OPINIÓ
Opinió 23/07/2016

A la recerca del mínim comú neuronal

1 min

Enmig de la multiplicació de missatges per atacar d'arrel el masclisme que vessen molts homes amagats rere la tribu desbocada en festes populars, apareixen animals de gla que inventen excuses en la catarsi col·lectiva i l'atavisme (primari). Alguns són víctimes de les seves pors de perdre una hegemonia que els ha estat regalada pel masclisme cultural que vessa la religió i els interessos del poder patriarcal. La condició d'atemorida víctima no els justifica, només fa més senzill qualificar-los. D'altres, gràcies a l'efecte multiplicador de les xarxes socials, cerquen complicitats en el mínim comú denominador neuronal i llancen missatges vergonyosos revestits d'udol contra la correcció política. Diuen denunciar la hipocresia i només són l'exemple clarificador que encara n'hi ha molta. La diversitat de formats que permeten les tecnologies fa que apareguin a diari suposats comunicadors, autoproclamats músics o indocumentats predicadors del desacomplexament, un moviment amb el discurs alliberador que reivindica l'esclavitud intel·lectual. Ara mateix, simultàniament als verros que hem reconegut als santfermins, apareix per la xarxa un suposat grup, el nom del qual ni el diré per no engrandir el seu malaltís ego, que des l'autoodi de la mallorquinitat s'investeix de heavy metal de pa en fonteta i bramula consignes de masclisme barroer, envoltat d'un penós cor de dones en biquini, cofoies del seu paper de material fungible de decoració. Dubt si els assisteix la llibertat d'opinió, talment no la tenen els que atien l'odi ètnic, religiós o polític. Ells diran que sí, però només serà per defensar els seus 5 minuts d'èxit guarà, inabastable des de la intel·ligència.

stats