PP i PSOE: acord per sobreviure

MadridEls que són els dos principals líders polítics de l'Estat, Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba, estan immersos en la cuina d'un pacte econòmic per transmetre la imatge d'una Espanya forta i a l'una en la cimera dels dies 27 i 28 de juny a Brussel·les. Si qualla serà el primer gran acord de l'era Rajoy. Aconseguir l'epítet de pacte d'estat dependrà de si s'hi sumen altres partits, a més del PP i el PSOE, i del contingut. A hores d'ara, els ingredients són secrets.

Això sí, a partir de les declaracions dels dos protagonistes i amb l'ordre del dia del consell europeu, es dedueix que el pacte se centrarà en les mesures per fer fluir el crèdit, ajudes a les petites i mitjanes empreses, l'ocupació juvenil i la unió bancària. Aquest menú de temes tindria un plat principal: incidir en la necessitat d'apostar per polítiques de creixement deixant enrere l'austeritat del primer Rajoy.

Rajoy i Rubalcaba aspiren a enllestir un pacte únicament entre ells dos i, quan el tinguin a punt, servir-lo a la resta de grups perquè hi estampin la seva firma. De moment, ho tenen complicat. Cap formació s'adherirà perquè sí al que acordin el PP i el PSOE.

Fonts populars estan convençudes que a la foto final hi haurà CiU, el PNB i UPyD. Atreure els partits d'esquerra, en canvi, ho donen pràcticament per impossible. Si passés seria una foto inèdita des dels anys de la Transició. De moment, uns i altres no es queixen tant del possible contingut com de les formes dels negociadors. L'única cosa que saben les minories és el que Rubalcaba els va avançar en una roda de contactes per exposar als grups del Congrés el seu decàleg de nou punts per remuntar la crisi.

En canvi, ell i Rajoy estan en diàleg continu i intercanvien els milions de passos que fan els últims dies per diferents països de la UE tot i que no n'expliquen res als seus equips. No per desconfiança, sinó per la seva manera de ser: ells són dels que es treuen els temes del damunt i els deleguen o se'ls guarden per a ells. No hi ha terme mitjà i ara estem en el segon escenari.

La primera oferta de pacte va sorgir el 29 de maig, quan Rubalcaba va reptar Rajoy a celebrar un ple monogràfic en què es consensuaria el discurs a defensar en el Consell Europeu. Rajoy va capgirar l'oferiment i li va proposar començar a parlar per "una entesa". I van iniciar contactes amb extrema discreció per ser materialitzats en una iniciativa parlamentària.

Iniciativa parlamentària

Les direccions del PP i el PSOE al Congrés esperen ara ordres dels seus caps de files. Els portaveus de les dues formacions a la cambra baixa, Alfonso Alonso i Soraya Rodríguez, treballen amb la idea de transformar els acords entre els dos líders en una proposició no de llei, però al final no és descartable que es deixi en una simple declaració. En tot cas, com va apuntar divendres la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, el rellotge hi juga en contra; el temps s'escurça i els tràmits parlamentaris són molt estrictes.

El cap del govern i el de l'oposició coincideixen a qualificar de vital el consell. També a dir que Europa ha de virar. La qüestió és qui ha fet canviar a qui. Rubalcaba presumeix que gràcies a la socialdemocràcia europea la UE ja entén que l'austeritat és important però estèril si no l'acompanyen polítiques de creixement. Rajoy es vanta del fet que si ara Brussel·les obre la mà a territoris com Espanya flexibilitzant el dèficit és perquè primer "Hem fet el que calia" (retallades) o "Ens hem buscat la vida".

Espanya farà front comú amb els països del sud. De fet, una lectura que explicaria l'obsessió del líder del PSOE amb el pacte és que no es pot permetre que Rajoy creï un bloc amb part del socialisme europeu sense ell, quan un dels pilars de la reforma que està fent el PSOE és reforçar els lligams amb els socis del Partit Socialista Europeu.

Els rèdits reals del pacte seran en l'àmbit intern. Independentment del fet que s'hi sumin altres forces, que es posin d'acord els dos partits estatals amb possibilitats de governar sempre s'ha valorat positivament. Rubalcaba, a qui sempre li ha agradat deixar constància de la seva imatge d'home d'estat, no vol abandonar el lideratge del PSOE sense abanderar un pacte. Aquesta setmana va arribar a dir que si es rubrica aquest pacte pot ser la primera pedra per a acords posteriors.

És el que agradaria a Rajoy. Mentre ell reforça l'entesa amb Rubalcaba, les segones línies del PP escalfen l'ambient desafiant els socialistes a passar "de les paraules als fets". Els repten a donar suport a les reformes estructurals del PP. És la paradoxal soledat de la majoria absoluta. Necessiten algú més per reforçar socialment la tesi de la importància de la reforma i repartir el desgast.

El PSOE ho sap i per això segueix la batalla contra la llei Wert i la reforma de l'avortament. Tem que, en funció del pacte que faci amb el PP, les bases li poden passar factura. L'estratègia de Rubalcaba és aparentar que dicta la recepta econòmica a Rajoy i, a la vegada i per evitar quedar-se sol amb el PP, apel·lar a la responsabilitat dels altres partits per la urgència de mostrar una Espanya forta davant la UE. Els populars confien en ell: "Anirem tots plegats amb la samarreta de la selecció espanyola a Europa".