Sánchez renega del passat per “acabar amb l’etapa negra del PP”

MadridPedro Sánchez posa el comptador a zero. El flamant secretari general del PSOE va sortir ahir del 39è congrés federal amb un nou projecte polític i envoltat d’una direcció en la qual ha esborrat tota ombra de crítica. El seu control del partit ja és total. Blindat dels barons que li van fer el llit fa només vuit mesos i mig, Sánchez posa la directa “rumb a la Moncloa”. Davant de més de vuit mil militants -segons l’organització-, el líder socialista va ratificar quin serà el seu objectiu a partir d’ara: tornar a intentar forjar com més aviat millor una majoria alternativa amb Podem i Ciutadans per fer fora Mariano Rajoy. I si aquests dos partits no aixequen els “vetos creuats”, fer campanya perquè en les pròximes generals quedi clar que el PSOE és l’única alternativa “per acabar amb l’etapa negra del PP”. “Vull fer una declaració solemne: nosaltres només competim contra el PP”, va proclamar, anunciant també que crearà un espai de coordinació al Congrés per “desmantellar” les polítiques de Rajoy.

Si Felipe González va capgirar el PSOE de la dictadura amb el congrés de Suresnes el 1974 -on es va comprometre a defensar el dret a l’autodeterminació, un principi ara oblidat-, Sánchez ha volgut fer el mateix aquest cap de setmana a Madrid. El líder socialista va convertir l’absència de tota la vella guàrdia i de la presidenta andalusa, Susana Díaz, durant el seu discurs de proclamació en una oportunitat per renegar dels límits del passat i defensar el seu projecte. “El nou PSOE s’obre pas, sí, però és el PSOE de sempre, el que no ha tingut mai por del canvi”, va dir des del mateix espai, el pavelló tres d’Ifema (el recinte firal de Madrid), on Díaz, flanquejada per tota la vella guàrdia, va fer el primer acte de les primàries.

Sánchez va cuidar la posada en escena al mil·límetre. Va entrar al so de Sweet child o’mine de Guns N’Roses, va parafrasejar Bob Dylan (“Els temps estan canviant”) i va acabar cantant La Internacional, mentre un palet, de fons, recordava el nou lema del PSOE en construcció, en què renuncia fins i tot a les seves sigles: “Som l’esquerra”. El seu discurs podria haver casat a la perfecció en la moció de censura debatuda al Congrés la setmana anterior. El va estructurar en cinc eixos: va picar l’ullet al 15-M i també al votant socialista desencisat que ha abraçat Podem, va reivindicar que el PSOE torna a ser un partit “d’esquerres”, va llançar durs atacs a la gestió del PP, es va oferir per fer fora Rajoy de la mà de Pablo Iglesias i Albert Rivera i finalment va dedicar una bona estona a defensar una sortida “a favor d’Espanya i del catalanisme”.

En defensa del “catalanisme”

El PSOE de Pedro Sánchez busca marcar la diferència amb la resposta al conflicte entre Catalunya i l’Estat. Després que el congrés dels socialistes inclogués dissabte a la seva ponència política el compromís de “perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional” d’Espanya, Sánchez va deixar clar que “entre el neocentralisme i l’independentisme s’obre un espai de trobada tan ampli com majoritari a tots dos costats de l’Ebre”. Un espai que volen abanderar els socialistes reivindicant la reforma federal de la Constitució. Espanya és una “nació de nacions” amb una “única sobirania, la del conjunt dels espanyols”, va dir Sánchez, molt contundent en el seu veto al dret a decidir: “Mai estarem al costat de tesis independentistes ni donarem suport al referèndum”.

En un missatge per als catalans va destacar que “Espanya no és ni Rajoy ni el PP”, que no és “immobilista” i tampoc “anticatalana”. “Diguem-ho alt i clar: Espanya estima a Catalunya!”, va dir entre aplaudiments, que encara van ser més sonors quan es va referir al líder del PSC, Miquel Iceta -l’únic baró que va mencionar-: “Estic a favor d’Espanya i del catalanisme”, va insistir. Defensant els avenços de l’autogovern català en democràcia, Sánchez va acabar cridant a recuperar aquesta fórmula per posar fi al Procés.

Catalunya serà un dels plats forts per al PSOE a curt termini. Els socialistes exploren la possibilitat d’avalar la proposta del PDECat de crear una comissió sobre Catalunya al Congrés. El nou secretari d’organització, José Luis Ábalos, no descartava a l’ARA votar sí a la moció que el portaveu dels nacionalistes catalans, Carles Campuzano, defensarà aquesta mateixa setmana des de Madrid per intentar trobar un encaix territorial. L’objectiu de Sánchez és fer créixer els suports a una tercera via, mentre deixa clar el seu veto al dret a decidir.

Entre els representants del PSC presents ahir a la cloenda del congrés tot eren elogis. “No recordava un discurs tan bo d’ell”, admetia un dirigent del partit, convençut que el posicionament del nou PSOE amb Catalunya “obre una via” per resoldre el conflicte amb l’Estat. Una via que els socialistes catalans creuen que els dona “més força i oxigen”, segons va afirmar l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i figura destacada en la nova direcció de Sánchez, Núria Parlon. Davant l’ambigüitat dels comuns amb el Procés, Parlon va destacar que el PSC pot oferir una alternativa a l’independentisme “clarament diferenciada” de la del PP.

Un vot de càstig del 30%

Sánchez ha superat amb nota un congrés que hauria pogut ser un viacrucis, vistos els precedents i el clima de les primàries. Tant Díaz com la vella guàrdia li ha donat màniga ampla per aprovar una executiva sense cap veu crítica més enllà de la cadira de l’exlehendakari Patxi López. Però també li han deixat entreveure que, si bé ara pleguen veles, no aproven el seu projecte i que al mínim error intentaran recuperar el terreny perdut. Sánchez ha respost blindant-se i no integrant, per desconfiança, cap membre ni de l’equip ni afí a Díaz. Els delegats l’hi van fer pagar amb un vot en blanc de càstig de gairebé del 30%, més del doble que en el congrés del 2014. Només va poder aprovar l’executiva amb un 70% dels vots, després que els delegats andalusos abandonessin el plenari la nit del dissabte que havia d’aprovar el nou full de ruta. Susana Díaz deixava el congrés federal, dissabte a la nit, amb ulls vidriosos i resistint-se a defensar la plurinacionalitat de l’Estat.

El president valencià, Ximo Puig; el de l’Aragó, Javier Lambán, i el manxec, Emiliano García-Page, sí que van seguir ahir el seu discurs, però també van criticar el “sectarisme” de la nova executiva. Després de La Internacional, ja no va sonar Guns N’Roses, sinó el tradicional himne del PSOE. La principal incògnita és fins quan Pedro Sánchez podrà allargar el seu momentum. Creu que estar fora del Congrés fins i tot el pot beneficiar. Esperar que Rajoy es desgasti, mentre fan oposició al Congrés, i ell seguir fent campanya per l’Estat. Després de fer-se seu el PSOE, Sánchez vol començar a partir d’ara una llarga cursa electoral fins a la Moncloa