Publicitat
Publicitat

ERC sospesa una llista d’experts per al Congrés

Els republicans obren el debat per decidir si opten per la fórmula unitària, anar en solitari o no presentar-se

Superada la prova del 27-S amb majoria absoluta independentista al Parlament, l’horitzó immediat de les eleccions espanyoles, previstes per al desembre, no deixa marge per a la presa de decisions en el front sobiranista. Durant les negociacions del juliol entre CDC i ERC que van donar peu a la coalició Junts pel Sí, el president de la Generalitat i líder de CDC, Artur Mas, va posar sobre la taula la possibilitat d’articular també una candidatura unitària per a les eleccions al Congrés. Llavors, però, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va condicionar-ho al resultat del 27-S i al mandat democràtic que l’independentisme obtingués diumenge. Esvaït en part l’horitzó de futur del Parlament -capítol a banda mereix la investidura del president-, els republicans obrien ahir el debat intern que volen tancar amb la màxima celeritat possible, però amb prou marge per implicar-hi la militància. La cúpula republicana vol evitar que la decisió, sigui en la direcció que sigui, agafi en fals les bases com va passar amb l’acord per a JxSí per al 27-S.

En una reunió extraordinària de l’executiva nacional d’ERC, Junqueras va plantejar ahir a la tarda com una de les fórmules a sospesar la possibilitat d’articular una candidatura unitària de l’independentisme formada exclusivament per tècnics i experts independents que tindrien com a mandat bàsic la negociació i gestió del procés de desconnexió d’Espanya, en cap cas abocats a una política d’esmenes clàssica. Es tractaria d’experts de renom amb experiència de govern a Catalunya i coneixedors de les entranyes de la política espanyola i dels despatxos ministerials combinats amb perfils de sensibilitats ideològiques diverses amb què es poguessin arribar a sentir còmodes les bases de la CUP o sectors sobiranistes d’ICV-EUiA desencantats, per aspirar a un nou resultat electoral extraordinari.

És una de les possibilitats que sospesen els de Junqueras, i que ara els republicans debatran internament. Però no és l’única. “La reunió va ser una autèntica pluja d’idees”, explica a l’ARA un dirigent. No sobren veus internes que defensen que, superada l’excepcionalitat del 27-S, ERC ha de recuperar la marca pròpia i concórrer en solitari a les generals, o les que mantenen que, un cop rebut el mandat democràtic per la independència al Parlament, l’independentisme no ha de presentar-se als comicis espanyols. Cadascuna de les fórmules que es van posar sobre la taula tenien els seus inconvenients i les seves potencialitats per als dirigents d’ERC, i el procés de reflexió només ha fet que començar. D’aquí un mes, però, ha d’estar enllestida la fórmula per als comicis.

Dissabte es reuneix el consell nacional de la formació per valorar els resultats i plantejar els escenaris de futur. La direcció republicana vol prendre el pols intern també a nivell territorial, on l’experiència de la campanya unitària amb CDC ha tingut resultats desiguals. Però les diverses fonts consultades per l’ARA asseguren que la decisió definitiva anirà en qualsevol cas necessàriament lligada a l’evolució de la situació interna al país. “Fer previsions sense saber en quin escenari estarem quan es convoquin les eleccions espanyoles complica el debat i la presa de decisions”, admeten. Perquè el cert és que no és el mateix un escenari amb els interrogants que ha deixat el resultat del 27-S dissipats que un de bloqueig de la investidura que arribés a abocar a un nou avançament electoral que deixaria en una situació compromesa la coalició de CDC, ERC i personalitats de la societat civil i, de retruc, la solidesa del front polític per culminar la independència.

Rebuig a un nou plebiscit

L’únic cert és que Esquerra vol evitar convertir les generals en una mena de segona volta del 27-S -de fet, les eleccions de diumenge ja van ser plantejades com una segona volta del 9-N o, fins i tot, de les municipals-. Així ho havia defensat Artur Mas en campanya, una opció que els republicans rebutgen. La històrica dualitat del vot en comicis catalans i espanyols i la irrupció amb força de formacions com Ciutadans i Podem, sumats al terratrèmol en el mapa polític català accelerat pel procés sobiranista, fan més incert el comportament de l’electorat en els pròxims comicis estatals. El fet que la CUP no s’hi presenti, a més, dificulta l’assoliment d’una majoria, motiu pel qual la idea de reeditar el plebiscit no agrada a ERC, que tampoc no creu que calgui posar en qüestió el mandat del 27-S. Però això no impedeix que no consideri rellevant que l’independentisme -si s’hi presenta- hagi d’obtenir uns bons resultats a les eleccions espanyoles.

La possibilitat d’una llista d’experts de sensibilitats ideològiques diverses amb un mandat entre tècnic i polític evoca a la llista civil que, abans de l’acord per Junts pel Sí, havia proposat Òmnium i havien abraçat ERC, la CUP i l’ANC. El fet que en les eleccions espanyoles no s’hi barregi el factor Mas -el fet que la llista cívica l’exclogués va portar CDC a desmarcar-se’n- fa pensar a alguns dirigents que la idea és recuperable i podria aportar les mínimes garanties per a un resultat que no comprometés el mandat del 27-S. Així mateix, s’evitaria tant un escenari de campanya electoral amb enfrontament entre diverses formacions sobiranistes com haver de reeditar una coalició amb CDC que ERC no vol que es consolidi. Altres dirigents, per contra, van opinar que els tècnics per negociar la desconnexió han de ser del Govern, i no un grup parlamentari al Congrés.

CDC i MES volen llista única

Sigui com sigui, de la decisió dels republicans -condicionada pels esdeveniments de les pròximes setmanes entorn de la investidura- en depèn el tauler de joc de cara a les generals. Convergència i Artur Mas no han amagat en cap moment que volen repetir la fórmula unitària també en aquests comicis. L’opinió tant dels socis de JxSí com de les mateixes bases republicanes serà clau a l’hora d’optar per una fórmula. Al seu torn, Moviment d’Esquerres, que va formar part de JxSí, va valorar dilluns molt positivament el resultat de la coalició i aposta per reeditar-la de cara a les eleccions estatals, combinant polítics i independents.

¿I les entitats civils sobiranistes quin paper hi jugarien? Segons fonts de l’ANC, a diferència de les negociacions del juliol per al 27-S, aquest cop optaran per mirar-s’ho des de la barrera i deixar la negociació només en mans dels actors polítics.

Un terç dels vots des de l’estranger s’han perdut

Un de cada tres catalans a l’estranger que van sol·licitar el vot per correu no va participar finalment en les eleccions del 27-S. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va explicar ahir que prop de 7.000 paperetes es van quedar pel camí. Tot i que va evitar parlar d’intencionalitat política, Borràs es va queixar que “l’arcaisme” de l’estat espanyol hagi “vulnerat flagrantment” un dret bàsic de la ciutadania. De les 21.771 sol·licituds de vot només se’n van materialitzar 14.881, un diferencial que, segons la consellera, respon al fet que la informació electoral o la papereta triada no van arribar a temps o directament que els vots s’han perdut. Borràs sí que va recriminar al govern estatal que no hagi vetllat pel dret de vot dels ciutadans, i va afegir: “Perdre un vot és un problema, impedir-ne molts no és democràcia”. Més enllà dels problemes per votar que van patir molts catalans residents a l’estranger, el recompte dels vots es va tancar ahir sense alterar els resultats, però augmentant el suport a les forces independentistes. Així, JxSí va sumar el 53,7% del vots de l’exterior, seguits per la CUP amb el 10,4%, C’s amb el 9,7%, Catalunya Sí que es Pot amb el 8,4%, el PSC amb el 7% i el PP amb un 5,8%.