Rajoy tanca la porta a la consulta sense oferir alternativa

BarcelonaCap alternativa del president del govern espanyol a la demanda de consulta del Parlament. Mariano Rajoy ha tancat la porta a la transferència a la Generalitat de la competència de convocar referèndums per encaixar en la Constitució la consulta del 9-N. Malgrat els anuncis del PP a Catalunya, tampoc ha ofert cap alternativa més enllà de Constitució i llei vigent. També el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha emparat en la llei i la Constitució per rebutjar la possibilitat d'acordar la consulta, si bé ha admès un "problema" territorial que, a criteri seu, es resoldria amb una "actualització" de la Constitució en sentit federal que donaria un "nou estatut" a Catalunya amb un finançament "just".

Mentre el president Rajoy ha advertit que "no és possible atendre el que ens sol·licita el Parlament perquè no ho permet la Constitució", Rubalcaba hi ha confluït afirmant que "no és possible un referèndum autonòmic que afecta a tots els espanyols". Això sí, Rubalcaba ha recriminat al PP la seva actitud amb Catalunya. Rajoy ha articulat el discurs de la por, de la Catalunya aïllada en cas de sobirania, de la fractura i la confrontació, amb declaracions d'amor incloses, per acabar advertint que la legalitat espanyola no permet de cap manera el dret a decidir i el dret a la independència, perquè seria "liquidar" l'Estat. "Ni la competència és transferible ni el propòsit pel qual es demana cap en la llei", ha etzibat Rajoy, i ha recordat que urnes sense llei –espanyola, en aquest cas– no és, al seu entendre, democràcia.

Rajoy ha mantingut la incògnita fins a l'últim segon, però finalment ha pres la paraula. "Demanin-me una altra cosa, però no em demanin que incompleixi la llei", ha dit Rajoy, que ha negat que mai hagi existit cap greuge econòmic, social, lingüístic o cultural de l'estat amb Catalunya. Això sí, ha assegurat que hi ha mecanismes per reformar la Constitució, malgrat que el cert és que sense els vots del PP no és possible ni plantejar-ho. El líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha lamentat que Rajoy no hagi plantejat cap contraoferta i ni tant sols hagi obert la porta al diàleg. Duran ha "pregat" i demanat "siusplau" diàleg i negociació, i ha posat com a exemple el cas britànic i escocès.

Rubalcaba, que ha instat el govern espanyol i català a dialogar -"la manera d'iniciar el diàleg no és dient sí, és dient no"-, ha considerat que la reivindicació sobiranista és "insolidària", en opinar que es basa en el suposat greuge fiscal i econòmic, que cap dels tres comissionats catalans ha mencionat. A més, Rubalcaba, que no ha diferenciat el dret a decidir de la independència -"hi estem absolutament en desacord"- ha recorregut a l'argument que als socialistes "no ens agrada que s'obligui a triar entre ser catalans o espanyols". Rubalcaba i Rajoy han coincidit a afirmar que Catalunya té la major cota d'autogovern de la història. La líder d'UPyD ha arribat a comparar de forma velada el repte democràtic català amb la violència al País Basc i amb la repressió nazi. Tant és així que ha arribat a dir que "a Catalunya hi ha opressió, però no de l'Estat. Els ciutadans catalans viuen oprimits per altres ciutadans". I ha relacionat nacionalisme amb corrupció.

Radicalitat democràtica

Rajoy i Rubalcaba han respost així als comissionats del Parlament Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera. El coordinador nacional d'ICV i president parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha defensat al Congrés que "no hi ha millor proposta que el fet que la ciutadania parli" a les urnes. Herrera ha recriminat les campanyes anticatalanes atiades des de Madrid i, en un discurs d'alt contingut social, ha defensat que l'exercici del dret a decidir de Catalunya de forma acordada amb l'Estat és qüestió de voluntat política democràtica. Herrera, que ha parlat de "fi de règim", s'hi ha sumat Joan Coscubiela, que ha advertit que les "aigües democràtiques tenen força, i si no se'ls dóna sortida, acaben trencant dics". "Se li està podrint aquest conflicte a les mans", ha alertat Coscubiela a Rajoy, i ha lamentat que també Rubalcaba hagi volgut confondre el dret a decidir amb la independència.

La secretària general d'ERC i presidenta del grup parlamentari republicà, Marta Rovira, ha defensat que "l'acord" per fer possible la consulta de forma pactada amb l'Estat "és fàcil, possible i legal", i només depèn de la voluntat política. Rovira s'ha aferrat als arguments de la radicalitat democràtica i de l'independentisme pragmàtic en el debat sobre la transferència a la Generalitat de la capacitat de convocar referèndums. El cap de files republicà a Madrid, Alfred Bosch, ha apel·lat directament al poble espanyol: "Us prego que ens ajudeu a evitar el despropòsit d'un govern disposat a arremetre contra una votació"

També el diputat de CiU al Parlament Jordi Turull ha centrat el seu discurs en la radicalitat democràtica. "El poble català ni accepta ni reconeix la paraula resignació", ha afirmat. Turull ha obert poc després de les quatre de la tarda el debat al Congrés per fer possible la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre (seguiu el minut a minut del debat) de forma pactada. Pel diputat de CiU representant del Parlament, "així no es pot ni s'ha de seguir", i "les urnes són l'única manera saber exactament què volen els catalans".

Turull ha defensat que el contenciós català és, en part, conseqüència de la frustració en els intents d'encaix de Catalunya a Espanya no escoltats. També ha defensat que no hi ha un problema legal, sinó que és qüestió de voluntat política. I ha advertit: "Si vostès no volen, encara que poden, també els dic que no desistirem".

Majoria aclaparadora en contra

Les posicions ja estan fixades a priori. Així, excepte Esquerra Unida, la resta de grups d'àmbit espanyol –PP i PSOE, inclosos els diputats catalans d'aquestes formacions, UPyD, Foro Asturias i UPN– votaran en contra de la cessió de competències per exercir el dret a decidir de forma acordada amb l'Estat, una proposta que sí que rebrà l'aval minoritari al Congrés de CiU, ERC, ICV, Chunta Aragonesista, Compromís, Amaiur, PNB, Geroa Bai i el diputat de Nova Canària.

El diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha instat els partits espanyols a "no tenir por a la democràcia". "Deixi'n parlar" a les urnes, ha afegit Baldoví. El diputat del PNB Aitor Esteban s'ha alineat amb la tesi catalanista en el sentit que "la via catalana no és antidemocràtica", sinó que té tota la legitimitat democràtica. I ha advertit a Rajoy: "Té dues patates calentes: la patata catalana i l'euskalpatata". Esteban ha considerat que l'estat espanyol confon democràcia amb llei. També, el portaveu d'Amaiur, Mikel Errekondo, ha avisat que el fet que "el poble català, basc o gallec prengui la paraula no és impossible, sinó inevitable". Coalición Canaria -"la convivència dels pobles no es pot construir a cops de sentència", ha defensat- ha optat per l'abstenció, mentre que Nova Canaria ha donat el seu sí. Per la diputada de Geroa Bai Uxue Barkos, el debat es pot resumir amb una sola frase: "Sense novetat en el front". Els grups minoritaris contraris a la consulta -Foro Asturias i UPN- han reproduït arguments similars als del PP.

En total al voltant del 86% dels 350 diputats del Congrés tancaran la porta a la consulta pactada en el marc constitucional vigent.

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }