Publicitat
Publicitat

CAS NÓOS

Hisenda contesta Castro que la culpa és dels notaris

Diu que els fedataris públics varen inscriure 11 operacions amb el DNI número 14 sense lletra

L'informe assegura que els fedataris públics aportaren documentació sobre 11 operacions de transmissió patrimonial en les quals figurava el DNI número 14, "sense cap lletra". L'Agència Tributària afirma que "això va provocar la imputació a l'únic DNI '14' que apareixia a la base de dades", que és el corresponent a la infanta Cristina.

Curiosament, no totes les equivocacions tenen una mateixa causa, segons Hisenda. Dues de les finques s'han atribuït per error a la filla del rei perquè "es va produir un error en el procés desenvolupat per l'AEAT en incorporar aquestes operacions a les seves bases de dades".

Pel que fa al procediment, Hisenda també vol marcar la diferència en la fórmula sota la qual es va actuar. Assegura que ja que la petició no es va atendre com una petició d'auxili judicial, "no era preceptiu un control específic de la informació subministrada".

Castro fa retrets

El jutge José Castro, instructor del cas Nóos, havia dictat hores abans d'aquestes explicacions d'Hisenda una altra providència en la qual fa seriosos retrets a l'Agència Tributària en relació a les suposades errades en el tractament de les dades patrimonials de la infanta Cristina, i ho feia destacant que, en aquell moment, Hisenda no havia remès encara al jutjat un nou informe que rectificàs l'anterior de dia 13 de juny i aclarís què va passar.

José Castro advertí ahir que ha sabut de la suposada errada pels mitjans de comunicació i, per tant, exigí a l'Agència Tributària que li remetés un informe corregit. A més, ordenà que s'hi incorporassin altres qüestions com, per exemple, per què no figura en el tan discutit document cap referència a l'alienació, per part de la infanta Cristina de Borbó (en un determinat percentatge), d'un pis, aparcaments i un traster ubicats al número 55 de l'avinguda de Pedralbes.

Cal suposar que la informació enviada anit als mitjans de comunicació per part de l'Agència Tributària, en què s'explica el motiu de les errades, serà remesa també al Jutjat d'Instrucció.

En tot cas, Castro vol saber per què no es va incloure aquesta operació patrimonial en el primer informe i, en aquest sentit, demana que es doni l'explicació d'aquesta omissió "en termes fàcilment comprensibles". A aquest primer retret, Castro hi afegeix que s'ha assabentat a través dels mitjans de comunicació "de les distintes hipòtesis que es manegen per justificar el que s'ha denominat un error" i recorda a l'Agència Tributària que "amb caràcter prioritari les explicacions s'haurien d'haver remès al jutjat". Com això no ha estat així, fa el requeriment oficial a Hisenda.

Això no és tot. Castro es demana què ha fet tot aquest temps l'Agència Tributària amb la informació patrimonial de la infanta que té en el seu poder des de 2005 sobre les ara equivocades 13 operacions patrimonials que afecten finques de Calella, Alacant, Pilar de la Foradada i Valenzuela de Calatrava, i que Hisenda ha atribuït a Cristina de Borbó. El jutge exigeix explicacions sobre què s'ha fet per part d'Hisenda durant aquests anys, perquè aquestes dades "des de 2005 fins ara s'han tingut com a aparentment vàlides. Tant és així, que se'n va donar compte a aquest jutgat", apunta José Castro.

Diu el jutge instructor que un dels caminis que hauria pogut emprendre l'Agència Tributària hauria estat "iniciar alguna actuació inspectora o de comprovació d'aquestes suposades transmissions que es predicaven realitzades per Cristina de Borbó, tant per determinar un suposat increment patrimonial com per aclarir l'origen d'aquestes propietats que presumptament transmetia".

I és que Castro pareix tenir clar que si des de 2005 fins avui en algun moment l'Agència Tributària hagués fet alguna inspecció a la filla del rei d'Espanya sobre aquestes operacions, aquesta inspecció hauria permès com a mínim "la detecció de l'errada". Una suposada errada que just s'ha conegut quan el magistrat José Castro ha demanat informació sobre el patrimoni de la infanta Cristina en la investigació del cas Nóos. Per això, sol·licita també oficialment a l'Agència Tributària una contestació sobre aquesta qüestió.

Qui té accés a les dades?

D'altra banda, el magistrat descarta la petició del sindicat Manos Limpias que declarin com a testimonis la directora de l'Agència Tributària i els responsables del discutit informe de 13 de juny, i també que s'indiqui quines persones de l'Agència han accedit a les dades relatives a la infanta Cristina. Castro rebutja la petició perquè entén que per ara el que hi ha són "dades discordants amb una realitat extratributària", no mereixedora d'una instrucció judicial que, a més a més, no recauria en el jutjat del qual és titular.

Es podria parlar, en el pla purament teòric o dialèctic, de l'eventual comissió d'un delicte de falsedat en document oficial. Castro diu que ell ho descarta en aquest moment.