ENTREVISTA
Política 08/06/2013

Ramón Tamames: "Felip de Borbó haurà de sotmetre el seu regnat a referèndum"

L'economista i exdiputat del PCE assegura que "el procés català pot acabar com el pla Ibarretxe". Com a alternativa, indica que "es podria estudiar una reforma constitucional per reconèixer a Catalunya alguna distinció especial"

Roger Mateos
3 min

Ramón Tamames (Madrid, 1933), doctor en dret i ciències econòmiques, evoca a Más que unas memorias (RBA) la seva dilatada trajectòria, des de les penúries de la Guerra Civil, la lluita antifranquista i la militància al PCE fins a l'experiència de la Transició, el pas pel Congrés del 1977 al 1981 i la seva evolució ideològica ja com a tertulià de la Cope.

Del PCE a la Cope. ¿Hi ha una constant que relligui la seva carrera?

Sí, l'esperit crític. Durant el franquisme era molt fàcil tenir-lo. Després vaig criticar molt la UCD; més tard vaig denunciar la cleptocràcia del PSOE de Felipe González.

Això de la corrupció ha acabat empastifant tots els grans partits.

És cert que ha esdevingut un mal endèmic. Però caldria anar més enllà i combatre fins i tot la ineptitud en la gestió política. Els últims deu anys han estat un disbarat continu.

¿Encara dóna les culpes de la crisi actual al govern de Zapatero?

Estem pagant les alegries sobretot dels últims tres anys de ZP. I Catalunya segueix patint els efectes del tripartit. S'haurien d'exigir responsabilitats als governants -autonòmics o estatals- per haver comès excessos, errors gruixuts o prevaricació.

Responsabilitats en l'àmbit penal?

I tant. Sóc partidari d'introduir una esmena a la Constitució que ho inclogui. Seria una manera de prevenir el frau i la corrupció.

¿És dels que pensen, per tant, que la Constitució no és intocable?

La Constitució no és cap llibre sagrat. Ha de ser un text viu, tot i que per reformar-ne aspectes fonamentals cal que es posin d'acord els dos grans partits, PP i PSOE.

Amb el debat sobre la carta magna, ha ressorgit, en ple descrèdit de la casa reial, el dilema monarquia o república . ¿És hora d'obrir el meló?

Crec que hi ha coses més urgents, però tinc una cosa molt clara. Quan el rei Joan Carles passi a millor vida -tant de bo trigui molt- el príncep Felip serà coronat nou monarca, però haurà de sotmetre a referèndum el seu regnat. No tindrà inicialment la legitimitat del seu pare, no podrà presentar-se com un dels factors que van portar la democràcia. Haurà de legitimar-se amb un referèndum.

¿I els grans poders de l'Estat transigiran amb una consulta així?

És que serà inevitable. La monarquia s'haurà de revalidar a les urnes.

A Catalunya ara es parla d'un altre referèndum, el d'independència.

Jo crec que no es farà. No hi pot haver referèndums d'aquest abast a escala autonòmica. Catalunya no és Escòcia. Pretendre que Catalunya assoleixi la seva grandesa amb la separació em sembla equivocat. Caldria que els catalans es posessin al capdavant d'Espanya. Cambó va poder fer-ho però no ho va acceptar. Sí que ho va fer, en canvi, el general Prim, de qui sóc un gran admirador.

El sobiranisme no para de créixer i no aspira a liderar Espanya.

Artur Mas ha fet un gir, perquè ell no era sobiranista. És un aprenent de bruixot que ha posat en marxa tot aquest maremàgnum. Però no cal dramatitzar. Em sembla que tot això no anirà enlloc.

Com ho pensen aturar?

Pot acabar com el pla Ibarretxe, que va ser rebutjat i no es van mobilitzar les masses al País Basc. PP i PSOE van posar-se d'acord per frenar-lo i ara pot passar el mateix amb el procés català.

¿Espanya pot oferir una alternativa a Catalunya?

No comparteixo la tesi d'Ortega y Gasset, que creia que el problema català només es pot conllevar . És possible resoldre'l, es podria estudiar una reforma de la Constitució per reconèixer a les nacionalitats històriques alguns factors de distinció especial.

stats