Publicitat
Publicitat

MIG ANY DEL PACTE DE GOVERN

Artur Mas, un president enfilat sis mesos al Dragon Khan

Els pactes amb ERC i la consulta marquen l'agenda

Un acord de governabilitat amb dos grans eixos: consulta el 2014 i canvi de rumb en la política econòmica del Govern. Uns objectius ambiciosos -ratificar el futur de Catalunya i mirar de sortir de la pitjor crisi de les últimes dècades- que han fet que, tot just quan es compleix mig any de l'acord entre el president de la Generalitat i el d'ERC, el rumb del Govern hagi hagut de fer front a moviments sísmics per mantenir-se en els eixos pactats. Uns moviments sísmics que han arribat provinents de l'Estat, però també des de camp propi.

La signatura del pacte, que va arribar després d'una davallada electoral de CiU -de 62 a 50 diputats- i d'una remuntada d'ERC -de 10 a 21-, va suposar una embranzida. El text recollia l'esperit de la manifestació de l'Onze de Setembre. Una Diada que ho va sacsejar tot i que va provocar, juntament amb el no de Mariano Rajoy al pacte fiscal, unes eleccions anticipades que, per primera vegada en la història, van suposar que els dos partits més votats fessin pinya per decidir el futur del país. Un objectiu inèdit que, com bé saben a Palau, no és l'únic:la gestió econòmica del "mentrestant" -una de les metàfores més utilitzades per la cúria de Mas- fa anar de corcoll un Govern tenallat per la crisi i una ERC que ha de fer equilibris per no desencantar el seu ansiós electorat.

Del pacte al pla de govern

¿És irrenunciable l'objectiu de la consulta? Sí rotund, segons diuen a CiU i confien a ERC. Els matisos arriben amb l'any de la celebració i la seva idoneïtat. N'hi ha que creuen que el calendari no s'ha de "potinejar" -així ho van expressar al consell nacional de CDC els dirigents del partit-; n'hi ha que, com Josep A. Duran i Lleida, pensen que ja hi ha motius per ajornar-la al 2016, i n'hi ha que defensen, com algun quadre nacionalista, que només s'ha de convocar "quan estigui clara la majoria social". Tot plegat ha generat tensions al Govern i a CiU. A l'executiu, Joana Ortega, Josep Maria Pelegrí, Felip Puig i Santi Vila van demanar a Mas un canvi de rumb per la crisi, però el president els va dir que no passaria a la història "com un traïdor".

En essència, la consulta fa d'argamassa del pacte, però la dificultat de celebrar-la -ni Rajoy ni Rubalcaba en volen sentir a parlar i les institucions estatals hi treballen activament en contra- i el pla B fan trontollar la unitat. Es va veure la setmana en què Germà Gordó, conseller de Justícia, va situar com a únic escenari vàlid una "consulta pactada" fruit del "diàleg" amb Madrid. Francesc Homs, plenipotenciari conseller de la Presidència, li va respondre que la consulta es faria "sí o sí" amb un punt de sorpresa -no n'estava assabentat- per la intervenció de Gordó. Mas els va cridar a l'ordre, però l'escena evidenciava que el pla alternatiu (eleccions plebiscitàries o declaració unilateral) generen, com a mínim, debat al Govern. Un Govern que, de moment, ha passat de l'embranzida inicial a un moment més pausat amb l'horitzó posat al 2016 com a any final de la legislatura.

To sísmic

En certa manera, que surti el mateix president a refermar que l'objectiu és acabar els quatre anys -rumb universal de qualsevol executiu- ja indica el to sísmic dels primers sis mesos. Mas ha passat del xoc -declaració de sobirania aprovada el 23 de gener al Parlament- al "diàleg" -mitjans d'hivern- i ara té ficat al cap anar resistint mentre s'esbossa el camí cap a la consulta. Una feina encomanada al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que també dibuixarà la Catalunya estat.

¿La consulta és l'únic objectiu dels pròxims anys? No rotund, defensen a Palau. La recuperació econòmica és al top de la llista de prioritats de Mas, que ha esmenat quasi tota la seva política econòmica de la primera legislatura com a president. Es recuperarà successions, es va apujar patrimoni i es crearan noves taxes, que se sumaran a les ja adoptades el 2012. Són mesures quasi desesperades.