Publicitat
Publicitat

EUSKADI

Otegi entoma el repte de ser el candidat a lehendakari de Bildu

La coalició, en hores baixes, proposa el seu nom a les bases

Encara no han passat quinze dies de la sortida d’Arnaldo Otegi de la presó i la coalició sobiranista EH Bildu ja li ha demanat que sigui el seu candidat a les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor. L’exlíder de Batasuna és el polític amb més projecció de l’esquerra independentista -amplificada per sis anys i mig de presó- i els abertzales volen aprofitar-ho per superar el mal moment polític pel qual passen. Als comicis generals del 20-D van perdre més de 100.000 vots al País Basc i van veure com Podem els superava àmpliament.

Otegi ja és secretari general de Sortu -la formació que fa de pal de paller d’EH Bildu- i ara els seus companys li demanen formalment que faci un pas endavant i aspiri a ser l’aspirant a lehendakari. El polític d’Elgoibar, de 57 anys, és l’esperança dels abertzales, no només per tapar la fuga de vots cap al partit de Pablo Iglesias sinó també per trencar l’hegemonia del Partit Nacionalista Basc (PNB) i, sobretot, per evitar que els d’Iñigo Urkullu sumin majoria amb els socialistes, els seus socis preferents aquesta legislatura. Otegi ja ha fet arribar a la direcció abertzale que està a la seva disposició, segons va explicar ahir el diputat Oskar Matute, i ara ells han posat el nom a la consideració de les bases. S’obre així un procés participatiu -que ha de culminar a principis d’abril- en què qualsevol militant pot postular-se com a candidat. No obstant això, abans que Otegi sortís de la presó fonts abertzales ja admetien que si ell feia el pas difícilment tindria contrincants.

Paral·lelament a l’elecció del cap de files, l’esquerra abertzale debatrà la línia ideològica a defensar en els mesos que vénen i que ha de passar, va dir Matute, per vertebrar “un projecte nacional no exclusivament per a nacionalistes”. En aquest disseny hi tindrà un paper central la defensa del dret a decidir i es prendrà exemple del camí que ha recorregut Catalunya els últims anys. Hores després de sortir en llibertat Otegi ja va afirmar que l’independentisme català ha donat una “lliçó” al basc. A més, situant el focus en un debat d’arrel estrictament democràtica -defugint la confrontació identitària-, EH Bildu prova de girar full dels anys de violència i bastir ponts amb Podem, malgrat no compartir l’horitzó nacional final. La nova secretària general del partit lila a Euskadi, Nagua Alba, ha avsiat que el seu objectiu és “desallotjar” el PNB del govern basc.

Pot presentar-se legalment?

El debat que, previsiblement, aflorarà ara és si legalment Otegi pot presentar-se a les eleccions. L’Audiència Nacional el va condemnar pel cas Bateragune a deu anys de presó (que es van rebaixar a sis i mig) i a inhabilitació especial per a càrrec públic fins al 2021. El seu entorn, però, s’aferra a la manca de concreció del text -¿a quins càrrecs no podria optar?- per considerar la sentència paper mullat. De fet, hi ha un precedent, el del parlamentari Iker Casanova, sobre qui pesava una condemna de les mateixes característiques i va esquivar la inhabilitació precisament per aquesta falta d’especificació. Ara bé, en una entrevista recent a l’ARA, l’advocada d’Otegi, Jone Goirizelaia, no descartava una legislació ad hoc per frenar el polític basc. Sigui com sigui, el més probable és que s’obri una batalla de recursos a diferents instàncies judicials un cop es formalitzi la candidatura.

“Deixar de mirar cap a Catalunya”

El ministre de Sanitat en funcions i líder del PP basc, Alfonso Alonso, va assegurar ahir a Twitter que “ni EH Bildu ni Otegi podran saltar-se mai la llei”. Els socialistes, en canvi, van optar per centrar el debat, de moment, en el terreny polític. La seva candidata, Idoia Mendia, va prometre fer front a “la triple aliança nacionalista”, en referència al PNB, els abertzales i Podem. “Els socialistes som la garantia que deixem de mirar cap a Catalunya”, va dir la secretària general i aspirant del PSE a lehendakari. “No comprarem al PNB el mantra del dret a decidir com ha fet Podem”, va avisar, tot i que ara governen amb els nacionalistes moderats en la majoria de les institucions basques.