Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El turisme de sol i platja, encara

El respir primaveral que suposen les dades d'atur del maig permeten constatar un cop més el fort caràcter estacional de la nostra indústria turística. Quan torna la calor arrenca la temporada turística que, de nou, omplirà sobretot les localitats costaneres de Catalunya, les Illes i el País Valencià. La notícia coincideix amb un estudi d'Esade sobre la gestió de les platges espanyoles. La conclusió és demolidora: una àmplia majoria de poblacions del litoral no tenen plans de millora. Seguim, doncs, encadenats al model bàsic, nascut als anys seixanta, d'atracció turística de sol i platja. Un model que ha anat lligat -i en bona part ha causat- al boom de la construcció que ha provocat la bombolla immobiliària i l'actual crisi.

El monocultiu turisme-construcció, molt accentuat tant a Catalunya com, encara més, a les Illes i el País Valencià, ens ha instal·lat durant dècades en el miratge d'un fals creixement que ha mostrat, en aquests últims anys, el seu vessant més desolador: la banca rescatada, una greu recessió econòmica i un atur descontrolat que, malgrat la lleugera millora d'aquest maig, tot indica que tornarà a créixer, com pronostiquen des de l'FMI fins a l'OCDE (aquest últim organisme opina que el 2014 s'arribarà al 28%). De fet, les mateixes previsions del govern espanyol difícilment es compliran: la taxa d'atur ja està en el 27% amb què preveia que acabaria l'any.

El model d'un turisme de sol i platja, estretament lligat a la construcció, i poc amatent a la millora de l'oferta en els terrenys dels serveis, el medi ambient, el patrimoni, el nivell mig gastronòmic i la cultura, no ens traurà de la crisi. Més aviat ens hi encadenarà. Aquest tipus de turisme sols permet crear llocs de treball de baixa qualitat, estacionals i mal pagats. Només un turisme amb més valor afegit, ambientalment responsable i culturalment actiu, permetria allargar la temporada i propiciar un creixement econòmic sòlid i més diversificat. L'estudi d'Esade és bastant descoratjador, perquè fins i tot entre els municipis que sí que tenen algun tipus de pla estratègic, en la majoria dels casos es limita a l'horitzó d'un sol any. Així difícilment es trencarà el cercle viciós.