CORRENTIA
Opinió 24/06/2017

Els socialistes i el mal menor

Guillem Frontera
2 min

El mal menor s’ha imposat com a succedani del millor a bona part de les nostres vides. Si repasseu en quines decisions teniu l’oportunitat de triar el bo i millor, comprovareu que, en general, són poques. L’estat de cadascú influeix, és clar, en el nombre de possibilitats en un o altre sentit. Però ningú no està completament lliure dels condicionaments que ens fan optar per la millor via a seguir o per la menys dolenta.

Que en som, de lluny, de la càlida i coratjosa recomanació implícita en aquelles paraules de Marià Villangómez: “Voler l’impossible ens cal”. Fins i tot els més utopistes ja rebaixen tant els seus ideals que cada dia s’assemblen més al que Pi de la Serra deia l’home del carrer. La desvirtuació del món ha rebaixat el vol de les voluntats, ara dedicades febrilment –i necessàriament?– a tapar forats en lloc de construir els somnis. La ciutat ideal és una cabòria reduïda a la construcció d’algun edifici singular o a la reforma d’una plaça o carrer per on campen les rates.

En fi, una bona part del que ens passa ha pres forma i exemple en els darrers esdeveniments al si del PSOE i derivats. La idea del mal menor sempre és perniciosa, perquè mai no deixa de ser una mala idea. Encara ens espanta pensar en el fet que la gran esperança de la majoria de socialistes espanyols fos Pedro Sánchez. Com es pot desitjar que aquest senyor els capitanegi? Només el vertigen que causava la perspectiva del comandament de la senyora Susana Díaz explica l’atribució a Sánchez de capacitat de lideratge, si per lideratge entenem un conjunt de qualitats que inclouen els atributs de la intel·ligència política en grau d’excel·lència.

Perquè, siguem raonablement sincers, aquest Sánchez no ha demostrat superar la condició de mal menor. Aquests dies –aquestes setmanes, en realitat– ha donat suficients dades per prendre-li les mides. I el resultat és obscur. I ens mena a preguntar-nos on s’amaguen o per què elegeixen la penombra de darrere el teló els socialistes més capacitats per explorar la realitat i diagnosticar-la.

L’únic que podríem dir en descàrrec dels socialistes és que el PSOE és com la societat en general, no té capacitat per prendre la volada. No és l’avantguarda d’aquesta societat, i, en alguns assumptes, fa part del seu llast més feixuc.

stats