"No és normal posar un preu màxim"

Palma.El Consell tenia plans per a Can Domenge des del 2004. No va ser, per tant, una operació improvisada. El tècnic de la institució, Josep Antoni Giménez, va explicar ahir al Tribunal que aquell any el desaparegut Rafael de Lacy ja li va demanar un informe sobre la situació dels terrenys i les possibilitats urbanístiques. "El conseller de Territori d'aquell moment, el senyor De Lacy, em va demanar un informe per saber què es podia fer a Can Domenge. El vaig elaborar i l'hi vaig lliurar. Era un document intern de treball", afirmà Giménez. Aquest treball previ del tècnic del Consell acabaria en mans dels investigadors, una vegada iniciada la causa sobre Can Domenge.

Dijous, durant la seva declaració, Maria Antònia Munar va intentar no ser vinculada amb la gestació de l'operació i per això va insistir a afirmar una vegada i una altra que ella va tenir coneixement del projecte poc temps abans que el ple del Consell n'iniciàs la tramitació oficial, a finals de 2005. Durant la fase d'instrucció, els investigadors mostraren sorpresa perquè el 2004 el Consell ja s'havia interessat per les possibilitats urbanístiques dels terrenys i Munar "no en sabés res" fins gairebé dos anys després.

Ahir comparegueren davant el Tribunal representants de les promotores que també concursaren pel projecte de Can Domenge. En general, tots coincidiren que mai abans no havien vist que es fixàs un preu màxim com a límit per a un projecte d'aquest tipus. A més a més, tots afirmaren que hi havia rumors sobre la convocatòria del concurs, però que no es posaren a treballar fins que es féu la convocatòria, que només oferia 15 dies per preparar els projectes.

Inaudit

L'administrador del Grup Fer, Miguel Estela, va dir concretament que "no havia vist mai un límit de preu" en un concurs de venda de sòl.

En la mateixa línia es va manifestar el conseller delegat de Llull Sastre, Bernat Llull, qui va assegurar que "mai no havia vist un preu màxim en un concurs en venda de terrenys". El més habitual, explicaren els responsables de les empreses i arquitectes que concursaren, és fer una subhasta i, per descomptat, no limitar el preu.

Pel que fa a l'avantatge de Sacresa per haver disposat de les bases del concurs amb mesos d'antelació, la resta d'empreses afirmaren que no n'havien rebut els detalls fins a la convocatòria oficial, i que "15 dies era massa just". Així mateix, tots coincidiren que no és habitual un termini tan reduït per a un concurs que pretén marcar la diferència i aconseguir un projecte "singular", com era la intenció dels responsables polítics del Consell. L'arquitecte que va treballar per Vertix, Vicenç Tomàs, va dir que no és normal que les promotores els donin plecs de condicions de concursos abans que es publiquin en butlletí oficial.

El conseller delegat de Llull Sastre va assenyalar que, en un principi, la promotora va descartar presentar-s'hi perquè "el termini era molt curt", però va canviar d'idea quan aquest es va prorrogar.