Joana Gomila: “Vull un equilibri real entre la Ciutadella turística i la dels residents”

CiutadellaJoana Gomila Lluch aconseguí dos mesos enrere allò que semblava impossible, que el PSM guanyàs les eleccions locals a Ciutadella, bastió tradicional del PP a Menorca. Gomila és de llavors ençà batlessa de la ciutat gràcies a un pacte amb el PSOE i Gent per Ciutadella. Metòdica i exigent, repassa aquestes primeres setmanes al capdavant del Consistori.

Com està Ciutadella?

Hi ha moltes coses per fer, i passa a passa estam intentant fer-les.

Entre aquestes coses a fer, quines són les prioritats?

La primera, reestructurar el funcionament de l’Ajuntament amb l’objectiu que el ciutadà es pugui apropar a l’administració d’una manera àgil. Són necessàries també accions per cobrir les necessitats mínimes de tots els ciutadans. I per altra banda, que els serveis que ofereix el Consistori siguin de qualitat.

Des que us sent, sempre parlau d’objectius allunyats de grans promeses i grans actuacions.

L’objectiu principal és el benestar del ciutadà i tenir una ciutat on puguem viure, i açò requereix petits objectius enllaçats, no grans actuacions que no hi contribueixen. Tenir uns edificis que no necessitam no aporten res, però en canvi tenir uns edificis ja existents ben gestionats, sí. Per tant, traguem profit d’allò que ja tenim.

Serà més difícil aconseguir aquests objectius amb un govern de pacte com el vostre?

No. El nostre pacte està basat en uns acords sobre uns temes concrets en què tots anam a una. Hi ha també assumptes en els quals no tots pensam el mateix, però que haurem de gestionar igualment d’acord amb el que digui la majoria perquè ens pertoca fer-ho. Aquesta és la nova manera de governar.

Aquesta flexibilitat, però, es pot confondre amb debilitat del pacte de govern.

Tenim confiança entre nosaltres, ens comunicam tot el que passa dins l’Ajuntament i som un equip. Anam a l’una en els temes compromesos als acords de govern, i aquells assumptes que no estan al pacte de govern es posen damunt la taula i cada partit decideix. Després, el regidor de l’àrea concreta, independentment de si hi està d’acord o no, ha d’executar la decisió majoritària.

Sembla molt difícil que s’arribi a aconseguir.

Pot ser que ho sigui, però els regidors de l’equip de govern tenen un doble paper. Per una banda, regidor d’un determinat partit, però per altra banda gestors d’una àrea concreta. El regidor de partit expressa la seva opinió sobre un tema determinat, però ha d’executar allò que decideix la majoria.

L’ús dels patis interiors de les cases del nucli històric per part de bars i restaurants pot ser un d’aquests temes en què s’hagi d’executar una mesura diferent de la que el partit voldria.

Jo sé que una majoria de partits al ple municipal vol que els patis siguin usats per bars i restaurants. Qui som jo com a batlessa per decidir que no s’ha de fer? El ple és sobirà i els regidors són els executors de les decisions que es prenen al ple. Potser el regidor delegat de l’àrea corresponent defensarà una proposta de l’ús de patis interiors com a regidor delegat, però després, a l’hora de votar en el ple, votarà com a regidor del partit, i sigui quin sigui el resultat, l’acatarà i l’executarà. És la seva obligació.

Algú pensarà que açò és incoherència: votar contra una mesura que després has d’executar com a màxim responsable de l’àrea en qüestió.

Defenses una proposta com a regidor delegat d’una àrea, però votes en funció del partit al qual pertanys. És molt important fer entendre a la ciutadania que açò no és debilitat, i per açò és bàsic que els mitjans de comunicació transmetin la situació tal qual és.

Una situació difícil de gestionar.

Potser sí, però hem d’escoltar la demanda de canvi que ens han fet els ciutadans.

Aquests dies veiem Ciutadella plena de turistes, i de nou es posa sobre la taula el difícil equilibri entre una ciutat turística i una ciutat residencial. Quin és el vostre model?

Necessitam un equilibri real. I equilibri no vol dir que juliol i agost ens n’oblidem perquè són mesos de molta activitat turística. No compartesc l’opinió d’aquells que diuen que durant els mesos forts d’estiu els residents al centre històric han de resignar-se a aguantar segons quines molèsties. Ha d’haver-hi ocupació de via pública, sens dubte, però l’espai públic l’hem de poder emprar tots, també aquells que no volen seure a la terrassa d’un bar.

L’ordenança reguladora de l’ocupació de la via pública és massa permissiva?

Pel que fa als comerços no ho és. En canvi, en algunes places sí que es permet una ocupació de la via pública excessiva. Si volem recuperar la ciutat on la gent feia coses al carrer, és important tenir espais al carrer per fer-ho.

L’equilibri que demanau sembla cada vegada més difícil quan Ciutadella s’està convertint de cada pic més en una ciutat turística.

Però volem una ciutat només turística o també una ciutat on volem viure? Tenc clar que som una ciutat turística, però amb mesura, i adaptant-nos a la realitat física que tenim. Vull una ciutat turística, sí, però una ciutat on puguem viure tots. Volem que el nucli antic acabi sent un parc temàtic? El meu model de ciutat és aquell en el qual el tema principal són les persones que hi viuen.

El canvi polític a Ciutadella ha estat dels més sorprenents de Balears. Teniu por que no pugueu respondre a les expectatives creades amb la rapidesa que la gent espera?

Els grans canvis no són immediats. S’ha de pensar, planificar, convèncer la gent si volem que el canvi perduri, i executar. I per açò no són suficients mesos, ni un any, ni tan sols quatre anys. Per exemple, si volem fer un canvi en la neteja de la ciutat, no n’hi ha prou que l’Ajuntament hi posi més doblers i més mitjans, sinó que és necessari que tothom es convenci que s’ha d’embrutar menys. Són canvis a llarg termini, i els canvis demanen temps i implicació per part de tots.