Marí demanarà a Montoro disposar de 125 milions més

Madrid/palma.Havia de ser un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) tranquil però, com tots els altres, no ho va ser. La trobada entre els responsables econòmics de les comunitats autònomes i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va reobrir la disputa sobre el repartiment dels objectius de dèficit públic. La sang no va arribar al riu perquè no estava previst que ho fes, ja que la definició de les metes individualitzades per a cada territori no s'acordarà fins al proper conclave a final de juliol. Però la calma tensa va posar de manifest que el pròxim CPFF s'encamina a ser una autèntica batalla entre autonomies.

Les comunitats que van situar l'any passat el seu dèficit per sota de l'objectiu (que era de l'1,5% del PIB) van tornar a manifestar el seu rebuig frontal a la decisió del govern espanyol de donar certa flexibilitat als territoris que van superar aquella meta (com les Balears, Catalunya i el País Valencià), però ja van donar per fet que es produirà. És a dir, mantenen la queixa i esperen algun tipus de compensació, que de moment Hisenda continua descartant. Amb el nou repartiment, el conjunt dels territoris hauran de tancar l'any amb un dèficit mitjà de l'1,3%, però les comunitats que l'any passat no van complir tindran metes per sobre de l'1,3%, mentre que les que sí ho van fer per sota.

El conseller d'Hisenda, Josep Vicent Marí, va reclamar al CPFF que el dèficit de Balears pugui superar l'1,3% fins a un sostre de l'1,8%, que és el percentatge registrat l'any passat. Assolir un percentatge superior a la mitjana fixada ahir és l'objectiu que cercarà el Govern en les negociacions bilaterals que s'obriran ara amb el Ministeri d'Hisenda. Per justificar la petició del dèficit asimètric, Marí al·legà que el sistema de finançament també és asimètric i que la fixació d'un sostre de dèficit en funció del PIB provoca que no totes les comunitats hagin de fer el mateix esforç per reduir-lo. Així, per exemple, mentre cada dècima de reducció de dèficit suposa una retallada de 25 milions d'euros per a Balears, per a Extremadura només suposa 14 milions.

El Govern, però, sosté que "el problema de Balears no és de dèficit, sinó de finançament", i reclama la "revisió urgent" de l'actual sistema i, fins que aquesta es produeixi -no passarà fins a l'any vinent-, demana un major marge de dèficit.

La petició d'un dèficit proper a l'1,8% suposaria poder disposar d'una despesa addicional (a partir de deute) de fins a 125 milions. El nou límit pot ser assumit per Cristóbal Montoro perquè, segons va recalcar en la compareixença posterior al CPFF, el que no té "sentit" és reclamar un dèficit superior al registrat, com fa Catalunya, però no Balears. El ministre va revelar que la definició dels topalls s'abordarà bilateralment amb cada comunitat perquè la distribució arribi "cuinada" al proper CPFF. D'aquesta manera, pretén vèncer els recels d'autonomies governades pel PP, com Extremadura i Madrid, que sí van complir l'objectiu de dèficit de 2012, i evitar una guerra interna en la propera reunió amb les del PP que no ho van fer, com Balears i el País Valencià. A més, el ministre va obrir la porta a repetir l'any que ve la distribució a la carta del dèficit, cosa que enfurismaria encara més els que feren els deures.

Però, a més a més, Montoro va confirmar que "per descomptat alguns elements" de la reforma de les administracions -que apressa les autonomies a eliminar organismes que considera duplicats amb l'Estat, com la Sindicatura de Comptes- estaran vinculats a la definició del límit de dèficit públic individual. Això podria suposar que qui mantingui aquests ens no es beneficiï d'un dèficit més flexible. Una opció que no s'abordà oficialment al CPFF però que està sobre la taula i podria perjudicar Balears, perquè el Govern ja ha dit que no té intenció d'eliminar ni la Sindicatura ni el Consell Consultiu.

Hisenda no comparteix

Hisenda també va avançar que no té intenció de compartir amb les comunitats el 2014, 2015 i 2016 les dècimes extra de dèficit que va donar Brussel·les a Espanya a final de maig. L'Estat sí que va compartir, com ja s'havia anunciat, les dues dècimes rebudes per enguany: una anirà a la Seguretat Social i l'altra a les autonomies, que passen a tenir el mencionat límit de l'1,3%. Catalunya, Andalusia, Astúries i Canàries hi van votar en contra.

D'altra banda, Montoro va confirmar que la Moncloa aprovarà avui les anunciades alces dels tributs de l'alcohol i el tabac, i canvis en el de societats.