Deman una vegada més pel pla de cultura 2016-2020, el que la presidenta Francina Armengol anuncià com a imminent el passat mes de maig al Parlament. Ho deman al director general de Cultura del Govern, el menorquí Jaume Gomila, un home que sempre dispensa les atencions més exquisides. Ja sé que som insistent i fins i tot puc ser una tabarra. Em salva que l'interès no té res de personal, sinó que ve donat per la preocupació en una legislatura que avança i en canvi no es veu cap directriu clara en matèria cultural, en cap ni una de les grans instituciones públiques.
Jaume Gomila m'assegura que aquest mateix mes de setembre presentaran els resultats d'un estudi sobre consum cultural, passa prèvia, segons el director general, per poder treballar el pla de cultura 2020 amb els diferents sectors i les principals associacions. En poques paraules, el pla ni hi és ni l'hem d'esperar de moment. Pot donar algunes dades l'estudi sobre consum cultural, però en aquests moments només som capaç de veure'l com una manera de comprar temps. I el temps no té preu.
Sincerament, crec que a la presidenta Francina Armengol fa mesos que la preocupa la insatisfacció que es percep respecte de les polítiques culturals. Si hi ha la seguretat que la cultura no dóna vots, també és sabut que el descontentament en aquest àmbit actua en certa mesura com un virus que a vegades es converteix en epidèmia. No donarà vots, però genera una abstenció que no hi ha cap coalició d'esquerres que se la pugui permetre. Crec que la presidenta n'està preocupada, però també crec que així com s'han repartit les parcel·les de poder en les distintes institucions, poca cosa pot fer.
El pla de cultura 2020, que no mira tan a llarg termini com s'ha volgut fer veure, sinó que acabaria un any després de les eleccions autonòmiques, ja hauria d'estar en marxa. No treballant-lo, sinó aplicant-lo. Només així les grans línies de la cultura, la definició del paper de cada una de les institucions culturals, quedarien clares i es podrien més o manco consolidar abans que no passi allò que pot passar, i és que els populars tornin a governar i trobin el terreny cultural enlaire i verge per fer i desfer com altres vegades.
