Publicitat
Publicitat

DEBAT INSTITUCIONAL

Cinc vies per frenar la crisi constitucional

El PP es veu abocat a insinuar una proposta de reforma limitada i ara valora si la inclou al programa

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va obrir dijous la capsa de Pandora: el govern del PP ja especula amb un retoc -limitat- de la Constitució. Fins ara Mariano Rajoy s’havia mostrat reticent a fer el pas i el seu partit també. Però, a un mes i mig del 27-S, els populars plantegen redefinir les competències de l’Estat per blindar-les “millor”. Són els últims a reclamar la reforma de la carta magna, que només s’ha retocat dues vegades en 37 anys i sempre per imposició de la UE: el 1992 per adaptar-se al Tractat de Maastricht i el 2011 per afegir l’article que consagra l’estabilitat pressupostària.

El PP ja estudia una reforma que fa temps que suggereixen els altres partits, amb diferents accents, i que serà un dels temes més candents de la pròxima legislatura en un Congrés sense majories absolutes. El PP admet que la proposta de Catalá està sobre la taula, però encara no han decidit si la inclouran al programa electoral. La resta de formacions sí que ho faran. Aquests són els diferents models de reforma a debat.

PP: redefinició de les competències de l’Estat

La proposta de Catalá en cap moment passa per donar més poder a les autonomies. L’objectiu és blindar les competències de l’Estat. La Constitució conté, a més, articles que estipulen com accedir a l’autonomia, unes pautes transitòries que el ministre troba eliminables perquè ja no són “necessàries”. Però adverteix que no estan disposats a obrir el meló territorial ni a tocar coses que “ja funcionen bé”. “Jo crec que es pot fer una reflexió tranquil·la, raonable, fruit de l’experiència de 37 anys de convivència, que portaria a un plantejament de la reforma de la Constitució, sens dubte”, assenyalava dijous. La reforma del PP, però, aniria per llarg. Catalá demanava una reflexió profunda i un consens que es preveu difícil. Sobretot pel que fa al model d’estat.

De moment, no sembla que hi hagi consens al PP per tirar endavant ni tan sols la proposta de Catalá. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va assegurar ahir que l’assumpte de la reforma constitucional “no està sobre la taula” ara mateix, mentre que la líder del PP madrileny, Esperanza Aguirre, va dir que veuria “bé” canviar la Constitució, però només amb un acord superior al del 1978. En canvi, des de Convergència, ahir es posaven les mans al cap per la proposta del ministre: “La reforma de la Constitució que planteja Catalá és un escàndol, és culminar la recentralització de l’Estat”, va assegurar el coordinador general de CDC, Josep Rull, a Catalunya Ràdio.

PSOE: federalisme encara sense concreció

És el partit que més insistentment pregona una reforma constitucional. A la Declaració de Granada, del 2013, els socialistes van proclamar la seva aposta per un model territorial federal. Defensaven el “respecte a les identitats diferenciades dins d’Espanya”, un nou finançament autonòmic i una definició clara de les competències de l’Estat perquè tot el que no sigui prioritat del govern espanyol ho puguin assumir les comunitats. Tot i aquesta formulació, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha creat aquest juliol una comissió d’experts per a una reforma “profunda” de la Constitució. El que conclogui s’inclourà al programa per a les generals. La resta de partits han criticat la falta de definició de la reforma de la carta magna que proposa Sánchez.

Podem: 500.000 firmes per promoure la reforma

Amb l’adéu de Juan Carlos Monedero com a número tres del partit, Podem es va quedar durant un temps sense el secretari de procés constituent, l’encarregat de planejar una reforma constitucional. Les seves idees no s’han consensuat encara i el programa de Podem s’està elaborant a poc a poc, a l’espera que després el ratifiquin les bases. Proposen un model d’estat federal que porti implícit el principi d’unitat, però també el principi de lliure determinació de les parts, entenent el seu dret a “discutir la seva autodeterminació” i, per exemple, a convocar un referèndum d’independència” però no necessàriament a exercir-la. Com repeteix el secretari general del partit, Pablo Iglesias, cada cop que ve a Catalunya, són partidaris del dret a decidir dels catalans, però dins d’un procés constituent a tot l’Estat. Amb tot, Monedero també proposava l’eliminació de la capacitat de l’administració general de l’Estat de suspendre automàticament decisions de les autonomies recorrent-les al Tribunal Constitucional. A banda, proposava que amb una iniciativa legislativa popular -500.000 firmes- es pogués promoure una reforma de la Constitució al Congrés.

C’s: límit de competències autonòmiques

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha anunciat que proposarà també en el seu programa una reforma de la Constitució, però que encara està a les beceroles. De moment, el que ha assegurat és que en cap cas són partidaris d’un federalisme “asimètric” com el PSOE, i que, de fet, han apuntat fins i tot a l’eliminació dels furs de Navarra i el País Basc. Fa un mes Rivera es va reunir amb un grup d’experts per establir les línies mestres de la seva resposta. L’objectiu és clar: tancar el model autonòmic i fixar a la Constitució un sostre de competències autonòmiques per evitar “tensions perjudicials per a la vida de l’Estat”. En el fons és una proposta similar a la que fa el PP. De tota manera, Ciutadans opina que la reforma constitucional dels populars “té poca credibilitat”.

IU: una república federal amb un referèndum previ

Segons les enquestes, la representació d’Esquerra Unida (IU) serà només testimonial en el pròxim Congrés, però la formació fa anys que demana una reforma constitucional que inclogui, com a model d’estat, una república federal amb la igualtat entre territoris garantida per la Constitució. Això sí, proposa que prèviament es faci un referèndum sobre qui ha de ser el nou cap de l’Estat. També defensa el dret a l’autodeterminació i l’eliminació de la referència sobre la “unitat indissoluble de la nació espanyola”. IU creu que plantejar ara la reforma constitucional respon a una estratègia del PP pensant en les eleccions catalanes del 27 de setembre.