Errejón es resigna a lluitar per Madrid
Iglesias deixa l’exnúmero dos amb un 20% de l’executiva i l’encamina a les autonòmiques del 2019
MadridMés que un canvi de cromos, Pablo Iglesias ha omplert l’àlbum de Podem amb els de la seva pròpia col·lecció, i ha deixat en segon pla la resta. Després que ahir la reunió del màxim òrgan del partit ratifiqués amb 76 vots a favor i dues abstencions que l’errejonisme queda reduït a un 20% dins l’executiva, el seu ja exnúmero dos, Íñigo Errejón, es resigna i accepta la candidatura a la presidència de la Comunitat de Madrid a les autonòmiques del 2019. Un moviment que el mateix Errejón havia criticat titllant-lo de “canvi de cromos” abans de Vistalegre, però que ahir no es va atrevir a desmentir. “Hem redoblat la nostra aposta i ara ens fixem l’objectiu del 2019 per derrotar el PP”, deia ahir assumint el discurs amb què Iglesias justifica els nous equilibris de poder.
Així, la veu de Podem al Congrés ja no és Errejón sinó Irene Montero. A més, desapareix la secretaria política d’Errejón i es queda amb la d’anàlisi estratègica i canvi polític. De les 14 secretaries (sense comptar la general) que té la nova executiva, només tres són per a errejonistes: Pablo Bustinduy, que repetirà a relacions internacionals, i Auxiliadora Honorato, a administracions públiques. L’altre únic departament no pablista és el de Miguel Urbán, dels anticapitalistes. Queda fora la cofundadora Carolina Bescansa, que ja havia abandonat l’executiva per discrepàncies amb Iglesias. En canvi, Pablo Echenique en surt reforçat, conservarà la secretaria d’organització i assumirà la de programa.
És per compensar el clar perdedor en aquest reequilibri de forces, que Iglesias i Errejón han acordat que el segon disputi a Cristina Cifuentes la presidència a la Comunitat de Madrid a les pròximes eleccions autonòmiques. Tot i que cap dels dos va admetre-ho públicament, fonts de la formació ho van confirmar i el mateix Ramón Espinar, actual secretari general del partit a la Comunitat de Madrid, va assegurar davant els micròfons que “hi ha hagut converses en què Errejón ha manifestat la seva ambició de ser president de la comunitat”. A més, Espinar va assegurar que està disposat a fer un pas al costat “per la unitat del partit”.
Durant la campanya prèvia a Vistalegre, Iglesias ja va fer públic el seu suggeriment perquè Errejón presentés candidatura tant a la Comunitat de Madrid com a l’Ajuntament. Aleshores, Errejón va ser contundent i va respondre que “l’Ajuntament a Madrid no és una parada a boxs per posar-hi ningú”. Acabada la reunió, però, tot i insistir que són els inscrits qui han d’escollir els candidats a través de les primàries, apuntava: “Posarem tota la carn a la graella i això passa per tenir pesos pesants a les candidatures”. Tot seguit, Iglesias mantenia l’ambigüitat però ho deixava clar: “M’encantaria”.
Un govern a l’ombra
A més d’aquestes maniobres, Iglesias ha fet servir la creació d’un nou òrgan intern, anomenat pensar govern però conegut com a govern a l’ombra, per donar entrada a alguns dels que havien quedat fora. Se’n diu a l’ombra perquè s’entén com “un assaig general del pròxim govern” en què els seus membres es preparen per a les funcions que assumirien. El formaran 24 integrants, entre els quals hi ha gairebé tota l’executiva i persones com Juan Carlos Monedero o Carolina Bescansa.
Podem assegura que amb tots aquests canvis es marca com a primer pas “desallotjar” el PP a les autonòmiques. Però, en última instància, l’únic que en surt reforçat és qui es presentarà per al govern de l’Estat.
