Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT

Adéu a les revàlides de Wert

El nou ministre cedeix a les pressions i endarrereix les avaluacions a 4t d’ESO i 2n de batxillerat

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va plantar l’abril passat José Ignacio Wert en la reunió amb tots els representants autonòmics. Va agafar les coses i va marxar just després de guardar un minut de silenci pel crim de l’Institut Joan Fuster. El mateix van fer la resta de consellers de comunitats no governades pel PP. No hi havia res a parlar: Wert no es mouria ni un mil·límetre. Ahir va ser molt diferent i Rigau sortia amb un somriure de la conferència sectorial d’Educació. El nou mapa autonòmic post 24-M -amb només cinc comunitats governades pel PP-, sumat a un flamant titular d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, que ha volgut fer del diàleg i la diplomàcia el nou emblema del ministeri, van obligar el govern espanyol a cedir. Encara que fos per la mínima.

En el primer gest de consens com a ministre, Méndez de Vigo ha accedit a endarrerir l’aprovació del decret d’avaluacions de Wert, les revàlides previstes per a finals de l’ESO i batxillerat que eren imprescindibles per continuar estudiant. A més, s’havien convertit en uns exàmens per “homogeneïtzar” els continguts educatius a tot l’Estat. Wert tenia la intenció, en l’esborrany de decret, que el contingut l’elaborés exclusivament Madrid i fos un test de 350 preguntes amb quatre respostes de quatre assignatures troncals i tres d’optatives. Si no s’hagués aconseguit aturar, els pares d’alumnes catalans haurien pogut escollir que l’examen fos en castellà. Era un dels gestos més recentralitzadors de la llei, ja que obligava a impartir continguts similars a totes les comunitats. Parlem, doncs, d’un pas que també té una lectura política.

“Hem aturat el desenvolupament de la revàlida -va dir ahir Rigau quan va sortir de la reunió-, un element important, perquè en el moment d’implantar-la a l’ESO era una llosa que pesava”. Però el gest del govern de Mariano Rajoy acaba sent el mal menor en l’aplicació de la Lomce. Primer, perquè les comunitats del PP ja havien pressionat perquè les revàlides no fossin condició sine qua non per poder accedir a batxillerat des de 4t d’ESO i criticaven que així es pogués segregar l’alumnat. I segon, perquè les revàlides no havien d’entrar en vigor, de manera definitiva, fins al curs 2017-2018.

A nivell pràctic, el que farà ara Educació és aprovar un primer decret d’avaluacions que inclourà només la revàlida de 6è de primària, elaborada per cadascuna de les comunitats autònomes i sense implicació acadèmica. Aquest examen ja es farà aquest curs vinent i hi ha consens entre totes les comunitats perquè no envaeix competències. Aquest decret havia d’incloure les avaluacions també a ESO i batxillerat, uns exàmens que de moment es frenen. “Constituirem un grup de treball per resoldre tots els dubtes. I com que aquesta segona part no entrava en vigor fins d’aquí uns anys he pres la decisió de presentar-la més endavant després de dialogar”, va dir el ministre.

Méndez de Vigo també va fer un segon gest cap a Catalunya, amb lectura política inclosa. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, li va demanar la derogació del decret d’ajudes de 6.000 euros a l’escolarització en castellà, un tema que el nou ministre d’Educació ha accedit a tractar en una reunió bilateral pròximament amb la intenció que el PP inclogui una esmena en la tramitació de pressupostos que acabi amb la partida per a aquesta finalitat. De fet, en els nous comptes de l’Estat ha caigut fins a un 80% aquesta quantitat pressupostada en veure que gairebé no hi havia sol·licituds: dels 5 milions previstos per a aquest exercici a 1 milió d’euros previst per al següent.

Cap canvi en el calendari

Amb el que no s’ha mogut ni un mil·límetre el nou ministre d’Educació és amb l’aplicació del calendari de la Lomce. “Les lleis les hem de complir i la segona part de l’aplicació de la Lomce estarà en funcions a partir del setembre”, va assegurar Méndez de Vigo durant la roda de premsa posterior a una reunió que va durar quatre hores i mitja. Les dotze comunitats no governades pel PP havien consensuat en un comunicat abans de la sectorial d’Educació demanar la “paralització” del calendari d’implantació de la Lomce. Una petició que no ha arribat a bon port tot i les expectatives que havia generat el ministre. La llei Wert s’acaba d’implantar aquest curs a primària i comença a fer-ho als cursos imparells d’ESO i batxillerat. I l’únic que accedeix a retocar el govern de Mariano Rajoy a grans trets són uns exàmens que havien de començar quan hi hauria una nova correlació de poders al Congrés després de les generals. Canvi en les formes, però poc en el fons.

La implantació de la FP bàsica, a estudi

El tercer gest que va valorar ahir Rigau és la creació d’una ponència per estudiar la implantació de la formació professional bàsica. El Govern ja s’havia mostrat molt caut en aquest tema i havia impulsat una implantació de mínims. Ara Madrid entén que s’ha de crear una taula de treball per avaluar-ne millor l’efectivitat. “Hem estat d’acord que de moment no tenia una bona solució”, va dir Rigau.

L'
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF