20/09/2016

Elkarrekin Podem obre un nou espai a l'esquerra basca

3 min
El principal missatge de Pili Zabala va venir del silenci, després de preguntar a Alonso si la considerava víctima.

BarcelonaElkarrekin Podem ha obert un espai a l’electorat basc. Es dirigeix a un públic d’esquerres al qual li sobra el passat dels morts d’ETA que pesa sobre EH Bildu i que troba a faltar el compromís nacional d’aquell PSE que defensava l’autodeterminació. La candidata ideal per defensar-ho és Pili Zabala, la germana d’una víctima del terrorisme d’estat que mai no ha abonat el terrorisme d’ETA.

Del 1983 a 1995, al mur exterior de l’església de San Vicente, a la Parte Vieja donostiarra, hi havia una enorme pintada que ningú no va gosar esborrar: “¿Setién: Lasa y Zabala no tienen derecho a la vida?” A tomb d’una pastoral catòlica antiavortista, l’autor de la frase, amb interrogants dignes del Maig Francès, preguntava al bisbe de Sant Sebastià per dos militants d’ETA desapareguts a Baiona que finalment es van donar per morts.

Aquells dotze anys d’incertesa van ser terribles per a les famílies dels activistes Joxean Lasa i Joxi Zabala, dos amics exiliats que van ser torturats i executats per guàrdies civils a les ordres del comandant Rodríguez Galindo, temps després ascendit a general. El film de Pablo Malo Lasa y Zabala (2014) retrata l’episodi en tota la seva crueltat.

La germana de Lasa, Arantza, va sortir al documental de la BBC il·lustrant l’alto el foc de Lizarra-Garazi, explicant que no totes les víctimes eren dels mateixos victimaris. Ara la germana de Zabala concorre a les eleccions amb una marca que està contra tots els victimaris.

Elkarrekin Podem s’ubica en la posició ponderal de qui pot atacar el terrorisme d’estat i el terrorisme d’ETA des de l’esquerra. Amb un programa que té en compte les millores socials avançades comunes a Podem a tot Espanya, però amb la personalitat basca ben definida a favor del dret a decidir, de l’èuscar i de l’acostament de presos i transferències penitenciàries. Ingredients per captivar electors d’esquerres, sobretot les generacions més joves que ja veuen la lluita armada molt llunyana, ja sigui com un llegat de resistència o com un llast de terrorisme.

Vot dual

No guanyaran les eleccions després de ser els més votats en les dues últimes generals, perquè com totes les formacions que aspiren a governar Espanya, els comicis estatals els són més propicis que els autonòmics. Ni tan sols quedaran segons, perquè l’esquerra abertzale juga en aquest cas al seu camp i amb el seu millor candidat. Però els escons d’Elkarrekin Podem cotitzaran en borsa quan el PNB necessiti sumar més del que sumarà amb el PSE, o quan a les esquerres els calgui posar-se d’acord per avançar socialment.

La candidata Pili Zabala, odontòloga, arriba a la política sense experiència, i se li van notar mancances discursives en les primeres compareixences públiques. L’esquerra abertzale, que es va preocupar en veure que la competència saltava al terreny de joc amb la seva samarreta, va respirar tranquil·la quan la va sentir parlar, perquè realment aconseguia no dir res. Però a l’equador de campanya Zabala va projectar el seu principal missatge des del silenci. Uns segons televisius d’aguantar la mirada al candidat del PP, tot un exministre com Alfonso Alonso, que balbucejava i no sabia on posar els ulls quan li va treure el tema del germà assassinat.

Pili Zabala li va preguntar si a ella la considerava víctima del terrorisme. I en silenci va aguantar-li la mirada, amb tota aquella força del traç de la pintada de l’església de San Vicente que evocava el Maig de 1968 que la va veure néixer. Com si hagués llegit Martí i Pol: “Del gran silenci ençà tot el que es mou, es mou amb voluntat d’esdevenir”.

stats