Publicitat
Publicitat

CELEBRACIÓ RELIGIOSA

Natzaret, deixada de la mà de Déu

Els habitants de la ciutat bíblica no reben ingressos per turisme i reclamen més finançament a Israel

Entre els carrers atrotinats i bulliciosos de la bíblica Natzaret, al nord d'Israel, a la mítica Galilea, pelegrins i turistes s'afanyen a trepitjar la terra on, segons el Nou Testament, va créixer Jesús. Un dels eslògans de la ciutat diu que és el lloc "on tot va començar".

Al centre de la ciutat, en un carrer ple de comerços i cafeteries, s'alça la seva perla turística, la Basílica de l'Anunciació, un preuat destí per als devots de la Verge Maria. Al seu interior, un grup de pelegrins russos -elles amb el cap cobert amb mocador- afinen les oïdes quan el guia els explica que en el nivell més baix de la Basílica, que havia estat una gruta o una cova, l'arcàngel Gabriel va anunciar a Maria el naixement del fill de Déu.

Poc després, els russos són conduïts a l'església de Sant Josep, on la tradició diu que Josep tenia el seu taller de fusteria i Jesús hauria après l'ofici del seu pare. Finalment el grup, sense haver fet cap despesa, torna a l'autocar i cap a Jerusalem.

El descobriment per part d'arqueòlegs israelians del que es considera la primera casa particular de Natzaret en els temps de Jesús i, per tant, la llar on podria haver jugat el messies, ha allargat una mica més el circuit turístic de la ciutat.

Natzaret, amb uns 80.000 habitants, és la ciutat àrabo-israeliana més poblada d'Israel. És dins de les fronteres de l'estat hebreu, de l'anomenada línia verda, i els seus veïns, considerats ciutadans d'Israel, són conscients que la seva situació no canviaria amb la creació d'un estat palestí, malgrat que la majoria tenen familiars a Cisjordània o Gaza.

Els últims anys, aquest referent de la comunitat cristiana d'arreu del món ha vist disminuir dràsticament la seva població cristiana. Fins al 1983, segons dades oficials, eren majoria. Van passar de ser el 60% de la població el 1949 a ser el 53% el 1972. Avui, en canvi, els musulmans representen ja el 70% de la població.

Però aquesta no és la principal preocupació de l'alcalde, el cristià Ramiz Jaraisy, reelegit en les eleccions locals de l'octubre passat, i en el càrrec des del 1994. Jaraisy, des de la seva oficina de l'Ajuntament assegura al diari ARA que les dues comunitats sempre han viscut en harmonia i que el que necessiten és millorar la qualitat de vida dels veïns. "Nosaltres lluitem contra la discriminació que patim per ser minoria. No estem reconeguts com a minoria nacional a Israel. Volem els mateixos drets que tenen la resta de ciutadans, a tots els nivells", reclama Jaraisy.

Les seves demandes passen per invertir més en educació i infrastructures i per donar llum verda a un pla de desenvolupament industrial que rebaixaria l'índex d'atur de la ciutat, que, denuncia, ha quedat aturat a l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. "No tenim ni un hospital públic, però n'hi ha tres de privats, i és molt difícil aconseguir permisos de construcció", remarca. Per l'analista Wadi Abu Nassar, "el problema de Natzaret és la falta, a més d'un pla urbanístic, de finançament per part del govern israelià".

Potenciar la marca Natzaret

Ola Naija, administrativa cristiana de 41 anys i mare de dos fills, té clar que la seva ciutat necessita un revulsiu i per això es va implicar activament en les últimes eleccions locals donant suport a la parlamentària musulmana Hanin Zoabi, de 44 anys. En la seva campanya, Zoabi, tot i ser conscient de les restriccions israelianes, va apostar per un canvi generacional per aconseguir millores, a més de potenciar la marca Natzaret. Zoabi va criticar que bona part del milió llarg de turistes que visita cada any la seva ciutat no hi pernocti ni faci grans despeses.

Naija es queixa que els carrers de Natzaret estan deteriorats. "No hi ha espais perquè els nens juguin. Jo porto els meus fills a la zona verda de Natzaret Illit (Alt Natzaret), que és aquí al costat. I si vull anar al cinema, he de traslladar-me a Haifa. Tenim un nivell educatiu molt baix i cal desenvolupar l'economia". Per Naijar, Natzaret representa tots els àrabs, "sense distincions de religió", i per això no la preocupa el domini musulmà.

Natzaret Illit, de majoria jueva i amb uns 40.000 habitants, va ser fundada per Israel a finals dels anys 50. Els àrabs que han decidit traslladar-se a viure-hi els últims anys ho han fet perquè els serveis i habitatges són de més qualitat que els de l'ancestral, llegendària i envellida germana Natzaret.

A Betlem, "justícia, esperança i pau"

Justícia, esperança i pau. Aquesta és la base del missatge que ha llançat enguany l'alcaldessa de Betlem, Vera Baboun, al món. El transmetrà també al papa Francesc quan visiti aquesta terra santa el mes de maig de l'any vinent. Quan parla de pau i esperança, Baboun té al cap les actuals converses entre israelians i palestins represes el juliol passat. El terme justícia l'aplica a la fi de les restriccions israelianes sobre aquesta ciutat, envoltada pel mur i els assentaments jueus, que fa que Jerusalem, situada a tan sols deu quilòmetres de distància, sigui una ciutat de difícil accés. La ministra de Turisme de Palestina, Rula Ma'aya, assegura que si ells poguessin controlar les seves fronteres -un dels punts claus de les actuals negociacions al Pròxim Orient- viurien un boom turístic, entre altres raons perquè rebrien milers de visitants dels països àrabs.