Publicitat
Publicitat

Francisco Camps declararà per segona vegada pel cas Nóos el pròxim dimarts

La defensa d'Iñaki Urdangarin i el PSPV, que exerceix l'acusació popular, faran ús del dret a repreguntar a l'expresident valencià, que contestarà per escrit

L'expresident valencià Francisco Camps tornarà a prestar declaració per escrit com a testimoni en el cas Nóos el pròxim dimarts per respondre a preguntes del grup socialista de l'Ajuntament de València i de la defensa d'Iñaki Urdangarin.

El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, va sol·licitar aquesta presa de declaració mitjançant exhort al deganat judicial de València i la durà a terme el jutjat d'instrucció número 13 de la capital del Túria, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Balears.

Castro va fixar la nova declaració de Camps com a testimoni en les mateixes condicions que ja va establir per a la seva compareixença el passat 1 de febrer en el marc de la instrucció d'aquest cas. Camps declararà per escrit en el seu despatx oficial del Consell Jurídic Consultiu, davant un secretari judicial que donarà fe de les preguntes que se li formulin i que les respon sense influència ni intervenció de terceres persones, segons va detallar Castro en l'escrit.

L'expresident valencià no està obligat a escriure les seves respostes, ja sigui a mà o per mitjans informàtics, sinó que també pot dictar-les i que una altra persona les escriga, sempre que aquesta persona no tingui coneixements de dret.

Si a la seva anterior declaració com a testimoni Camps va respondre a 64 preguntes de la Fiscalia Anticorrupció i vuit del sindicat Manos Limpias, en aquesta ocasió haurà de contestar a les preguntes formulades, arran de les respostes de la primera declaració, per la defensa d'Iñaki Urdangarin i el grup socialista de l'Ajuntament de València, que exerceix l'acusació popular en la causa.

A la seva primera declaració, l'expresident de la Generalitat Valenciana va dir que desconeixia qui va fixar el preu de les cimeres 'Valencia Summit' i del projecte fallit dels Jocs Europeus que van signar institucions valencianes amb l'Instituto Nóos i pels quals van pagar 3,1 milions d'euros.

L'expresident valencià va assenyalar que l'administració autonòmica i els seus organismes autònoms "actuen sempre sota el principi de legalitat i de l'interès general". Sobre el projecte de Jocs Europeus va dir que va ser "una decisió política del Consell i del Parlament valencià", ja que aquest últim va fer "seva aquesta idea" plantejada en el debat de política general de setembre de 2005.

El conveni dels Jocs Europeus es va aprovar pel Consell "amb tots els vistiplaus dels serveis jurídics i altres departaments de la Generalitat, que van actuar amb la total objectivitat en la defensa dels interessos públics", va afirmar.

Sobre el 'Valencia Summit' de l'any 2004, va assenyalar que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, li va comentar la possibilitat de celebrar a València un congrés que tractés sobre la projecció de la ciutat a partir dels esdeveniments esportius i va negar que fos una proposta d'Urdangarin o el seu soci Diego Torres. També va negar haver-se reunit amb el duc de Palma al Palau de la Zarzuela o en qualsevol altre lloc per parlar d'aquest projecte.

Camps va assegurar que no va comunicar "a ningú" aquest projecte ni ho va comentar amb el llavors conseller d'Economia, Gerardo Camps, ni amb el secretari autonòmic d'Esdeveniments, Luis Lobón, imputat en la causa.

Camps va declarar que desconeixia per què es va articular la relació amb l'Instituto Nóos a través d'un conveni de col·laboració. Sobre si va influir en ell la posició institucional i social d'Urdangarin a l'hora de traslladar el projecte a la Ciutat de les Arts i les Ciències va dir: "Òbviament, no".