Publicitat
Publicitat

CRISPACIÓ SOCIAL

El PP dispara les protestes un 900%

El 2012 es varen fer 3.680 manifestacions i les sancions varen augmentar un 30% respecte del 2011

L'any passat es varen fer 3.680 manifestacions, concentracions o reunions ciutadanes a les Illes Balears, segons la Delegació del Govern espanyol. Una xifra desorbitada si es compara amb la de l'any anterior, en què se'n realitzaren 372. En un any, les protestes varen augmentar més d'un 900% i és que el 2012 n'hi va haver un esclat, sobretot a causa de les polítiques de retallades i en contra del català del Govern Bauzá. Una onada de manifestacions que s'ha acabat anomenant la 'primavera mallorquina'.

La Delegació del Govern espanyol va fer públiques ahir les xifres de la 'primavera mallorquina' a l'agència Efe per intentar contrarestrar-ne unes altres que Esquerra Unida havia difós just unes hores abans: que l'any passat les sansions que hi tenen relació havien augmentat un 30%. La Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears va tancar l'any 2012 amb 384 expedients sancionadors relacionats amb manifestacions, protestes i el dret de reunió en general, 88 més que no el 2011, tot i que en acabar l'any passat només 19 multes eren fermes.

L'any del PP

José Ramón Bauzá va prendre possessió del càrrec de president el juny de fa dos anys i Mariano Rajoy va guanyar les eleccions espanyoles el mes de novembre del mateix any, de manera que el 2012 va ser el primer any sencer en què els populars varen recuperar el control dels dos executius i varen decidir els respectius pressupostos.

Les polítiques dels populars varen causar tota mena de protestes durant el 2012, des de les manifestacions multitudinàries en defensa del català fins a l'ocupació del rectorat de la UIB, les concentracions als pobles contra Bauzá com la del maig a Bunyola -que va acabar amb detencions-, els avalots durant El Coso de Felanitx i les accions del col·lectiu No vull pagar al túnel de Sóller, entre molts altres exemples.

Malgrat l'augment del nombre de sancions, la quantitat total de les multes va davallar: si el 2011 es va arribar als 262.342 euros, l'any passat va tancar amb 188.791 euros. Això sí, les Illes Balears són al capdamunt del rànquing estatal per aquesta mena de sancions: el 2012 varen quedar just per darrere de Galícia, que va acumular-ne 785; i de Madrid, que va arribar a les 527. El 2011, l'Arxipèlag havia quedat segon en el rànquing perquè a Madrid tan sols se n'havien imposades 47. Cal tenir en compte que ni Catalunya ni el País Basc no entren en aquesta comparativa perquè les seves pròpies policies tenen transferides aquestes competències.

Pel que fa a enguany, el primer trimestre ja s'han acumulat 26 expedients i multes per valor de 3.851 euros. Tot i que dels anys anteriors Delegació no ha lliurat les dades desglossades, enguany sí i destaca que la majoria d'expedients, 17, són per alteració de l'ordre públic.

Deu manifestacions al dia

Esquerra Unida va aconseguir les xifres sobre sancions amb una pregunta del diputat al Congrés Ricardo Sixto, que va demanar les dades de totes les delegacions de l'executiu de Mariano Rajoy. Ahir en va fer pública la resposta. La Delegació del Govern espanyol a Balears, comandada per Teresa Palmer, va respondre-hi fent públic l'augment desorbitat de manifestacions i assegurant que l'únic que fa és "complir" amb allò que estableix la llei i "ordenar" les protestes per assegurar que es respecti el dret dels altres ciutadans que són a la via pública, a més de vetlar per la seguretat de tothom. Segons la Delegació, amb una mitjana de més de deu manifestacions per dia es demostra que ja es garanteix el dret de manifestar-se als ciutadans.

EU afirmava ahir que les dades sobre l'augment de sancions "demostren el caràcter autoritari del PP, que respon de manera sistemàtica amb la repressió i les sancions administratives davant les protestes ciutadanes". Segons el partit d'esquerres, les polítiques populars, amb les retallades i "el seu estil autoritari de governar", han causat "una crispació social fins ara desconeguda a les Illes". EU considera José Ramón Bauzá "l'instigador principal d'aquesta conducta repressiva de la Delegació del Govern" i creu que "l'exagerada presència policial en tots els seus desplegaments" i actes públics n'és una prova.