El PSOE es juga el seu futur I el de l’esquerra espanyola
Pedro Sánchez i Susana Díaz es baten avui en unes primàries fratricides que han esquerdat el partit
MadridEn un clima de màxima tensió i incertesa, els 187.949 militants del PSOE i del PSC estan cridats avui a escollir qui serà el seu pròxim secretari general. L’empat gairebé tècnic entre la presidenta andalusa, Susana Díaz, i l’exlíder del partit Pedro Sánchez en la recollida d’avals preveu una nit llarga i agònica a Ferraz. Els col·legis tancaran a les vuit del vespre i fins a dos quarts de dotze, aproximadament, no s’anunciaran els resultats oficials. El PSOE s’ho juga tot: tant el seu futur com el de l’esquerra espanyola. La decisió de dilatar les primàries fins al maig ha abocat els militants a haver d’escollir entre dos candidats -la victòria de Patxi López es dona per descartada- que saben que no els portaran a la victòria a les urnes a curt termini.
Radicalment dividits des del fatídic comitè federal de l’1 d’octubre, els militants hauran d’escollir entre apropar-se a Podem o al PP, conscients que es tracta d’un episodi més d’una guerra inacabada que es podria allargar fins a les primàries per a la presidència del govern espanyol. Es preveu una mobilització sense precedents després que, només en la recollida d’avals, ja se superés la de les primàries del 2014, amb més d’un 67%. La gran preocupació dels sanchistes és que es garanteixi el vot secret en totes les federacions. La gestora ha prohibit que es porti el sobre preparat de casa i ha demanat que s’habilitin cabines, un fet que moltes agrupacions ja han dit que no podran complir. Andalusia tindrà la paraula: un de cada quatre militants prové de la federació més potent. Díaz té calculat que si hi guanya amb més del 70% dels vots tindrà assegurat el pas cap a Madrid.
Però en les primàries no es juga només el futur del PSOE, sinó també la possibilitat de forjar una alternativa de govern a Mariano Rajoy. El president espanyol afronta el procés amb tranquil·litat. Se sap la seva predilecció per la presidenta andalusa -no ha perdonat encara que Sánchez li digués “indecent”-, però la Moncloa veu gairebé impossible poder tornar a pactar amb el PSOE aquesta legislatura. Primer, perquè si guanya Sánchez ja ha deixat clar el seu desig de demanar la dimissió del líder popular. I segon, perquè és conscient que Díaz haurà de mostrar distàncies si vol recuperar el suport de totes les bases.
Sigui com sigui, el PP no té previst amenaçar amb la convocatòria d’eleccions anticipades, almenys, fins al 2019. És el temps prudencial que es dona la baronesa per reconstruir el partit, mentre que Sánchez no descarta una moció de censura. Rajoy no té por a tornar a les urnes, però tampoc pensa abandonar el tancredisme : allò que els politòlegs anomenen un lideratge passiu, del qual ell és un gran especialista. L’aliança amb el PNB pels pressupostos i la seducció del diputat de Nova Canàries li donen corda per poder sobreviure, almenys, fins a finals del 2018 gràcies a la geometria variable del vot al Congrés.
Sense veu pròpia al Congrés
Mentrestant, la cúpula de Podem aguanta avui la respiració perquè triomfi Díaz i molts militants sanchistes passin a les seves files. Donaran la benvinguda al nou secretari general amb una moció de censura abocada al fracàs, una forma de posar més pressió al PSOE en la contínua lluita pel lideratge de l’esquerra. Ni Sánchez ni Díaz podran defensar-se des del Congrés aquesta legislatura, ja que cap dels dos té escó i hauran de delegar sempre en un equip de confiança.
Si una cosa ha entès Sánchez durant els mesos apartat de la primera línia política és que sense una entesa amb el partit lila serà impossible construir una alternativa al PP. Mira la crisi de la socialdemocràcia a Europa, on només governa amb aliances a Portugal i Suècia, i ha arribat a la conclusió que mai podran tornar a estar a l’alçada del PP. A Génova abonen la seva tesi. Situen el PSOE en el mateix procés de descomposició que els socialistes francesos, que en la primera volta de les presidencials van treure un 6,10%.
La crisi de la socialdemocràcia
Díaz nega que estigui en joc la supervivència de la socialdemocràcia i considera que l’únic problema és curar un partit com el PSOE que està “malaltó”. Els seus càlculs són de guanyadora: creu que amb la seva fórmula aquest any es podran situar a només sis o set punts del PP en les enquestes. Té a favor que la seva victòria pot aportar una certa calma orgànica, ja que té la majoria de votants a favor. Sánchez, en canvi, haurà de pactar amb els barons abans del congrés federal del 17 i 18 de juny i recuperar la seva confiança perquè les lluita fratricida no es reprodueixi a cada territori.
Els tres aspirants han promès incorporar gent del bàndol contrari a l’executiva si guanyen, però sembla que la guerra encara no ha acabat i el PSOE podria consumar avui, definitivament, la seva fractura.
