03/06/2013

Com s'ha de reformar l'administració pública?

3 min

El govern del partit popular ha dut a terme diverses reformes impulsades -o imposades, algunes d'elles- per la Unió Europea. Entre d'altres, s'ha fet una reforma laboral i una reforma financera, i s'està gestant un projecte de reforma educativa i preparant la reforma del sistema de pensions. Però, ¿i la reforma de l'administració pública? Per quan? Fins ara només hi ha sobre la taula una proposta de reforma de l'administració local que afecta, fonamentalment, els municipis de menys de 20.000 habitants. Em pregunto si és aquest el principal problema de l'administració pública espanyola o si, per contra, com que és l'esglaó de l'administració més petit, més poc organitzat i amb menys capacitat de pressió, és el més fàcil d'atacar. Sincerament, si bé crec que és necessària una reforma de l'administració local per fer-la més eficient, no crec que la reforma proposada sigui capaç d'assolir aquest repte i, més encara, no crec que siguin els municipis petits el gran problema de l'administració pública espanyola.

La reforma s'hauria de concretar en grans canvis amb l'objectiu de preservar l'estat del benestar i els serveis bàsics. Fins ara només s'han fet retallades, reduint els salaris dels treballadors públics, no renovant contractes dels que estaven ocupant places de manera interina, aplicant taxes de reposició (percentatge dels nous contractes en relació a les jubilacions) constants i lineals. Però no s'ha atacat el problema de fons de com fer una administració més eficient, de qualitat, transparent i que rendeixi comptes als ciutadans. Les mesures que s'han pres són les més fàcils, però només tenen sentit en un primer moment, quan s'han de prendre mesures amb urgència per quadrar els comptes públics. Aquesta és una mala solució. És totalment ineficient perquè minva els incentius del personal que treballa al servei de l'administració, i perquè en molts casos el personal al qual no es renova el contracte és el més jove, preparat i productiu. En la política de recursos humans de l'administració pública és del tot necessari fer un pas endavant, valent i amb decisió. Si volem una administració moderna, no té sentit que en l'actualitat encara s'accedeixi a ocupar un lloc de treball a través d'un sistema d'oposició, en el qual un s'examina d'un temari en què el que es prima, en molts casos, és la capacitat de memoritzar. Per sort, existeixen múltiples processos de selecció molt més avançats que caldria introduir en l'administració. D'altra banda, tampoc té sentit que una vegada aprovada una oposició es disposi del dret vitalici d'ocupar-hi una plaça, perquè els llocs de treball necessaris varien en el temps en funció de les diferents necessitats i prioritats.

La reforma ha de passar inevitablement per establir un sistema de contractació molt més flexible i basat en uns criteris de selecció més moderns, que no vol dir, en cap cas, més subjectius, sinó al contrari. Pel que fa a la carrera professional, s'ha de fonamentar en un sistema de mèrits objectius i acreditats per alguna agència externa, no per afinitats polítiques ni amiguismes. Els càrrecs de designació política s'han de centrar només en els primers esglaons de l'organigrama de l'administració pública, i s'hauria d'acreditar la capacitat i idoneïtat de la persona proposada per ocupar el càrrec. La resta de l'organigrama l'ha d'ocupar personal tècnic, no polític. I, finalment, el sistema retributiu hauria de primar la productivitat dels treballadors públics, no l'antiguitat. Per això és necessari establir processos d'avaluació de l'activitat de tot el personal adscrit a l'administració i vincular els augments retributius als resultats d'aquestes avaluacions. Ara, en la majoria d'administracions, els complements de productivitat són lineals, iguals per a tothom i estan definits en funció dels anys d'antiguitat, independentment de com el treballador realitza la seva feina. Aquesta és una política de personal totalment ineficient i injusta, ja que no incentiva la productivitat ni la millora en la prestació dels serveis públics, i tracta tots els treballadors de la mateixa manera, independentment de la seva qualitat professional.

Ara bé, una profunda reforma en aquest sentit necessita un gran consens entre els diferents partits polítics i, sobretot, es necessita l'acceptació dels sindicats. Cal que tots siguin capaços de posar davant de qualsevol altre objectiu la preservació de l'estat del benestar, i l'única via per fer-ho és augmentant l'eficiència i productivitat del sector públic. Així doncs, ¿per quan una veritable reforma de l'administració pública?

stats