Publicitat
Publicitat

CANVI DE CICLE

Rajoy avisa que un estat català seria irrellevant a la UE

El president espanyol insisteix que no apujarà l'IVA i promet abaixar l'IRPF "com a molt tard" el 2015

Potser perquè a Madrid encara hi ha qui no s'acaba de creure el procés català, el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, li va voler dir ahir amb totes les lletres a Mariano Rajoy: "Per primera vegada des de la República hi ha en marxa un procés sobiranista, secessionista, que es planteja des del govern de Catalunya mateix". Piqué va pronunciar la paraula secessionista amb un fil de veu inaudible, amb to compungit, com demanant perdó, però Rajoy ho va entomar sense moure ni un múscul. Una hora i mitja més tard es va decidir a respondre a "tot aquest assumpte", enarborant una teoria segons la qual, en matèria d'estats, el que és important és la grandària. "Necessitem ser grans per estar a Europa amb força; els petits no compten per a res", va etzibar Rajoy a l'auditori segons abans de donar per acabada la seva participació en la XXIX Reunió del Cercle d'Economia a Sitges.

El president espanyol, doncs, no es va moure ni un mil·límetre. Això sí, si abans deia que la independència portava al "no-res", ara condemna a la "irrellevància". Almenys és més concret. Fins i tot es va permetre criticar, per "oportunistes", els que defensen una reforma federal de la Constitució, en referència a Alfredo Pérez Rubalcaba, que coincideix amb el Cercle en veure un perill en l'immobilisme.

Però Rajoy no hi veu aquest perill. De fet, ahir no va amagar la seva contrarietat quan se l'interpel·la per aquesta qüestió. No entén que, just quan "s'ha d'afrontar una crisi econòmica de gran magnitud", i immersos en una batalla per fer avançar Europa ("una reforma constitucional de primer ordre"), alguns estiguin plantejant una cosa que per ell és, senzillament, inconcebible.

Les paraules de Rajoy no van sorprendre l'auditori, però en certa manera va certificar que les postures són irreconciliables i el xoc inevitable. No hi va haver cap picada d'ullet per als que encara creuen possible algun tipus d'entesa al voltant de la consulta. Per no haver-hi, el polític gallec ni tan sols va assegurar que el repartiment del dèficit autonòmic sigui finalment asimètric. A primera fila, Andreu Mas-Colell se l'escoltava amb un entusiasme perfectament descriptible.

Rajoy no vol afrontar cap debat territorial. I quina és la manera que té d'esquivar-lo? Doncs convidant a tothom que vulgui a anar al Congrés a plantejar-ho. En el rebuig a aquesta via, la de la reforma de la Constitució, Rajoy va coincidir ahir amb el president d'ERC, Oriol Junqueras. Curiositats de la política.

Aquest, però, no va ser l'únic moment tens. Josep Piqué va estar especialment cru en la descripció de la realitat (això sí, ho va salpebrar amb elogis al "sentit comú" i "altura de mires" de Rajoy) i va denunciar, per exemple, la "italianització de la nostra política", en referència als múltiples casos de corrupció que assetgen el PP i que l'han convertit en un partit sota sospita.

Però si hi va haver una demanda compartida per tothom va ser la de la rebaixa d'impostos. Un assistent va recordar la famosa frase de George Bush pare en la campanya electoral del 1988: "Read my lips: no more taxes " [Llegiu-me els llavis: no més impostos], i com l'incompliment d'aquesta promesa li va costar la reelecció el 1992 davant Bill Clinton. Rajoy va ser contundent: "La Comissió Europea no ha demanat l'augment de l'IVA i no apujarem l'IVA", va dir. Va afegir el seu compromís de rebaixar l'IRPF "com a molt tard el 2015" i va concloure amb un somriure: "A mi no em passarà això de George Bush pare".

Abans el cap de l'executiu espanyol havia fet una aferrissada defensa de la seva política econòmica i havia recordat que amb les noves mesures fiscals s'havien aconseguit recaptar 11.327 milions d'euros addicionals que havien evitat "l'esfondrament dels ingressos tributaris". Va remarcar també que en l'últim any i mig la xifra d'empleats públics s'havia reduït en 375.000 i va assegurar que la reforma laboral començava a donar fruits. "S'observen indicis d'un canvi en el patró d'ajust del mercat laboral espanyol", va dir abans de destacar com un gran èxit la rebaixa dels costos laborals. Això sí, en la línia optimista de De Guindos, va dir que les xifres de l'atur que es faran públiques el dia 4 seran "esperançadores".

Potser per això, per aquesta confiança cega que va mostrar en les seves polítiques, va treure ferro a les demandes d'un gran pacte per sortir de la crisi. Rajoy és refractari a les proclames i a l'ampul·lositat. Prefereix anar al detall, a la cosa concreta, i negociar punt per punt. I en aquesta llista va situar per damunt de tot la qüestió de la sostenibilitat de les pensions, que està pendent d'un informe d'experts que s'elevarà al Pacte de Toledo. El gran obstacle per al consens és la pretensió de desvincular les pensions de l'IPC en el marc d'una llei general de desindexació. Rajoy també va citar la llei de transparència i la reforma de les administracions i el sector de l'energia. Va reconèixer, això sí, que en política europea hi havia un consens ampli a la cambra baixa i fins i tot va assenyalar que tenia una "bona relació" amb Rubalcaba. Ell, però, té majoria absoluta.

RE