Acabar l’any amb quatre derrotes seguides i classificat entre els quatre darrers de la categoria és prou demolidor com per deixar anar els típics resums anuals. D’aquesta manera tan frustrant tanca el 2016 el Reial Mallorca, aquell equip confeccionat per pujar a Primera; aquell club que també ha tancat l’any del centenari d’una manera trista i sense gens d’honor. Des que perdé la Primera Divisió, l’entitat esportiva més representativa de les Illes també ha perdut molts de signes d’identitat i sobretot d’afecte. Un club dirigit per una persona delegada des dels Estats Units no té gaire acceptació en una societat com la nostra: hi ha molts d’aficionats que ja ni s’acosten a Son Moix i encara n’hi ha molts més que han deixat de ser socis perquè no se senten identificats amb el Mallorca. Quan la tendència és comentar passats "gloriosos" i recordar-se de jugadors i plantilles de no fa gaire anys, això no és bon símptoma. Podem posar mecions que ningú no es recorda ni de qui jugava l’any passat. Baixar a Segona encara no ha estat assumit pel mallorquinisme, però el pitjor de tot és que la plantilla tampoc no se n’ha temut i creiem que aquest és el bessó de la majoria dels problemes que arrossega. Deu existir una síndrome vinculada a la camiseta del Mallorca, que quan els jugadors se la posen deixen de ser competitius; si més no això és el que ens fan veure. Arriben a Palma, se senten ben tractats, els agrada l’illa, però no tenen el rendiment esperat. Després, quan se'n van a altres clubs, són uns futbolistes diferents. Hi ha un munt de casos d’aquests, però els més recents són els de Joselu i Ortuño, els màxims golejadors de la categoria, amb 13 i 12 gols, respectivament. Si a una plantilla amb la qualitat tècnica justeta hi afegim manca d’implicació, té poca cosa a fer. Justament ara, els dies de vacances han arribat en el pitjor moment: serà molt difícil que recuperi els dotze punts que ha perdut el darrer mes. La responsabilitat és d’Olaizola, però la feina i el compromís és cosa dels jugadors i també de les altes instàncies del club, que qualsevol diria que no tenen res a fer... Salut i molts d’anys.
