Em deman si avui vivim un procés d'arrelament a la cultura pròpia que ha començat fa uns anys de manera natural, que és com segurament han de començar les coses, potser l'única manera que puguin arrelar de bon de veres. M'ho deman asseguda a la vorera d'un carrer estret de Santa Margalida, aquest diumenge de les festes de la Beata, mentre veig passar centenars, potser un parell de milers de joves –sí, totes i tots molt joves– vestits de pagesos, guapíssimes i guapíssims, que estan caminant al so dels esquellots dels dimonis i dels vents de les bandes de música. Això, en el mateix moment que a Palma una gernació, també de joves, reinventa i reviu les batalles de Canamunt i Canavall, aigua va i aigua ve.
Sobretot em deman quins fruits pot donar demà, ara que ja hem vist com és la collita d'una generació desarrelada que ara tenim al voltant dels cinquanta, una dècada més o una manco, que majoritàriament vam girar l'esquena a les festes populars, als balls de bot, a les xeremies, als glosadors i als pobles de l'interior de l'illa. No ens semblava modern. Ens feia olor de naftalina, antigós i avorrit. Obrien els McDonalds, els Zara i tota la penya, els 'afters' i els grans magatzems. Això era el que ens venia de nou, com la música anglosaxona, l'art o la literatura 'internacionals', que benvingudes si no els haguéssim donat l'exclusivitat.
Potser la revifada dels Sant Antoni, de la Beata, dels foguerons, dels Sant Joan, dels cossiers, dels moros i cristians, dels mercats medievals i artesans, de les festes del meló o dels caragols, dels Canamunt i Canavall, dels sons de les xeremies, de les gresques dels glosadors o el naixement del Much només són la resposta natural d'una generació, encara que només en sigui una part, segur que una petita part, a la qual el món ja no li ve de nou i afortunadament el té molt per mà. 'Roda el món i torna al Born' pren avui un nou i il·lusionant sentit, o això m'agradaria pensar.
Quines conseqüències pot tenir aquesta recuperació de les tradicions més populars per a la llengua pròpia, per a la cultura local en totes les seves manifestacions, per a la consciència de país en un futur no llunyà? Qui ho sap. Qued mirant un nadó, vestit de pagès, que fa la processó adormit dins una senalla de llatra. I pens que, si hi creix, qualque cosa ens haurà de fer notar.
