Publicitat
Publicitat

MERCAT LABORAL PRECARIETAT

Feines de zero hores, la moda al Regne Unit

Fins a un milió de persones tenen contractes que no els garanteixen hores de feina ni drets bàsics

Quan l'Àlex va arribar a Londres, buscava una feina per sortir del pas i sobreviure mentre n'intentava trobar una de més ajustada al seu perfil. El que no s'esperava aquest llicenciat en geografia de 25 anys, després de trobar una feina en una cadena de cinemes, era que cada setmana fos una incògnita el nombre d'hores que treballaria i que, en lloc de les fins a 48 que li havien promès, mai en faria més de 20. El seu contracte no n'hi garantia un mínim. Es pressuposava que ell estaria disponible i, si no ho estava, havia d'avisar amb un dia d'antelació. "L'empresa sovint m'avisava amb mitja hora de marge que el torn que em tocava fer s'havia cancel·lat", explica a l'ARA.

Les condicions amb què va topar l'Àlex són completament legals al Regne Unit i formen part dels anomenats "contractes de zero hores", al centre de la polèmica després que es descobrís que estan molt més estesos del que es creia. La premissa és senzilla: flexibilitat absoluta. L'empresa no garanteix feina al treballador, que cobra per hores treballades i és convocat quan hi ha feina. Normalment, el treballador té dret a rebutjar els torns que se li ofereixen, però sovint s'espera que estigui disponible, i alguns contractes ho fan obligatori.

Drets laborals mínims

Això va acompanyat d'una falta de drets laborals, ja que, sota aquest contracte, els treballadors no són empleats -tot i que sí que entren dins la definició de la legislació europea de treballador-. Així, tenen el dret de rebre vacances prorratejades, però no en tenen altres de bàsics com no ser acomiadat injustament, de baixes per maternitat o malaltia o de rebre indemnitzacions en cas d'acomiadament.

Els focus de la controvèrsia les últimes setmanes al Regne Unit inclouen cadenes de menjar ràpid com McDonald's, que emplea un 90% dels seus treballadors amb aquests contractes (un total de 83.000), Burger King (ho fa amb tots els seus treballadors), Subway i Domino's Pizza, així com les cadenes de roba d'esports Sports Direct i de pubs JD Wetherspoon. Fins i tot el Buckingham Palace ha sorprès quan s'ha desvelat que els fa servir per als seus 350 treballadors d'estiu.

Això ha dut l'Oficina Nacional d'Estadística a revisar a l'alça les seves estimacions del nombre de treballadors amb contractes de zero hores, i ha augmentat la xifra en un 25%, fins als 250.000. No obstant, la setmana passada es va fer pública una nova xifra, provinent d'una enquesta a 1.000 treballadors feta per l'Institut Col·legiat de Personal i Desenvolupament (CIPD), que estimava que més d'un milió de treballadors estan empleats amb aquests contractes.

Aquesta modalitat de contracte es va popularitzar a finals de la dècada dels 80 i els 90, en plena febre de privatitzacions i subcontractacions. La idea, explica a l'ARA Jo Keddie, advocada especialista en dret laboral, era oferir flexibilitat a les empreses, especialment a l'hora de contractar personal extra -per exemple, per a les campanyes de Nadal o d'estiu-, i també a treballadors que busquessin feines a temps parcial. Així s'han defensat empreses com McDonald's, que a través d'una portaveu ha assegurat que "molts dels nostres empleats són pares o estudiants que volen compaginar hores flexibles i pagades amb la cura dels fills, els estudis o altres compromisos".

El debat: flexibilitat o explotació

Keddie argumenta que l'ús d'aquests contractes ha augmentat de manera natural per la crisi, ja que "la necessitat de reduir plantilles ha estat recurrent des del 2008". Els sindicats, alguns diputats i part dels mitjans de comunicació, però, denuncien que la crisi és una excusa per aprofitar-se d'aquests contractes per maximitzar beneficis i, a més, exercir més control sobre els treballadors: una mesura de pressió denunciada en molts casos consisteix a no oferir més hores als que alguna vegada hagin rebutjat un torn. Molts els accepten a falta de feines amb millors condicions. Segons el CIPD, el 38% dels treballadors amb contractes de zero hores es descriuen com a treballadors a temps complet, és a dir, treballen unes 30 hores setmanals com a mínim.

Els contractes s'utilitzen cada cop més en sectors com la salut, l'assistència social i l'educació, especialment quan la contractació depèn de consorcis locals, molt afectats per retallades i privatitzacions. Mentre que en una cadena de menjar, si s'envia un empleat a casa, la conseqüència és que algú hagi d'esperar uns minuts més per una hamburguesa, "en sectors que requereixen personal més qualificat com l'assistència social a persones dependents, les conseqüències poden ser molt greus", assegura a l'ARA Anne Mitchell, del sindicat Unison, que apunta que s'ha notat una disminució en picat de la qualitat de la cura i el temps dedicat als pacients.

Alguns analistes han defensat aquest tipus de contractes com una solució per evitar un atur encara més alt durant la crisi. No obstant, la seva popularitat fa dubtar de les dades oficials d'atur, ja que una proporció dels comptats com a treballadors no estarien rebent ni hores ni salaris suficients. La pressió creix, doncs, sobre el govern liderat per David Cameron perquè investigui quines són les xifres reals.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF