Publicitat
Publicitat

ANÀLISI ELECTORAL

Miquel Payeras: "Nacionalisme i progressisme juntspoden rompre el bipartidisme"

El periodista Miquel Payeras ha escrit, amb el psicòleg social Gonzalo Adán, 'El complejo comportamiento del voto en Baleares'

Què explica que hi hagi sempre més abstenció a Balears? Són les platges, el caciquisme, la desconfiança en la política?

Segurament hi ha un poc de tot, però sobretot hi ha una desafecció històrica d'arrel sociològica cap a la cosa pública. És possible que també hi hagi elements de tipus polític, que no hi hagi hagut una oferta que satisfaci el cos electoral.

L'abstencionisme és d'esquerres?

Sobretot, i afecta molt el PSOE. Es veu en l'anàlisi del seu vot. Li ha fugit una part del vot dels anys vuitanta i no li ha tornat mai.

En les primeres generals el PSOE segueix una dinàmica semblant a l'estatal, fins a l'any 1989, quan perd pistonada i el PP en guanya. A què s'atribueix?

Hi ha diversos motius. Tot i que a Balears es vota molt en clau estatal a les generals, hi ha dos elements que ajuden a explicar per què el PSOE es diferencia negativament de la seva referència federal, mentre que en el PP el diferencial és positiu: primer perquè el PP desplaça el PSOE en els deu municipis més poblats de Balears com a primera referència del votant i el PSOE no els recupera; sSegon, perquè hi ha decisions d'estratègia i tàctica política de les direccions del PP que són encertades, vistos els resultats, i del PSOE que no ho són.

Hi té alguna cosa a veure que, com diuen alguns, el PSOE sigui més nacionalista a Balears?

Jo no ho crec. És un clixé. Quan el PSOE d'Antich diu al 98 aquell eslògan de "Ser més PSIB que no PSOE", tothom entén què volia dir. El PSOE tenia una pàtina de partit dels forasters, i s'ho lleva de damunt. Des del punt de vista dels interessos del PSOE, estratègicament és una decisió encertada, però en el PSOE, no per aquest suposat nacionalisme sinó per divergències internes, des de final dels vuitanta es va anar prevalent la lluita pel control intern del partit i no es va cuidar la seva base electoral dels anys vuitanta. I quan se'n varen adonar passà una dècada. Al 89 perden per 21.000 vots a les generals i al 2000 perden per 90.000.

Per què el PSOE té més vots a les generals que a les autonòmiques?

És una paradoxa perquè si fa un discurs més arrelat hauria de ser a la inversa. Però no és així, segurament perquè els seus votants el veuen com una referència més bona d'acceptar a les generals i aquí no se'l considera una opció tan pròpia, per dir-ho així. De tota manera, a les autonòmiques hi ha més abstenció. Vivim en una societat molt desestructurada socialment, amb una allau d'immigració, i el fet que l'abstenció sigui creixent també s'explica per aquesta desestructuració social que afecta els partits.

La dinàmica històrica a les generals és de bipartidisme, però darrerament sembla que s'està erosionant. També a les Illes?

Si hem de fer cas a les enquestes sí, però són enquestes. És molt fàcil, quan falten dos anys i ets votant del PP o del PSOE, dir que estàs emprenyat. Qualque votant del PP o del PSOE pot estar content? Jo crec que no. L'any que ve tenim eleccions europees i és una oportunitat excel·lent per pegar coces al cul perquè tothom sap que no serveixen per res. D'aquí a dos anys hi torna a haver comicis seriosos: locals, autonòmics i, sobretot, generals. El que diuen les enquestes ara no s'avendrà exactament amb els resultats. No vol dir que el bipartidisme disminueixi, però, ara per ara, no veig que s'enfonsi.

No hi ha hagut mai representació balear d'una tercera força al Congrés i qui va estar més a prop va ser Progressistes. La tercera força ha d'implicar la unió de nacionalistes i esquerra alternativa?

L'únic pic que PSM i EU s'han aliat, al 2004, és quan més prop varen estar d'obtenir representació, amb l'excepció del CDS que ha desaparegut. Si van per separat, les probabilitats són molt menors. Hi ha un canvi important en el PSM, que ha passat d'un discurs molt moderat socialment a una imatge més esquerrana. Sobretot perquè l'experiència dramàtica de la unió dels nacionalistes el 2008 demostra que el pes nacionalista a Balears és molt minso i el PSM entén quin canvi ha de fer. El progressisme i el nacionalisme junts tenen capacitat de rompre el bipartidisme. Qui sap què pot passar, però fins ara ni al PSM ni a EU els ha bastat tots sols.