Publicitat
Publicitat

Noms oblidats a les fosses comunes

Una llei pròpia de Memòria Històrica

El Parlament tramitarà al setembre la norma que prepara la diputada de MÉS, Margalida Capellà

La diputada de MÉS, Margalida Capellà, prepara una proposició de llei de memòria històrica que preveu presentar al setembre al Parlament. En línies generals, la norma permetrà delimitar les competències sobre la matèria de cada òrgan institucional, establir un protocol d’actuació a les Illes i reconèixer els drets de les víctimes de la dictadura franquista i els seus familiars, que també disposarien de suport jurídic per part del Govern.

En concret, Capellà, que ahir vespre acudí a la col·locació d’una placa commemorativa a les víctimes de la fossa comuna de Calvià, té com a principal objectiu que, amb aquesta llei, l’administració pública faciliti la localització dels desapareguts, publiqui un mapa de fosses comunes i protegeixi els terrenys on es troben, i que es facin totes les identificacions i exhumacions possibles de les víctimes. “És una qüestió de dignitat i de normalitat”, assegurà Capellà: “No podem tenir fosses comunes a tot el territori amb gent assassinada d’aquesta manera, i tampoc podem deixar la feina en mans de voluntaris i familiars de les víctimes. Aquesta és una tasca que ha de recaure en l’administració”.

Segons Memòria de Mallorca, a l’illa hi ha 46 fosses comunes amb més de 2.200 persones enterrades. Amb l’aprovació d’aquesta norma, que asseguraria l’estricte compliment a l’Arxipèlag de la Llei estatal de memòria històrica de 2007, es compliria un dels acords programàtics de MÉS, el PSIB i Podem. Per ara, Capellà s’ha reunit amb les forces d’esquerra i espera fer-ho aviat emb El Pi, Ciutadans i el PP.

Destinar recursos a la memòria

Per poder dur a terme aquesta tasca, cal pressupostar-la. Però tot i que Capellà n’és conscient, encara no sap quins recursos s’haurien de destinar a l’aplicació de la llei: “Primer s’ha d’estudiar l’estat de les fosses, veure si hi ha restes i si l’exhumació i la identificació dels cossos és viable, i per ara encara estam en fase de contactar amb tots els actors”, destacà.

Per la seva banda, el vicepresident de Memòria de Mallorca, Manel Suárez, alerta de la “urgència” que tenen les famílies per exhumar i identificar els morts: “Els fills dels desapareguts fa 70 anys que viuen amb l’angoixa de saber on és ton pare i que no te’l vulguin treure, i cada vegada són més grans”. Ara, després del “silenci i el menyspreu a les víctimes de l’anterior Govern Bauzá”, hi insisteix Suárez, “és el moment de fer aquesta feina perquè puguin morir en pau”.

Caminada per la Memòria

Els calvianers i els puigpunyentins recordaren ahir divendres els afusellats del seu poble l’any 1936 després d’una Caminada per la Memòria, que es fa per quarta vegada des de Galilea fins al cementeri de Calvià, on hi ha una fossa amb 20 o 30 morts. Posteriorment, Manel Suárez presentà un acte en què es col·locà una placa amb els noms de les persones que han pogut identificar, 14, entre les quals hi ha Joan Ferrà, el padrí del batle de Puigpunyent, Biel Ferrà, que va descobrir la placa juntament amb Alfonso Rodríguez, batle de Calvià.

L’historiador Bartomeu Garí posà unes paraules a l’homenatge prometent que lluitarà “perquè s’obri la fossa de Porreres”, on també hi ha calvianers enterrats, i recordant que les persones que hi descansen varen ser assassinades per “defensar els ideals de la República i la democràcia”. A l’acte hi assistí també la presidenta del Parlament balear, Xelo Huertas.

Més de 2.200 persones enterrades a les Illes

887 morts sense nom

Durant l’anterior Govern del Pacte, Memòria de Mallorca realitzà un estudi de l’estat de les fosses comunes a Mallorca, que entregà ja al Govern de Bauzá i, segons l’entitat, va ser “ignorat”. A l’informe, es detallava que 887 persones enterrades a les fosses no havien estat identificades, mentre que s’havia pogut posar nom i llinatges a 759 víctimes. Una de les principals demandes de les famílies és que es recuperi la identitat dels morts.

Fosses en 29 municipis

Les 46 fosses que s’han trobat fins ara són en 29 municipis mallorquins, i la majoria són en cementeris municipals, tot i que també n’hi ha a la platja (500 persones a sa Coma), en pous (com la de l’Àguila, a Llucmajor) o bé en carreteres. Les més grans es troben a Porreres, amb 300 morts, a Sant Llorenç (a sa Coma i al cementeri de Son Carrió, on hi ha 700 persones) i a Manacor (a Portocristo hi ha unes 420 persones enterrades).

Més de 30 morts a Calvià

L’historiador Bartomeu Garí explicà ahir que més de trenta calvianers foren assassinats per defensar “l’ideal de la República”. Al cementeri de Calvià hi ha més de 20 cossos, però molts altres foren afusellats contra la paret de l’oratori de Santa Creu de Porreres. Durant l’any 1936, les carreteres del municipi es convertiren en el testimoni dels assassinats. Els fills de les víctimes també patiren la repressió i el rebuig social.