Mas repta Rajoy a acatar el veredicte de les urnes el 27-S

BarcelonaEn la forma, el decret signat ahir pocs minuts després de les nou de la nit pel president de la Generalitat difereix poc dels rubricats per convocar totes les eleccions anteriors. Cap aresta legal susceptible de ser impugnada per un Estat amatent a qualsevol possible relliscada jurídica del Govern. “Tanmateix, tots sabem que aquestes eleccions seran molt diferents pel que fa al fons”, advertia Artur Mas a l’inici de la seva declaració institucional, al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, just després d’estampar la seva signatura en el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. Uns comicis convocats amb ànim d’esbrinar si l’horitzó de la independència és compartit per una majoria de catalans. Un plebiscit disfressat d’eleccions que, segons Mas, ha hagut d’anticipar davant la “negativa total” del govern espanyol a acordar una consulta legal.

En una breu intervenció que no va arribar als cinc minuts -avui al migdia compareixerà en roda de premsa després de la reunió del Govern-, Mas va indicar que la raó que l’ha dut a avançar un any els comicis és la inflexibilitat de l’Estat davant la reivindicació “democràtica i pacífica” del dret a decidir per part d’una “majoria molt clara i rotunda” del país. “Estem davant d’una situació excepcional que requereix decisions també excepcionals”, va raonar. Catalunya, va dir, “no viu en condicions normals”, perquè se li nega permanentment el diàleg.

Un missatge cap a la Moncloa

Però la clau de volta del seu discurs va consistir a situar la voluntat democràtica d’un poble per damunt del poder de les lleis. Mentre des de posicions unionistes s’invoca el marc constitucional vigent per bloquejar el procés sobiranista, Mas va venir a dir que és la llei la que s’ha de posar al servei de les majories democràtiques: “La meva crida és a respectar, tots, el que els ciutadans decideixin i a assumir el compromís de trobar les vies polítiques i legals per implementar el mandat democràtic de les urnes”. Un missatge amb un destinatari principal, Rajoy, que fa només uns dies insistia a dir que la independència no serà possible diguin el que diguin les urnes. Perquè res no esguerri el tarannà cívic que ha caracteritzat el procés, Mas va apel·lar a preservar aquesta exemplaritat en les setmanes que vénen fins a la votació. Això passa, va assenyalar, per contraposar propostes des del “respecte” cap a l’adversari. “El món ens tornarà a observar”, va dir, i per tant cal tornar a “oferir la nostra millor cara”. “Penso, humilment, que podem fer del proper 27-S una data assenyalada en la nostra història”, va reblar.

Tot va desenvolupar-se dins d’una posada en escena televisiva, programada perquè coincidís amb l’arrencada del Telenotícies vespre de TV3, que ho va retransmetre en directe. Al Saló Mare de Déu de Montserrat, en presència de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i una representació reduïda del Govern, Mas va firmar el decret. L’acte -menys concorregut que el de la convocatòria del 9-N, en què van ser presents els líders de les forces sobiranistes- pretenia ser solemne i sobri a la vegada.

Els recels cap a Mariano Rajoy havien portat el Govern a organitzar l’acte en la més estricta discreció. A les 19.06 hores d’ahir el gabinet de comunicació del president de la Generalitat enviava per correu electrònic als mitjans una convocatòria preparada amb extrem sigil: al cap de dues hores, Mas signaria. Era l’últim dia que podia fer-ho, per poder publicar-lo avui -a 54 dies de les eleccions, com estipula la llei- al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Amb el convenciment que tota precaució seria poca per desbaratar qualsevol maniobra d’última hora de l’Estat, el Govern havia mantingut en secret fins a l’últim moment els detalls de la signatura.

Els recels nacionalistes

Aquesta prudent malfiança contrastava amb el clima que es vivia ahir a Madrid, on ningú semblava esperar cap sorpresa. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va comparèixer al migdia per explicar els pressupostos i llançar una bateria d’advertiments a Mas, però no va insinuar cap gir inesperat per torpedinar la convocatòria del 27-S. Setmanes enrere, el mateix Rajoy havia deixat entreveure que avançar també les eleccions generals al 27-S, per contraprogramar així les plebiscitàries a Catalunya, era una possibilitat ja descartada.

Però a les files nacionalistes encara no les tenien totes. Al matí s’havia reunit la direcció de Convergència per analitzar escenaris i conèixer de primera mà els plans del Govern. En sortir-ne, la nova portaveu del partit, Marta Pascal, va anar amb peus de plom a l’hora de referir-se a la hipòtesi d’un avançament electoral in extremis a l’Estat. “No sé si Rajoy té o no temptacions. Si algú té temptacions estranyes, ja les explicarà”, va sentenciar.

De Madrid no va acabar arribant cap anunci inesperat. Divendres passat, de fet, Rajoy ja va transmetre la sensació que tenia assumit que no podria fer res per impedir la celebració del 27-S. Una altra cosa és que l’accepti com a equivalent de la consulta que s’ha resistit a autoritzar. Precisament per fer-hi pressió, l’ANC i Òmnium Cultural han convocat per a avui a la tarda una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per reivindicar el “caràcter plebiscitari” de la cita, com defensen Junts pel Sí i la CUP.

Mas posa fi abans d’hora a la seva segona legislatura com a president -la primera també va acabar amb eleccions anticipades, el 2012, en rebre a la Moncloa el cop de porta al pacte fiscal- i desplega el compromís de convocar eleccions el 27-S, com va acordar en la cimera del 14 de gener amb Oriol Junqueras i les entitats sobiranistes. Després de l’assaig general del 9-N, l’independentisme disposa ara de l’oportunitat més gran per poder forçar un procés democràtic de desconnexió d’Espanya. D’aquí menys de dos mesos les urnes aclariran si aquest és o no l’anhel majoritari dels catalans.