Publicitat
Publicitat

DIA DE LA HISPANITAT

Cospedal no descarta enviar l’exèrcit a Catalunya

El govern espanyol creu que si Puigdemont respon que no va proclamar la DUI “ja haurà tornat a la legalitat”

L’Estat va fer ahir la tradicional exhibició de força del 12 d’octubre, que aquest any venia revestida d’èpica pel moment que es viu a Catalunya. Sota el lema “Orgullosos de ser espanyols”, els fastos de la Hispanitat -oficialment festa nacional espanyola- van estar monopolitzats a peu de carrer i als tradicionals corrillos polítics pel requeriment enviat pel govern espanyol al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a primer pas per activar l’article 155, que permet la intervenció de competències autonòmiques.

Va ser en aquest context, en el dia gran de les forces armades, i abans de la desfilada que va omplir de gom a gom el passeig de la Castellana de Madrid, que la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va dur un pas més enllà aquesta demostració de força, i no va descartar del tot que l’exèrcit hagi d’acabar intervenint per resoldre el conflicte. Cospedal va dir que té “la seguretat gairebé completa” que no serà necessària la intervenció de l’exèrcit a Catalunya, “però les forces armades tenen l’obligació d’estar preparades per defensar el seu país, dins o fora de les seves fronteres”. Tot i que la Constitució limita l’actuació dels militars a dins d’Espanya, sí que atorga a l’exèrcit la missió de ser garants de la unitat. Més enllà d’això, la ministra va dir que “hi ha coses que poden fer les forces armades, com el suport logístic als cossos i forces de seguretat, que ja s’està fent avui a Catalunya”. A més, en un missatge enviat a les forces desplaçades en missions, la ministra va assegurar que “la unitat fa la força” i que malgrat “l’angoixa i la incertesa” que viu el país, l’estat de dret permetrà “preservar la llei i la integritat territorial”. “L’estat de dret té tots els instruments per preservar la llei, la unitat d’Espanya, la sobirania nacional que correspon a tot el poble espanyol i la integritat territorial”, va afegir.

La de Cospedal va ser la referència més encesa a la unitat d’Espanya. No era la primera vegada que la ministra de Defensa, representant de l’ala dura del PP, enviava un missatge similar. Tot i així, el govern espanyol, de moment, no té entre les opcions immediates l’ús de les forces armades, que es podrien desplegar en el cas que, en lloc d’aplicar l’article 155 de la Constitució s’optés pel 116, que regula els estats d’alarma i excepció. En tot cas, les seves paraules donen dimensió a les paraules de Mariano Rajoy quan diu que no descarta “res” per aturar la independència de Catalunya. Segons el titular d’Exteriors, Alfonso Dastis, entre les mesures no s’ha de descartar tampoc la detenció de Puigdemont. “Això depèn d’ell”, va dir.

Optimisme

Més enllà d’això, les converses ahir se centraven en el 155. L’ambient al Palau Reial, on el rei Felip VI va fer la tradicional recepció del 12 d’octubre era de calma tensa. La fase de temps mort en la qual ha entrat el conflicte amb Catalunya, i sobretot el pacte entre el PSOE i el PP va servir per destensar l’ambient. El govern espanyol i els polítics socialistes que van participar en la recepció coincidien a assenyalar que “ara la pilota és a la teulada de Puigdemont”, i això els treu pressió. Ni a l’executiu ni al PSOE volen anticipar la intervenció de l’autonomia, perquè consideren que hi ha opcions que, abans de dilluns, el president català digui que no va declarar la independència. Fonts de la Moncloa, a més, van precisar que si Puigdemont diu que no la van declarar, ho observaran com la tornada a la “legalitat” que li reclamaven. És a dir, s’entendrà com un retorn al dia 5 de setembre, abans d’aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat.

En cas que la resposta no sigui negativa, però mantingui l’ambigüitat del dia 10 d’octubre, sí que s’iniciarà la tramitació definitiva del 155, però en aquest cas serà lenta, segons va explicar el secretari general socialista, Pedro Sánchez, al Palau Reial. Això vol dir que s’estiraran els terminis, probablement amb l’enviament de nous requeriments, amb l’objectiu, d’una banda, de refredar els ànims, sobretot a escala internacional, i de l’altra d’intentar convèncer els sectors moderats del PDECat del retorn al “catalanisme pactista” a què al·ludia Mariano Rajoy dimecres al Congrés.

L’estratègia de l’enviament del requeriment a Puigdemont, de fet, té un doble objectiu de dividir la majoria independentista. D’una banda, l’executiu de Rajoy espera que dins del PDECat vagin guanyant pes les veus que demanen aparcar de manera més clara la via unilateral, i de l’altra, espera que això acabi de fer sortir de polleguera la CUP i que trenqui amb la majoria de govern. Això abocaria a una convocatòria electoral que, si els terminis del 155 s’allarguen, podria arribar abans de la intervenció de l’autonomia, restant, per tant, èpica al relat independentista. En aquest cas, confien que la divisió generada a les files sobiranistes els passi factura en els resultats electorals, i que s’esvaeixi aquesta majoria. Si, en canvi, Puigdemont diu amb claredat que sí que va declarar la independència i no menciona la suspensió, l’execució del 155 serà ràpida.

També es van referir ahir a la situació de Catalunya alguns expresidents, com José Luis Rodríguez Zapatero, que va dir que la “reacció política” de Rajoy i Sánchez “ha sigut intel·ligent” i va desitjar que no s’arribi a l’aplicació formal del 155. En canvi, Felipe González va considerar que sí que caldria aplicar-lo al més aviat possible per frenar el que considera un “cop”. Tots dos van ser presents a la recepció reial, a la qual no va assistir José María Aznar.

El clima general a la Moncloa és que la situació a Catalunya està en vies de solució, tot i que no descarten un nou moviment astut de Puigdemont que serveixi per girar la truita. En qualsevol cas, creuen que el temps els juga a favor.

RE