Publicitat
Publicitat

ELECCIONS EUROPEES

Aznar certifica el distanciament amb la direcció de Rajoy

L’expresident assegura que el PP l’ha deixat fora de la campanya europea del 25-M i Aguirre li ofereix un míting

José María Aznar, tan aficionat a obviar els micròfons de la premsa, tenia ahir ganes de parlar. De confirmar que el trencament amb el seu delfí, el president espanyol i líder del PP, Mariano Rajoy, és un fet. “Jo no he rebut cap notícia del PP i a hores d’ara no puc canviar les coses”, va dir, lamentant-se d’haver estat exclòs de l’atapeïda agenda de campanya per a les eleccions europees del 25 de maig. La FAES, la fundació de pensament neoliberal i espanyolista que ell presideix, ja va avançar divendres passat que l’excap de l’executiu espanyol i president d’honor de la formació tenia actes a l’estranger durant tot el maig i que, per això, no participaria en els mítings per demanar el vot a favor de Miguel Arias Cañete, que amb ell també va ser ministre d’Agricultura. Ahir Aznar va voler deixar ben clar de qui és la responsabilitat de la seva invisibilitat a la campanya.

Les fissures entre la direcció actual de la formació i l’entorn aznarista vénen de lluny. Per a la història queda la freda, la gèlida, salutació de l’exlíder popular al seu successor al congrés del partit a València el 2008, quan una part de la militància havia deixat de tenir confiança en Rajoy després de perdre, per segona vegada, les eleccions a la presidència del govern espanyol. Amb alts i baixos, amb fotos sovint forçades per donar una falsa sensació de cordialitat, la relació ha acabat per embarrancar.

Una distància que ve de lluny

El d’ara és l’últim episodi d’un llarg desencontre que va tenir un punt culminant l’any passat, quan Aznar va carregar contra la “lànguida resignació” que ofereix el projecte dels que ara ocupen la Moncloa i va deixar entreoberta la porta al retorn. La gestió del final d’ETA, el discurs per fer front al sobiranisme català i la política fiscal del ministre Cristóbal Montoro no convencen els sectors més dretans de la formació. La retirada de Jaime Mayor Oreja de la primera fila -va ser el candidat a l’Eurocambra fa cinc anys- i la creació de Vox, el nou partit d’Aleix Vidal-Quadras, han visualitzat en part aquesta ruptura.

Arias Cañete, ara ja exministre d’Agricultura, haurà d’encarar una campanya amb aquests dos elements en contra, fins ara inèdits: l’absència d’un referent destacat per a una gran part dels seus votants i una nova marca electoral, amb cares conegudes, que apel·la als sectors més extrems que donaven suport al PP. De totes maneres, Aznar va voler subratllar que la seva indignació està focalitzada en l’equip que controla la sala de màquines de la seu del carrer Génova. Un equip que ahir al vespre argumentava que no és que no volguessin l’expresident, sinó que encara no havien “tancat agenda”.

Aznar va exculpar de l’afer el número u de la llista, a qui va qualificar de “gran amic i gran persona”. Va admetre que li hauria “encantat” participar en un acte electoral al costat d’Arias Cañete, que va ser també responsable del ministeri en el seu govern, amb projectes tan polèmics com el transvasament de l’Ebre. Javier Arenas, vice secretari general de política autonòmica del partit, amic personal de Rajoy i un dels pesos pesants dels populars -ell i Francisco Camps van aconseguir la reelecció del president del PP el 2008-, no va acabar d’aclarir per què l’equip de campanya, que dirigeix Carlos Floriano, ha generat aquest conflicte. Es va limitar a repetir paraules de reconeixement i respecte cap al seu exlíder.

Ràpida, la presidenta dels populars madrilenys, Esperanza Aguirre, no va desaprofitar la situació per fer costat a Aznar i marcar distàncies, un cop més, amb l’oficialisme. Es va oferir a organitzar un míting amb l’expresident espanyol, amb qui és “important” comptar, va dir, si “de veritat” el partit vol aplegar el vot molest amb la gestió governamental. El gest d’Aguirre és significatiu després de les tensions públiques que han aparegut entre ella i l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella. Ahir l’expresidenta autonòmica va assistir a un dinar informatiu de la dona d’Aznar, on ell també era present.

L’Espanya forta i unida

Aliè, aparentment, a la polèmica a la capital espanyola, Arias Cañete presentava el seu programa pel 25-M a Barcelona. Molt centrat a identificar la seva candidatura amb la recuperació econòmica i el PSOE amb la crisi, tampoc va deixar passar per alt el procés. Els populars, però, van evidenciar la voluntat de rebaixar, de moment, el to de les crítiques al sobiranisme, amb picades d’ullet incloses, com la primera frase de la intervenció d’Arias Cañete en català. El candidat va afirmar que el projecte europeu és “d’unió i no de dispersió”. Per això, va reclamar “una Espanya forta i unida per tenir una veu forta”.

L’apel·lació al vot útil dels que estiguin en contra de la independència serà una constant fins als comicis. Assegurant que el partit compleix els programes -obviant les crítiques que ha rebut Rajoy en aquest sentit-, va reivindicar un programa que no està “ancorat en el passat”, allunyat de “debats superfuls i aliens al debat europeu”. “No som sectaris -va proclamar-, defensarem tots els ciutadans espanyols al marge del sentit del seu vot”. La idea de fons, compartida pels diferents dirigents que van intervenir a l’acte de Catalunya, era la mateixa: la unitat de l’estat espanyol es justifica, també, per tenir més projecció i força a la Unió Europea. Santiago Fisas, el candidat del PP català, no va prendre la paraula. Sí que ho va fer la presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, la més contundent amb el camí cap a l’estat propi.

Davant del projecte que encapçala el president de la Generalitat, Artur Mas, la líder dels conservadors catalans va definir les propostes que ells presenten a Europa com les del “seny, tan català, tan necessari i tan oblidat”. “Al segle XXI les fronteres són un obstacle per al creixement i la confrontació no crea llocs de feina ni ajuda a la recuperació”, va sentenciar. Va acusar el govern català de no arremangar-se per estar al costat de l’executiu de Madrid en la lluita per fer sortir l’economia espanyola del pou i, en canvi, d’anar-se’n de “ tournée ” per explicar la voluntat dels catalans per exercir el dret a decidir i d’enviar “cartes que ningú contesta”, en referència a les missives als dirigents europeus per buscar-ne la complicitat.

El programa dels populars, d’unes 120 pàgines, reflecteix la línia argumental que recorrerà, a partir d’ara, els actes del centredreta espanyol per guanyar els comicis. Molta reivindicació de la feina de Rajoy, molta crítica a l’herència rebuda del PSOE i recordatoris intermitents de la defensa irrenunciable de la unitat d’Espanya per mobilitzar, sobretot, el votant amb ADN aznarista que ja desconfia de les intencions del PP que ara governa.

Cañete reivindica el socialista francès Valls

“Senyora Valenciano, miri més enllà dels Pirineus i aprengui”, li va etzibar Miguel Arias Cañete a la seva contrincant del PSOE, Elena Valenciano, parlant de política econòmica. Es referia a les retallades socials que ha proposat el govern del primer ministre francès, Manuel Valls, també socialista. El PP ha decidit aprofitar el gir econòmic de l’executiu del president Hollande, assetjat per les males enquestes, per demostrar que les polítiques que va aplicar José Luis Rodríguez Zapatero van conduir l’Estat a la crisi: “No es pot proposar per Europa el que ha fracassat a Espanya”, va dir el candidat popular.

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF