Publicitat
Publicitat

LA CORONA

Monarquia a toc de xiulet

Les mostres de rebuig a la família reial ja són una constant a Catalunya

La relació històrica entre Catalunya i la monarquia borbònica no ha estat mai un camí de roses. Però a un any de la commemoració dels 300 anys de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques de Felip V, dijous es va produir un fet que, per insòlit, quedarà en els annals d'aquest complex binomi: la xiulada amb què van ser rebuts els prínceps d'Astúries i de Girona, Felip i Letizia, al Gran Teatre del Liceu, i que els aplaudiments forçats d'una part del públic que els era més pròxim, almenys físicament, no van poder sufocar.

Si en un espai de Catalunya era impensable una expressió majoritària de rebuig a la monarquia borbònica espanyola era el Liceu. Però l'historiador Jaume Sobrequés ressaltava a l'ARA que el Liceu "ha deixat de ser el reducte de l'alta burgesia" barcelonina. Tot i això, fins i tot ara que ja és una institució musical més accessible a les classes populars i treballadores i freqüentat per melòmans i amants de l'òpera, el Liceu no és precisament un espai on sovintegi la protesta política. D'aquí la sorpresa majúscula i la repercussió dels fets. Tanmateix, el cert és que les mostres de rebuig als símbols i les institucions espanyoles han estat una constant que s'ha accentuat els últims temps a Catalunya. Però si ens remuntem més enrere, també en trobem antecedents.

El 14 de juny del 1926, dies després de l'intent d'atemptat dels Banderes Negres contra el rei Alfons XIII de Borbó, la Marcha Real espanyola era ofegada amb mocadorada, xiulada i esbroncada pel públic que assistia al camp de les Corts en el partit Barça-Júpiter d'homenatge a l'Orfeó Català. La polèmica va ser notable i el llavors capità general de Catalunya, Joaquín Milans del Bosch, va precintar el camp, va destituir el president blaugrana Joan Gamper i va ordenar el tancament del Palau de la Música i la suspensió de l'Orfeó fins a explicitar l'"adhesió a la unitat de la pàtria única".

Els últims anys, però, les protestes populars contra la monarquia i els símbols d'espanyolitat s'han convertit en situacions recurrents. Des de la xiulada al rei en la inauguració de l'estadi de Montjuïc el 1989, passant per la crema de fotos del monarca a Girona el 2007 per protestar per la visita del rei que va acabar amb judici a 16 persones -després absoltes-, fins a monumentals xiulades al rei i l'himne espanyol a les finals de la Copa del Rei de futbol i bàsquet els últims anys.

També en finals del Barça

La primera, el 2009, en la final Barça-Athletic de Bilbao, seguida per la final de Copa de bàsquet el 2010 entre el Barça i el Reial Madrid. El 2012 les aficions barcelonins i bilbaïnes tornaven a escridassar el príncep Felip -el rei se'n va voler apartar-. L'última, al febrer, a Vitòria, durant la final de la Copa del Rei de Bàsquet Barça-València. Ara la sorpresa ja seria que no hi fossin.