Publicitat
Publicitat

El Constitucional retreu a les Corts Valencianes que impedissin una compareixença de Camps sobre Nóos

Esquerra Unida va sol·licitar el 2012 al Parlament la compareixença de l'expresident i altres ex alts càrrecs per explicar les relacions amb l'Instituto Nóos

El Tribunal Constitucional (TC) ha emparat el grup parlamentari Esquerra Unida del País Valencià davant la negativa de la mesa de les Corts Valencianes de tramitar una iniciativa de la formació d'esquerres perquè comparegués l'expresident Francisco Camps per explicar alguns detalls del cas Nóos presentada el mes de gener de 2012. El TC anul·la la negativa del Parlament valencià i li ordena que adopti una altra resolució respectuosa amb la Constitució.

Esquerra Unida (EUPV) va demanar a la mesa de les Corts que tramités les peticions de compareixença de l'expresident Camps i de l'exconseller d'Economia de la Generalitat Valenciana Gerardo Camps, així com la dels exdirectors de la Ciutat de les Arts i les Ciències Jorge Vela i José Manuel Aguilar.

EUPV pretenia que expliquessin el funcionament de les relacions entre la Generalitat Valenciana i l'Instituto Nóos, però la mesa de la cambra autonòmica va decidir no admetre a tràmit aquestes sol·licituds argumentant que els que havien de comparèixer ja no ostentaven en eixe moment les responsabilitats per les quals se'ls reclamava.

Davant la negativa de la mesa de les Corts –controlada per la majoria del PP–, la formació d'esquerres va acudir al Constitucional i ara el tribunal ordena a les Corts "retrotraure les actuacions al moment anterior a gener de 2012" i adoptar "noves resolucions respectuoses amb el dret fonamental" vulnerat, el de la participació política.

L'alt tribunal assenyala que la decisió de no admetre aquelles peticions de compareixença impugnada, "en efectuar una interpretació inadequada dels preceptes reglamentaris aplicables", va lesionar els drets fonamentals emparats per la Constitució.

El ponent de la resolució, el magistrat Juan Antonio Xiol, considera amb la majoria del tribunal que la decisió del Parlament recorreguda es va fonamentar "en una comprensió restrictiva de les possibilitats de sol·licitud de compareixença davant les comissions permanents". El TC considera que, en contra del pretès per la mesa en emparar-se en el seu reglament, és contrari a la Constitució pretendre prohibir la compareixença d'alts càrrecs quan aquests ja no ocupin aquests llocs.

Pretendre una "prohibició genèrica" sobre les compareixences d'ex alts càrrecs suposa fer una interpretació del reglament de la cambra contrària a la Constitució i el que ella imposa sobre "les possibilitats de control de l'acció de govern".

Això inclou "la compareixença de persones que, malgrat que no ocupin en aquest moment el càrrec corresponent, puguin ser consultades sobre decisions que van adoptar o van executar en l'exercici d'una funció pública".

Aquesta restricció, afegeix el TC, "no pot veure's compensada, com es defensa en les resolucions impugnades, amb la possibilitat que compareguin aquelles autoritats o càrrecs públics als quals en aquest moment correspongui la responsabilitat en la matèria", és a dir, els actuals ocupants dels llocs esmentats. La sentència del TC, dictada per la sala primera, compta amb el vot particular discrepant del magistrat Andrés Ollero.