PROCÉS SOBIRANISTA
Política 29/06/2017

El Govern comptava inscriure 23.000 catalans a l’exterior

El registre en té poc més de 5.000 a tres mesos del referèndum

Aleix Moldes
3 min
Imatge d’arxiu de les cues al punt de votació que es va situar a Berlín durant la consulta del 9-N.

BarcelonaEl registre de catalans a l’exterior és l’eina que el Govern ha dissenyat perquè faci de cens electoral dels ciutadans que viuen més enllà de les fronteres de l’Estat. La llei de consultes del 2014 ja ho preveia pel 9-N i fonts de la majoria sobiranista confirmen que la idea és fer el mateix per l’1-O. La clau, reconeixen, és que el nombre d’inscrits en aquest cens sigui representatiu dels electors catalans que viuen fora de l’Estat. Segons un document intern del departament d’Exteriors al qual ha tingut accés l’ARA, l’objectiu de la conselleria que dirigeix Raül Romeva era aconseguir que 23.000 ciutadans estiguessin registrats abans que s’acabés aquest mes. Un objectiu que dista molt de la realitat. Actualment el registre de catalans a l’exterior té poc més de 5.000 persones inscrites, segons va explicar recentment la consellera de Governació, Meritxell Borràs, en una entrevista a l’ARA. Tot i les reiterades peticions, però, la conselleria d’Exteriors no ha facilitat la xifra.

La comunitat catalana a l’exterior supera les 280.000 persones, de les quals aproximadament 200.000 estan inscrites al Cens de Residents Absents (CERA). Aquestes són les que poden participar -per correu o votant a l’ambaixada del país on resideixen- en les eleccions catalanes i espanyoles. A l’hora de dissenyar la campanya publicitària, que ara és objecte d’investigacions de la fiscalia i la Guàrdia Civil, el departament d’Exteriors es va fixar el repte d’ampliar el registre fins a les 23.000 persones, un 10% de les que figuren al CERA. Així ho explicava en un dels brífings que la conselleria de Romeva va enviar a la direcció general de Difusió perquè elaborés la campanya informativa.

El Govern confiava que els avantatges associats al fet de registrar-se ajudessin a ampliar el nombre d’inscripcions. Entre d’altres, l’accés a la targeta sanitària individual o al Carnet Jove, a descomptes en la xarxa d’albergs de la Generalitat i en el préstec de continguts digitals. Amb la fiscalia a l’aguait, en cap cas s’explicitava clarament que la inscripció al registre seria la via per poder votar en el referèndum. De fet, el màxim a què va arribar la conselleria va ser l’anunci publicat als mitjans en què preguntava amb un mapa de Catalunya de fons si els familiars o amics dels lectors ja estaven inscrits al registre o no. “Sí o no?”, insistia.

Sense canvis rellevants

La realitat, però, és que el nombre de persones inscrites al registre pràcticament no s’ha incrementat des del 9-N. Creat el maig del 2014, el registre va arribar als 2.547 inscrits a finals de setembre, segons va informar l’aleshores consellera de Governació, Joana Ortega. En les setmanes posteriors es va ampliar fins a les 4.500 persones, segons expliquen fonts de les entitats catalanes a l’exterior, tot i que finalment no va servir per configurar el cens del 9-N. En els tres anys següents la xifra només ha crescut en 500 persones, malgrat que el Govern pretenia sumar-hi 19.000 persones abans de l’estiu.

Aquesta qüestió ha provocat tensions les últimes setmanes entre el departament de Romeva i la conselleria de Governació, que encapçala Meritxell Borràs. El primer defensa que és a través del vot electrònic com es garantirà que els electors a l’estranger puguin participar en el referèndum. La segona replica que, sense electors al cens, el vot electrònic és una eina buida de contingut. I els electors que resideixen a l’estranger són precisament els principals destinataris d’aquest nou mètode. Fonts governamentals remarquen que amb els 5.000 inscrits actuals s’hauria d’assumir un cost molt alt per cada vot. En les eleccions del 27-S, plantejades pel Govern com un plebiscit, van votar 14.781 catalans residents a l’estranger.

Les entitats reclamen informació

Des que es van fer públiques les disputes a l’executiu, les entitats i els casals catalans a l’estranger reclamen a la Generalitat que digui clarament que el registre servirà per al referèndum perquè els ciutadans en siguin plenament conscients. Una idea que l’executiu ha descartat fins ara davant les amenaces de la fiscalia. De fet, consultats per l’ARA, diversos catalans que viuen fora afirmaven que no han rebut cap tipus d’informació de la Generalitat i que, si han deduït que el registre podria fer-se servir com a cens, ha sigut o bé perquè ja hi estaven apuntats pel 9-N o bé perquè els han informat els casals i les entitats.

stats