Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Conxa Juanola Pons: “No és suficient informar els ciutadans; se’ls ha de fer participar”

L’actual batlessa encapçalava la candidatura d’Ara Maó, l’agrupació d’electors a l’esquerra del PSOE, que ha pactat precisament amb els socialistes per formar un govern progressista a la ciutat menorquina

Conxa Juanola Pons ha tornat Maó a les esquerres. L’actual batlessa encapçalava la candidatura d’Ara Maó, l’agrupació d’electors a l’esquerra del PSOE, que ha pactat precisament amb els socialistes per formar un govern progressista a la ciutat menorquina. Poc abans d’oficiar una boda, atén l’ARA Balears per repassar aquestes primeres setmanes en el càrrec.

Com està Maó?

Diferents persones amb les quals m’he trobat coincideixen a dir que està tranquil.

Què vol dir tranquil?

Hem intentat rebaixar la tensió social, no dur a terme accions conflictives i reduir la tensió dialèctica entre els partits. Mentrestant, Maó continua igual d’actiu i guapo com sempre, tot i que una mica complicat pel que fa a la convivència entre els veïns i l’activitat al carrer. Hem d’aconseguir un equilibri just.

I com s’assoleix aquest equilibri?

Estam preparant un mapa per identificar els focus de renous a la nit i els punts d’ocupació excessiva de la via pública. Passat l’estiu, quan tinguem el mapa acabat, analitzarem els punts on s’ha d’actuar. Amb la temporada en marxa no volíem interferir, però està clar que hi ha ocupacions excessives i el reglament de renous també s’haurà de revisar.

El PP presumia precisament d’haver aconseguit dinamitzar la vida al carrer de Maó...

I ho va fer, no em molesta reconèixer allò que es va fer bé. Però ara ens toca gestionar la situació per no morir precisament d’èxit.

Vós sou batlessa després de capgirar la majoria absoluta del PP, aconseguint més vots que el PSOE i pactant precisament amb els socialistes després d’una negociació dura per aconseguir la batlia.

En política no hi ha res fàcil, tot és més complicat del que sembla des de fora. La negociació amb el PSOE no va ser fàcil, tampoc, perquè estàvem amb igualtat de regidors, però detectàvem la demanda en la ciutadania de canviar certes dinàmiques polítiques, i també es va veure a les urnes amb un resultat que jo no esperava tan bo. Pens, però, que simplement les coses han tornat al seu lloc, perquè a Maó les forces progressistes sempre han tingut majoria, aquesta vegada amb un equilibri total. Aquest pacte està consolidat, i tenim un equip de govern molt preparat i avingut.

I amb aquest equip, quins són els objectius que us marcau?

Fa massa anys que anam tapant forats i hi ha problemes prou seriosos com per fer un plantejament a 10 o 20 anys i executar polítiques amb un objectiu clar: crear la ciutat del futur, on el ciutadà assumeixi el seu paper actiu perquè les administracions funcionin i sigui conscient de la seva responsabilitat i que els recursos són limitats. Ara mateix estam en el punt clau per fer un bot més com a societat.

Aquest plantejament global és compatible amb un dia a dia ple de problemes i urgències per resoldre?

L’actuació petita que fas per solucionar un problema puntual ha de tenir visió de futur, un plantejament clar de cap on anar. Aquests dies, per exemple, hem hagut de canviar bombetes espanyades de fanals. Doncs posem-les ja de menor consum, pensant en el futur.

Dèieu que els ciutadans han d’assumir un paper actiu perquè les administracions funcionin. Com ho aconseguireu?

Vull rompre la barrera entre ciutadans i polítics. Jo som una ciutadana, la mateixa veïna que abans, no m’he convertit en res diferent. Per rompre aquesta barrera és bàsica l’actitud diària. A més, s’han de recuperar els plens com a punt de trobada entre els ciutadans i les decisions polítiques. La gran equivocació en els darrers temps és confondre participació amb informació. No és suficient explicar als ciutadans allò que fas. Participació és demanar-los què farien davant una determinada situació i actuar segons la petició dels ciutadans dins dels límits d’allò que administrativament és possible.

Parlar de Maó és parlar del seu port. I, darrerament, de la connexió entre la ciutat i el port a través de les escales mecàniques que proposava el PP. Continua endavant aquest projecte?

Volem esperar a saber què diu el Consell de Port i les entitats que hi participen. Hi ha gent que ens avisa que les escales estaran espanyades molts dies a l’any per culpa de la proximitat amb el mar i el vent. Hi ha propostes diferents a les escales i als ascensors, com un funicular que circula lligat a l’escala. Ara bé, la proposta final sortirà del Consell Municipal de Port, no només de l’Ajuntament.

Fa falta connectar el port amb la ciutat, sí, però al port li falta vida?

Fa falta un pacte entre els diferents usuaris per fer un pla de futur. No tenim la força que hauríem de tenir dins Autoritat Portuària perquè els sectors estan dividits. L’administració ha de fer la feina d’aglutinar. Ja hem analitzat la possibilitat jurídica que l’Ajuntament tingui veu i vot dins Autoritat Portuària, cosa que fins ara no s’havia demanat. Volem ser dins l’ens no només amb veu, sinó també amb vot.

Maó serà Maó, serà Maó-Mahón o què serà?

Tenim clar que aquest tema no ha de crear cap divisió entre els ciutadans. En el seu moment es va crear una polèmica artificial i intencionada que va dividir la societat, cosa que no volem que es repeteixi. No hi ha conflicte entre Maó i Mahón. El conflicte ha vingut perquè un grup reduït de persones volien escriure Mahó, cosa descartada per l’autoritat lingüística. El tema de la h no està en discussió. Ara el nom oficial de Maó pot ser bilingüe, i ara mateix ho és. Ara bé, no hi ha cap poble a Balears que tingui els dos noms. Maó és l’únic. Per què? Potser perquè es vol que açò sigui un conflicte. Farem allò que la llei marqui. Si la normativa elimina la possibilitat del nom bilingüe, ràpidament ens adaptarem a la llei. Però no vull que açò fragmenti la societat.