C’s proposa destinar els inspectors de l’Estat a combatre la immersió

MadridCiutadans vol anar més enllà en la lluita contra la immersió lingüística. La qüestió, motiu de fricció en les negociacions entre el PSOE i C’s de fa sis mesos, genera consens ara, quan els liberals s’asseuen amb el PP. Això sí, els d’Albert Rivera consideren insuficient l’ofensiva legal i judicial contra la immersió lingüística per part de l’Estat durant l’última legislatura i van demanar als populars que adoptin mètodes efectius per fer complir a la Generalitat les sentències judicials en contra de la immersió lingüística.

Ciutadans exigeix destinar inspectors de l’Estat a les aules catalanes per vigilar que els professors facin les classes en castellà si així ho mana la justícia. El vicesecretari general de C’s, José Manuel Villegas, va assenyalar ahir que es tracta d’un “mecanisme” que el govern del PP ha evitat utilitzar. La competència d’inspecció en educació, però, és exclusiva del Govern, com determina l’Estatut. Els liberals, en canvi, s’aferren a la llei orgànica d’educació (LOE) i invoquen l’Alta Inspecció de l’Estat, un organisme adscrit a les delegacions autonòmiques del govern central, que, entre altres missions, ha de “vetllar per la igualtat de tots els espanyols [...] i dels seus drets lingüístics”.

En tot cas, fonts d’Ensenyament apunten que aquest organisme hauria de requerir una actuació a la Generalitat, i deixen clar que el Govern no deixa d’aplicar les sentències d’immersió lingüística. Altra cosa, afegeixen des d’Ensenyament, és que el departament decideixi fer una atenció individualitzada en castellà a l’alumne afectat per la decisió judicial i segueixi fent les classes en català per a la resta, una diferenciació que des de Ciutadans volen evitar.

Amb tot, fonts del partit taronja van admetre que aquesta possibilitat encara no ha rebut una resposta formal dels populars. Del que no tenen cap mena de dubte és que en el document final hi haurà tot de mesures relatives a Catalunya: tant la defensa del trilingüisme per fer retrocedir el català a les aules davant el castellà i l’anglès -tal com va fer el PP de José Ramón Bauzá a les Balears-, com el veto explícit a un referèndum, la millora del finançament i un compromís amb el corredor mediterrani, són mesures que els dos partits comparteixen i que està previst que apareguin en l’acord. De fet, es tracta de punts que apareixen en els programes tant del PP com de C’s. Aquesta tarda, justament, parlaran de mesures per garantir la unitat d’Espanya. Al febrer els liberals van obligar el PSOE a introduir un compromís per vetar qualsevol referèndum d’autodeterminació. Ara s’espera un acord similar.

Esculls

Els dirigents de Ciutadans van sortir dimarts insatisfets de les negociacions, després d’haver cedit en matèria d’anticorrupció. Ahir els liberals van intentar compensar les cessions brandant el plet català i collant el PP en polítiques socials.

El portaveu taronja al Congrés, Juan Carlos Girauta, transmetia al vespre la seva “preocupació i consternació en l’evolució de la negociació per la falta voluntat política del PP”. Pel seu to semblava que les converses s’havien de trencar en qualsevol moment, però al cap de pocs minuts va voler treure-hi dramatisme. “No estic aquí perquè això estigui trencat, sinó per cridar l’atenció al PP”, va sentenciar.

Els populars van sortir ràpidament a transmetre un “missatge de tranquil·litat”. Per a ells el problema és senzill: els de Rivera reclamen mesures que no es poden pactar, i han d’entendre que no es poden treure els diners d’eliminar les diputacions o fer pagar més impostos als beneficiats per l’amnistia fiscal.

Són els dos punts que Ciutadans reclama per finançar un pla de xoc social per més de 7.000 milions d’euros i que ha convertit en principal discrepància després de cedir en el pacte anticorrupció. Malgrat l’advertència de Girauta, ningú al partit posa en dubte el vot afirmatiu la setmana que ve i simplement treballen perquè els populars cedeixin en mesures com el compromís per reformar el Senat o accions per despolitzar la justícia, que, segons el seu punt de vista, ja han rebaixat.

Mentrestant, el líder del PP, Mariano Rajoy, actua al marge de la negociació: ja ha convocat els mitjans per a un míting aquest dissabte a Pontevedra i deixa també per al cap de setmana la trucada pendent al líder socialista, Pedro Sánchez.

L’estat de les negociacions: Girauta expressa “consternació” per la falta de concrecions econòmiques

Reforma institucional

Suprimir les diputacions, reformar el Senat, despolititzar el poder judicial... Són algunes de les propostes que C’s posava ahir a la tarda sobre la taula. Segons el portaveu del partit al Congrés, Juan Carlos Girauta, la resposta del PP a totes les propostes va ser “no”.

Pacte anticorrupció

Ciutadans va cedir en les condicions que havien permès desbloquejar les negociacions sobre corrupció. Els liberals accepten la proposta del PP de limitar els casos de corrupció política a l’enriquiment il·lícit i el finançament il·legal. Això vol dir que imputacions com les dels expresidents andalusos Chávez i Griñán, gran escull per a C’s per pactar amb Susana Díaz l’any passat, ja no entrarien en aquests condicionants.

Polítiques socials

En les mesures no hi ha diferències, però sí en la concreció econòmica que es destina a cada ajuda. C’s reclama al PP un compromís econòmic per a un pla de xoc social de més de 7.000 milions d’euros. Els populars diuen que no hi ha diners i que cal complir el dèficit.

Mercat laboral

Semblava que el polèmic contracte únic de C’s havia de ser un dels grans esculls de les negociacions, però els de Rivera ja no el reivindiquen. Sí que reclamen un complement salarial per a les famílies amb pocs ingressos. Els dos partits difereixen en la quantitat.

***

Què diu la llei sobre la inspecció?

Llei orgànica d’educació

Segons l’article 148 d’aquesta norma estatal, “és competència i responsabilitat dels poders públics la inspecció del sistema educatiu”. Entre les competències de l’Alta Inspecció hi ha “vetllar pel compliment de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels seus drets i deures en matèria d’educació, així com dels seus drets lingüístics”. Els seus funcionaris poden “demanar en les seves actuacions la col·laboració necessària [...] de les comunitats autònomes”.

Estatut d’Autonomia

L’article 131.2.d) explica que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en “la inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també garantir la qualitat del sistema educatiu”.

Llei d’educació catalana

La norma catalana explica a l’article 177.3 que “correspon al Govern regular l’estructura, les atribucions i el funcionament dels òrgans de la Inspecció d’Educació”. Pel que fa a les atribucions dels inspectors (article 179) hi ha, entre d’altres, accedir a les dependències dels centres i examinar l’adequació dels projectes educatius i la resta de documentació acadèmica.