Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Antoni Terrasa : "Els jutges estam acostumats a la confrontació"

El president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears parla de la pressió mediàtica en processos com el cas Nóos i de com els afecta

Els casos de corrupció han fet dels nostres jutjats i tribunals i, per tant, de les persones que hi estan al capdavant, els protagonistes de l'actualitat informativa, més enllà de les nostres illes. El magistrat Antoni Terrasa, president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears des de 2004, és molt conscient de l'enrenou dels casos mediàtics, però recorda que els magistrats estan ben acostumats a la confrontació. És un camí que s'escull amb la plena saviesa i serenor que no serà fàcil. I ara, menys que mai.

Quines repercussions han tingut els nombrosos casos de corrupció en el funcionament dels òrgans judicials de Balears? Els han saturat?

Han tingut, per començar, una repercussió de quantitat i també de qualitat, perquè són molts i involucren molts jutges diferents, alguns dels quals amb un nombre de casos significatiu. A banda d'això, aquests casos moltes vegades també incorporen qüestions i problemes de qualitat. Són assumptes complicats, en els quals hi ha molts acusats, molta documentació, molts testimonis, pericials complicades. I, a més, una gran part d'aquests assumptes involucren diverses figures delictives entre si... Són temes complexos.

Us heu vist obligats a reforçar els jutjats?

Són aquestes variables de volum i complexitat les que convergeixen en aquest problema i en determinats casos s'han posat reforços. Hem demanat al Consell General del Poder Judicial que estudiï la possibilitat d'augmentar aquests reforços en els jutjats que duen aquest tipus d'investigacions.

Pot la investigació de tantes causes per corrupció arraconar els atres temes i "castigar" la resta amb retards?

El reforç no és perquè facin més via aquests assumptes, sinó perquè facin la que els correspon i no endarrereixin la resta d'assumptes que també han de dur una tramitació paral·lela perquè, si no, els ciutadans pateixen el retard de la justícia. No tractam d'afavorir ningú, sinó d'ordenar la convivència entre un o més assumptes complicats d'investigació dificultosa i els altres assumptes que tramita cada jutjat.

Els casos de corrupció han superat les nostres fronteres i han esquitxat fins i tot la família reial espanyola. Quina pressió hi ha en una decisió com la d'imputar o no la filla del rei?

Depèn del que entengueu com a pressió... Habitualment, els jutges intervenim en temes conflictius, de confrontació. Per tant, ja hi estam acostumats. Ho vivim professionalment i això incorpora la dosi corresponent de tensió, que augmenta quan l'interès mediàtic d'un assumpte es dispara exponencialment.

Concretament, en el cas de la infanta Cristina, hi ha hagut pressions, recomanacions, directrius des d'algun estament?

Que hi hagi aquesta tensió natural perquè els mitjans prestin atenció a una situació de la qual tothom opina no és equiparable al fet que hi hagi pressions o influències sobre la decisió que han de prendre els jutges. Jo no he detectat gens de pressió respecte de cap dels operadors que han intervingut en aquest afer.

I com s'ha d'explicar la divergència que en el tema de la infanta han tingut fiscal, jutge i Audiència?

Ni pertany a l'àmbit de les tensions, ni tampoc té a veure amb pressions, el fet de les dissensions naturals o posicionals entre els intervinents dins el procés. És una circumstància diferent de les tensions naturals o possibles pressions que, en aquest cas, no s'ha produït. El fet que l' opinió jurídica sobre determinades qüestions que s'han de resoldre hagi estat diversa, diferent, també és natural, i és el que pertoca en l'àmbit del procés, allà on cada un ha de desenvolupar la funció que li correspon: fiscal, advocat i jutge, cada un d'ells, en llibertat i en funció de la seva pròpia convicció sobre els elements que s'han de manejar per tenir criteri sobre una qüestió. Elements de dins el procés, no de fora del procés.

Són habituals, doncs, aquestes diferències entre fiscal i jutge que han tingut tant de ressò en el cas de la infanta?

És normal, perquè s'ajusta a la norma, i habitual, perquè és freqüent que els jutges absolguin quan el fiscal acusa o que condemni quan una part acusa i el fiscal demana l'absolució. Això passa cada dia. I no és fruit de cap enfrontament, ni funcional, ni institucional, ni personal.

La decisió sobre la infanta ha generat polèmica entre l'opinió pública en el sentit de si és ver que tots som iguals davant la justícia... Què en pensau?

Independentment de l'opinió que se sustenti, allò que és important és atendre a la valoració que han fet les persones que han estat en contacte amb el material que s'ha de valorar per tenir criteri, que són el jutge, el fiscal, els advocats de les acusacions i les defenses, i els magistrats de l'Audiència que també hi han intervengut. I jo crec que cada un d'ells s'ha posicionat en funció del seu propi criteri, nodrit amb les dades del procés, amb opinions divergents. El que no crec que es pugui fer és condicionar la resposta a si la justícia és igual per a tothom depenent de si el signe de la decisió és un o l'altre, sinó depenent de l'anàlisi de l'argument, que és el mètode que ha conduït a la decisió.

Hi ha una altra realitat als jutjats avui, derivada de la crisi, la que preocupa més als ciutadans... S'han plantant els jutges davant el drama de les execucions hipotecàries?

No s'hi han plantat, no, s'hi han rebel·lat en pla Robin Hood. S'han avançat a l'hora de tractar aquest problema, a donar-li una solució en funció, primer, d'unes sentències del Tribunal Europeu que obligava a haver de considerar la possible validesa o nul·litat de determinades clàusules del contracte abans d'executar el llançament. A partir d'aquí, s'han pres decisions. Una d'aquestes ha estat aturar el curs de les execucions que estaven en marxa per permetre aquesta valoració prèvia. El legislador també ha reaccionat. S'ha aprovat una llei amb mesures per tractar de fer front a aquesta situació. Per exemple, introdueix el límit màxim d'interessos en 2,5 punts més del legal.

Tot i així, els jutges ja hi donaven solucions en les seves sentències...

Una de les funcions del Tribunal Suprem és també unificar. I ha intentat establir, cas per cas, un mètode per assenyalar a partir de quan els interessos s'han de considerar abusius. Fer-ho cas per cas entranya un procediment lent. És molt més ràpid que ho faci el legislador, però mentre no ho feia, els jutges han intentat establir amb claredat aquest límit. Ho tenen mal de fer, els jutges. Un pot dir 2,5; l'altre, 3... És difícil. Es necessiten molts casos per establir jurisprudència, és un procés molt lent. El mètode és que ho faci el legislador. Mentrestant, els jutges han fet el que han pogut, que és detenir els llançaments, valorar les clàusules abans dels llançaments amb determinats criteris unificats.

Com es reflecteix la crisi econòmica als jutjats?

La quantitat i qualitat dels assumptes s'ha adaptat a la crisi. S'han disparat els concursos de creditors, els acomiadaments laborals, les reclamacions de quantitat, les execucions hipotecàries...

També són polèmiques les noves taxes judicials. Poden ser un entrebanc perquè el ciutadà accedeixi a la justícia?

Les taxes són un instrument idoni per evitar processos innecessaris, però sempre a partir d'una determinada dimensió poden produir l'efecte contrari, que és impedir l'accés a la justícia per una exagerada desproporció. I es pot donar en dos sentits: un, que sigui tan alta la quantitat de la taxa que no compensi pagar-la pel valor del procediment. I un altre, que hi hagi persones que no tinguin capacitat econòmica per accedir al procés si han de pagar una taxa que sigui excessivament elevada.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT