2017

La Sindicatura es dissol per pressió judicial

L’òrgan que havia d’aportar garanties al referèndum estava amenaçat pel Constitucional

Aleix Moldes / Núria Orriols
3 min
El conseller de Presidència, Jordi Turull, a la roda de premsa després del consell executiu extraordinari d’ahir.

BarcelonaLa llei del referèndum defineix la Sindicatura Electoral com “l’òrgan responsable de garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral, i l’exercici efectiu dels drets electorals”. Ahir, però, la pressió judicial que amenaça els membres de la Sindicatura amb multes de 12.000 euros diaris va fer que el Govern n’anunciés la dissolució, tot i que això comporti, de facto, renunciar a l’àrbitre de l’1-O que preveia la llei del referèndum. Ahir a darrera hora el Tribunal Constitucional va informar que havia rebut la renúncia de tots els membres de l’organisme. També van quedar dissoltes les cinc sindicatures territorials de Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida i l’Aran.

Tot i que la Sindicatura era un òrgan que depenia del Parlament, qui va fer el pas perquè la Sindicatura abandonés les seves funcions va ser l’executiu. Segons va informar ahir l’ACN, el Govern va sol·licitar als seus integrants que donessin el relleu de la feina feta a ens públics, acadèmics i internacionals perquè segueixin observant el desenvolupament efectiu del referèndum de l’1 d’octubre. Sense concretar res més. I els membres de la Sindicatura ho van acceptar, segons la mateixa informació. La seqüència va ser aquesta al final del dia, tot i que, abans, el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, va dir en roda de premsa que li pertocava només a la Sindicatura prendre decisions sobre el seu futur.

L’anunci d’ahir deixa moltes preguntes en l’aire, perquè la llei del referèndum estableix que els membres de la Sindicatura són “inamovibles” i li encomana funcions clau del referèndum. En teoria, la Sindicatura era l’organisme que s’havia d’encarregar de fer el recompte de resultats i proclamar el definitiu. Després, al cap de dos dies de l’anunci, el Parlament hauria de declarar la independència en cas que hagués guanyat el sí en el referèndum. Fonts coneixedores de l’estratègia sobiranista afirmen a l’ARA que la intenció és encarregar aquesta tasca -la darrera que havia de fer la Sindicatura- a una nova comissió que s’ha d’anunciar els pròxims dies. Fonts del Govern, però, no aclarien ahir quins organismes concrets podrien encarregar-se d’assumir-la.

Tot i que amb la decisió, propiciada per l’actuació judicial de l’Estat, el Govern deixa de complir una part de la llei del referèndum, el vicepresident de l’executiu i responsable organitzatiu de l’1-O, Oriol Junqueras, va defensar la decisió. Va assegurar, en un míting a Santa Coloma de Gramenet, que la Sindicatura ja havia completat la seva tasca i va afegir que la dissolució no afectava els preparatius del referèndum -tocats per la intervenció de la Guàrdia Civil-. “El referèndum té moltes garanties”, va afirmar. “Aquest organisme ja ha fet la seva feina i és evident que ho ha fet en un context de repressió”, va afegir sense concretar res més.

La segona condició del TC

Després d’anunciar la multa diària de 12.000 euros, el Tribunal Constitucional havia donat un dia per renunciar als càrrecs i per anul·lar les decisions adoptades. El primer punt ja s’ha fet efectiu. Per complir el segon, la Sindicatura hauria de tirar enrere les decisions que ja ha pres, com la validació dels partits i les entitats acreditades per disposar d’espais de publicitat als mitjans de comunicació públics (TV3 els va començar a emetre ahir), la validació del cens, dels col·legis electorals, de les paperetes i també dels observadors internacionals. De moment no hi ha hagut aclariments sobre si compliran també aquesta segona condició del TC.

Els cinc membres de la Sindicatura van ser designats pel Parlament el 6 de setembre. El nomenament va ser polèmic. El PSC, el PP i Cs no van participar en la votació i, juntament amb CSQP, van afirmar que la Sindicatura naixia “nul·la” perquè JxSí i la CUP no havien reunit els dos terços necessaris per canviar la llei electoral.

stats