Mentre ens debatem en l’evidència que el preu de l’habitatge, de compra o de lloguer, no es correspon al país que descriuen els seus salaris, ens assabentam que hi ha racons d’aquest on fins ara ha existit un abonament social de veres, una misericordiosa ajuda al necessitat, sense discriminació per raó de nacionalitat, religió o classe social. He dit classe social, perquè és hispànica tradició això d’assumir que primer s’ha d’assadollar els poderosos perquè puguin repartir magnànimament les miques. Què creis que us llogarien per 585 euros, IVA inclòs, cada mes? Com que l’endevinalla és d’impossible resolució, millor em deix de bojades i us ho dic: Port Portals; tot Port Portals. Cert que els llogaters de l’espai públic fa 30 anys hagueren d’invertir per convertir la costa de tots en un lloc exclusiu d’on extreure beneficis privats. Però no ho és menys que, ara, quan el Govern els ha collat un poc, multiplicaran per 430 la quota (fins a dos milions i mig més IVA anuals), a més de comprometre’s a invertir gairebé 30 milions els propers anys. Què ens passa com a societat que els nostres polítics han perdut, al mateix temps, els nostres doblers i el seu cul per fotografiar-se al costat dels que no ens els paguen? Autopistes de Madrid, Castor, el rescat bancari o aquesta petitesa d’un port per a milionaris han generat centenars d’il·lustrades pàgines de pornografia sentimental entre polítics i paparres (massa vegades, sinònims), al mateix temps que centenars de milions d’euros menys en el calaix de tots. L’estafa és tan gran i de tants d’anys que ningú no s’ha atrevit a felicitar el Govern, que sembla merèixer-ho, perquè es fa estrany que es defensi el bé comú.
