Publicitat
Publicitat

LEGISLATURA EL PLA DE GOVERN

Els plans de Mas: quatre preguntes amb resposta

Vol acabat la legislatura, descarta la DUI i renova la invitació a ERC i el PSC a assumir part del desgast de governar. No aclareix què passarà amb els pressupostos

Resistir, costi el que costi, fins al 2016. Ras i curt, aquest va ser el missatge que va traspuar la compareixença d'ahir d'Artur Mas. Davant un escenari econòmic i financer que frega el desastre, un inevitable xoc institucional amb l'Estat per la consulta d'autodeterminació i una CiU més enfonsada que mai a les enquestes, el president de la Generalitat va voler tallar en sec les especulacions sobre un possible final sobtat de la legislatura. D'entrada, va presentar el pla de govern 2013-2016, un document ple d'inconcrecions que fixa 77 objectius estratègics per a aquest quadrienni. Mas va complementar la seva intervenció amb una declaració d'intencions verbal, tan o més reveladora del rumb que vol traçar.

Per què pretén esgotar la legislatura fins al 2016?

Vol consumir tot el seu mandat encara que abans hi hagi consulta

La primera legislatura de Mas va durar només dos anys. La riuada de gent que demanava la independència en l'última Diada va portar-lo a avançar els comicis dos anys abans del previst. Això és el que ara vol evitar. El seu propòsit és esgotar els quatre anys de mandat i ni tan sols pel fet de celebrar abans una consulta modificaria el calendari. Si el poble català fos consultat el 2014, com preveu l'acord d'estabilitat signat per CiU i ERC, Mas creu que la legislatura no s'hauria d'interrompre llavors, sinó que s'obriria un període de negociació amb l'Estat per trobar una sortida.

Per quin motiu Mas reivindica ara la necessitat d'esgotar la legislatura? N'hi ha diversos. Des de les últimes eleccions -CiU va retrocedir de 62 a 50 escons- penja sobre Mas una imatge de fragilitat, pal·liada només parcialment pel suport dels 21 diputats d'ERC, molt vigilants davant l'eventual temptació d'alentir el procés cap a l'estat propi. El Govern necessita enterrar la sensació de provisionalitat i garantir que encara té tres anys i mig al davant.

Mas té un altre motiu, més prosaic però igualment de pes, per evitar unes eleccions anticipades a curt o mitjà termini: CiU apareix ensorrada a les enquestes, per darrere de l'ERC d'Oriol Junqueras, i no té més remei que confiar en una remuntada al final del mandat. El president té dipositades certes esperances que aviat arribi un "canvi de tendència" que doni un tomb a la corba de l'atur i s'activi la recuperació econòmica. "Encara no la tenim a la vista, però acabarà arribant i hem d'estar preparats", va remarcar. Per mitigar el seu desgast, a més, preveu fer més divulgació de l'obra de govern.

El problema d'aquest desig d'estirar la legislatura fins al 2016 és que això no depèn només d'ell, i així ho va reconèixer en la seva roda de premsa. L'únic que podria fer variar els seus plans, va aclarir, és que el Govern perdés el suport estable d'ERC i no trobés cap altre soci.

Per què torna a oferir a ERC i el PSC entrar al Govern?

Obre les portes del seu executiu però admet que no ho acceptaran

Al març el president ja va convidar ERC i el PSC a entrar al Govern i coresponsabilitzar-se de la gestió del dia a dia. La resposta va ser negativa. Ahir ho va tornar a intentar i fins i tot va oferir "sumar esforços" amb els agents econòmics i socials si no demanen "impossibles". En els pròxims temps, va dir, caldrà "sobreviure" a moments complicats i a parer seu un govern de coalició podria fer-hi front amb més garanties. Republicans i socialistes, va afegir, hi podrien encaixar perquè accepten el dret a decidir i perquè han tingut responsabilitats de govern. Només va posar-hi una condició, dirigida als socialistes: si la seva exigència és aturar la construcció d'estructures d'estat, no hi haurà entesa.

El mateix Mas, però, va reconèixer que ara per ara "no hi ha cap mena de possibilitat" de veure consellers del PSC a la Generalitat, perquè els de Pere Navarro "pensen que ara no els convé, i hi tenen tot el dret". El PSC no va trigar a respondre que preferiria un govern d'unitat que no treballi per la independència, sense descartar la participació del PP. El clima a ERC tampoc és procliu a implicar-se del tot en la governabilitat. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, va advertir que per decidir-se a fer un pas més caldrà que CiU accepti abans "concretar l'horitzó de la consulta i els escenaris previstos". Mas no va voler confirmar si la consulta es farà el 2014 o si convindria endarrerir-la un o dos anys. Ja es decidirà l'any vinent, va dir. Aquesta inconcreció, però, no va semblar incomodar Rovira, que va admetre que el seu partit ja coneixia el contingut del pla de govern abans de ser presentat. Mas va evitar un altre possible punt de fricció en no tancar-se a formalitzar davant Madrid la petició per celebrar un referèndum, com reclama ERC, tot i que el president ja creia haver complert aquest punt del pacte entre les dues formacions quan va traslladar-li la sol·licitud en privat a Mariano Rajoy al març.

La invitació de Mas a ERC i PSC a entrar al Govern no deixa de ser més retòrica que real. Amb la seva mà estesa, pretén demostrar que està disposat a "deixar-se ajudar" en la desesperada recerca d'una sortida a la crisi. Conscient de l'erosió electoral que li pot causar navegar sol i carregar tot el pes de les retallades, Mas demana col·laboració. Si li responen amb un altre cop de porta, aspira almenys a deixar en evidència els que branden alternatives i es neguen a enfangar-se amb l'acció de govern.

¿Descarta tot pas unilateral cap a l'estat propi?

Promet consultar qualsevol gran decisió al poble de Catalunya

Davant del probable bloqueig estatal de totes les vies per permetre un referèndum, des de sectors sobiranistes es proposa tirar pel dret i aprovar al Parlament una declaració unilateral d'independència. Mas va voler refredar aquesta expectativa. Abans de prendre una decisió que afecti "moltes generacions", s'haurà de consultar primer el poble català i obtenir "majories àmplies", va defensar. No és partidari, d'entrada, de les decisions "unilaterals".

El president posa ara tot l'èmfasi a plantejar les possibles vies legals i, si és possible, pactades. Aquest camí, malgrat tots els matisos, genera consens fins i tot amb el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. El que generaria més friccions és el pla B. Què cal fer si l'Estat torpedina totes les eines legals per consultar els catalans? ¿Cal preveure com a última opció unes eleccions plebiscitàries que condueixin -si s'obtenen les majories necessàries- a una declaració unilateral al Parlament? És un debat que CiU no vol encetar ara. Mas va subratllar que un plantejament de passos unilaterals "sí que es pot fer, però no és bo fer-ho". Va evitar significativament descartar com a últim recurs la via dels comicis plebiscitaris i es va refugiar en l'ambigüitat.

Hi haurà pressupostos?

Desafia l'oposició a elaborar uns comptes lesius per al benestar

El desig de Mas és que hi hagi pressupostos per al 2013 i el 2014, i considera "probable" que tots dos es votin aquest any, però no s'atreveix a descartar cap altra possibilitat. Primer caldrà esperar al juliol per saber quin límit de dèficit imposa el govern central. Si fos molt estricte, fer els pressupostos certificaria la "mort" de l'estat del benestar. Davant la insistència de l'oposició perquè presenti ja els comptes, va etzibar: "Feu-los vosaltres, aviam què destrosseu". El que no farà és una "operació de maquillatge" per inflar partides que després no es puguin pagar.