ENTREVISTA
Misc 26/06/2017

Benet Salellas: “No hi ha la comunicació desitjable amb el Govern. Sembla que hem deixat de ser útils”

El diputat de la CUP Benet Salellas reclama al Govern que enllesteixi els preparatius del referèndum i assumeixi la desobediència per fer-lo

i
Antoni Bassas
4 min

BarcelonaEl diputat de la CUP Benet Salellas reclama al Govern que enllesteixi els preparatius del referèndum i assumeixi la desobediència per fer-lo.

Votarem el pròxim 1 d’octubre?

Si votarem o no depèn de l’actitud que tinguem com a país.

La nostra actitud al carrer?

La nostra actitud en general. Si estem disposats a assumir una estratègia que impliqui desobediència, votarem. Si no estem disposats a superar les impugnacions del Tribunal Constitucional, no ho farem.

Com ens podem oposar al front judicial?

Hi ha d’haver un pla B sobre què farem quan l’Estat intenti aturar el referèndum, que haurem de mantenir passi el que passi. I això implica que tant els alts càrrecs com una massa de gent garanteixin les decisions preses en pro del dret a l’autodeterminació -com la compra d’urnes, les paperetes, el sorteig de meses, l’obertura de col·legis-. Serà impossible perseguir 5.000 persones que es dediquin a obrir col·legis el dia del referèndum.

Però el secretari d’un ajuntament que rebi una carta del govern espanyol que l’adverteix de les responsabilitats en què incorre si facilita qualsevol local per a un referèndum il·legal, què farà?

Suposo que el secretari farà un informe negatiu, però necessitem el compromís polític de l’alcalde que donarà l’ordre d’obrir col·legis. No vull banalitzar-ho, em sembla un gest crucial. Si ho fan 700 o 800 alcaldes, l’Estat no té prou tribunals per encausar-los. El caràcter massiu és el nostre instrument de defensa cap a l’Estat.

¿Saben què explicarà el Govern el 4 de juliol?

Sabem algunes coses. En els últims mesos no hi ha la comunicació desitjable amb el govern.Un té la sensació que des que vam aprovar els pressupostos hem deixat de ser útils.

Ho atribueix a una certa cautela?

Quan es convoquen reunions de treball gairebé diàries en un espai on hi ha ERC, PDECat, Òmnium i l’ANC i els únics que no hi són som nosaltres, pensar que serem els que filtrarem les informacions em sembla que no es correspon amb l’actitud que hem tingut amb les qüestions importants. Hi ha una voluntat de mantenir-nos al marge d’algunes decisions. Ara bé, el Govern ha de tenir clar que amb menys participació de la CUP, menys responsabilització tenim en el que passi.

Quin missatge voldrien sentir?

Les garanties, l’explicació d’un procés rigorós i com s’acompanya de determinació política.

Hi ha algunes qüestions que costen de superar, com el cens dels catalans a l’exterior.

En el vot exterior el Govern no ha estat a l’altura del moment històric que se’ns exigeix a tots. I jo plantejo el tema de les famoses urnes. ¿Les tenim o no? Si no, comença a ser hora de tenir-les. No ens podem imaginar un escenari de referèndum on fallin qüestions logísitiques. Apareix una querella pel tema de les urnes. Quina actitud ha de tenir el Govern? Firmar la compra de les urnes. I si no ho pot fer Meritxell Borràs, que ho desconec en aquest sentit, que ens ho digui el Govern i entrarà algú de la CUP a firmar-ho.

Vostè està disposat a firmar?

El que faci falta. No es poden fer passos enrere.

¿Són partidaris d’una llei per al referèndum i una de transitorietat?

Sempre hem defensat que siguin dues lleis separades. El més important és separar les dues idees i que tinguin un tempo diferent que ens permeti a la societat catalana generar dos debats. Això què vol dir? Primer parlar de la llei de referèndum i exercir l’autodeterminació. I quan ens acostem al referèndum, per rigor, honestedat i transparència, presentar què passarà l’endemà perquè la gent que voti sàpiga a què s’enfronta, i per cridar la gent del no a participar en el procés.

I si l’Estat impedeix les urnes?

Ens costa molt imaginar aquest escenari. Tampoc podem arribar a imaginar la suspensió de l’autonomia. Si l’Estat ho fa, estaríem disposats a fer un gest de força com una declaració unilateral d’independència. En funció del grau de força de l’Estat, més legitimitat tenim per actuar unilateralment.

¿Hauríem arribat fins on som ara amb Artur Mas de president?

¿Vostè creu que podríem ser on som ara, havent-se destapat tot el que s’ha destapat del 3% i la possible responsabilitat de Germà Gordó, amb Mas de president? Estaríem en un fangar on difícilment podríem sostenir-ho. A més, l’actitud de Mas i Puigdemont són diferents.

En què?

Puigdemont està convençut de la irreversibilitat de tot el que estem fent. Mas és el símbol i la garantia de la idea de tornar a la situació anterior.

Per què els comuns no compren el referèndum [unilateral]?

Juguen una batalla estrictament de tacticisme electoral, malauradament. Són coneixedors, com molt poca gent, de qüestions de logística del referèndum perquè el Govern els hi ha fet saber, a efectes que no puguin desconfiar del que estan fent. Quan parlen de garanties em sona a discurs de cara a la galeria per continuar sense mullar-se.

¿La paraula república a la pregunta és una concessió als comuns?

No, als comuns segur que no. En aquest país no tot passa pel que vulguin ells. El que decantarà el resultat [del referèndum] no dependrà tant del que faci la direcció dels comuns com del fet que l’independentisme pugui construir un discurs atractiu i posi sobre la taula els plantejaments de la república.

stats