CARRERA ARMAMENTÍSTICA
Política 24/12/2013

Mor Kalàixnikov, l'inventor del fusell més utilitzat del món

L'arma és un símbol soviètic i revolucionari, i un instrument del terrorisme i el crim

3 min

Nova York.Mikhaïl Kalàixnikov, el dissenyador d'armes que la Unió Soviètica va acreditar com a inventor de l'AK-47, el primer d'una sèrie de fusells i metralladores que porten associat el seu nom amb la guerra i han esdevingut l'arma de foc més fabricada del món, va morir ahir a Izevsk, la capital de la República dels Udmurts, als 94 anys.

Nascut a pagès, al sud de l'estepa siberiana, Kalàixnikov va tenir poca formació i va ser autodidacte -i manetes- fins al punt que la combinació de l'estudi de les armes de foc i les seves habilitats mecàniques innates el van portar a concebre un rifle altament versàtil al camp de batalla.

El seu paper en la creació d'aquesta arma, i l'atenció que li va dispensar la maquinària de propaganda oficial del Kremlin, el va portar des del reclutament a l'Exèrcit Roig fins a càrrecs executius en les empreses armamentístiques soviètiques, passant per sis mandats al Soviet Suprem.

S'han fabricat desenes de milions de fusells Kalàixnikov. Amb els canons curts, els punts de mira elevats i les empunyadures corbades, aquest fusell s'ha relacionat amb la guerra durant dècades. L'arma ha esdevingut un símbol tan soviètic com revolucionari i un instrument al servei del terrorisme, de l'explotació de nens soldats i del crim.

Aquest militar de carrera, que sovint lamentava la distribució de la seva arma sense control, però que estava orgullós d'haver-la inventat i de la seva bona reputació, va sobreviure al col·lapse de la Unió Soviètica i es va convertir en un heroi popular i un convençut patriota rus.

Defensar el seu llegat

Nostàlgic del règim soviètic, també va servir com a ambaixador de les empreses armamentístiques a la nova Rússia. Feia servir les seves aparicions públiques per defensar el llegat de l'AK-47 en positiu i per queixar-se de les imitacions fabricades il·legalment per antics aliats soviètics que havien fet baixar les vendes russes. L'arma, deia, va ser dissenyada per protegir la seva pàtria i no per ser utilitzada per terroristes o criminals. "És una arma de defensa -va dir-. No és una arma d'ofensa".

Kalàixnikov es va fer famós després de guanyar una competició secreta per desenvolupar el fusell de la infanteria soviètica per a la Guerra Freda. A aquest militar, ferit en una batalla contra els tancs alemanys, se li va atribuir el disseny del prototip de l'AK-47 que l'URSS va començar a fabricar a gran escala per armar els seus soldats el 1949.

Però l'original AK-47 va tenir una vida curta. Va ser seguit als anys 50 d'una versió moderna, batejada com a AKM, que va mantenir el disseny innovador però va reduir el pes i el temps de fabricació.

Més curt que els fusells tradicionals d'infanteria i disparant una munició a mig camí entre el poder d'una pistola i el cartutx d'un rifle, els Kalàixnikov van ser inicialment rebutjats pels experts nord-americans com una arma de poc poder.

Va ser durant la Guerra del Vietnam, als 60, quan el nou fusell nord-americà, l'M-16, va experimentar problemes de corrosió i de funcionament a la jungla, que els Kalàixnikov, que portaven els guerrillers del Vietcong i els soldats nord-vietnamites, van mostrar el seu potencial.

En aquell moment, en un esforç per estandarditzar l'armament d'infanteria entre els aliats, l'URSS va exportar la tecnologia per fabricar els Kalàixnikov a la Xina, Egipte, Corea del Nord i els països del Pacte de Varsòvia. I altres fabricants d'Israel, Finlàndia i Sud-àfrica també es van llançar a produir-lo. El resultat va ser una llarga i inacabable llista de models derivats i còpies de l'arma original.

De 70 a 100 milions d'unitats fabricades

Com que els Kalàixnikov eren principalment fabricats en secret pels governs -i sovint intercanviats de mans en operacions secretes-, no se sap del cert quants se'n van fabricar. Les estimacions més comunes situen la producció entre 70 i 100 milions, dues xifres que multipliquen per molt la de qualsevol altra arma. Aquests rifles van abastir les armeries de l'Europa de l'Est i l'Àsia, i van estendre's de guerra en guerra, passant als aliats soviètics i als terroristes i criminals, amb l'ajuda de les grans agències d'intel·ligència mundials i el mercat negre. Els EUA van esdevenir un comprador actiu per armar els combatens antisoviètics a l'Afganistan als 80 i més recentment els exèrcits iraquià i afganès.

stats