Segons els que saben de les lleis, no ens manca normativa (en tenim suficient), el que necessitam és aplicar-la. Aquesta setmana hem anat remoguts rere les xifres d’Airbnb que ens ha presentat el col·lectiu Terraferida. S’ha obert la caixa dels trons o només trona perquè hi havia pólvora a bastament i es necessitava una mà ferma que encengués la metxa? Jo, que som descregut de mena, pens que la mà només ha encès el ble i ha il·luminat el que no ens agrada veure. Res pus. No és que el lloguer turístic, amb totes les variants, no sigui un tema a afrontar, ho és, es només que prest s’esvairà la flama i tot tornarà a la foscor convenient. Quan acceptàrem dir ‘pa’ a allò que majoritàriament ens serveixen, obrírem la veda de la postveritat 'avant la lettre'. Amb la mateixa normalitat, acceptàrem anomenar ‘sou’ allò que minva mes rere mes. Ningú ja no recorda els temps en què els convenis d’hoteleria i de construcció garantien els ingressos suficients als treballadors i tenien efecte multiplicador en tota l’economia. Llavors, no era necessari convertir la casa en allotjament turístic; ara, comença a ser imprescindible per a una part dels nostres conciutadans. I aquesta necessitat serveix d’excusa, no d’argument, a molts que suquen el melindro en el caos. Cal reivindicar la dignitat del sou com a proveïdor suficient de recursos per viure, no només per sobreviure. Mentre això no passi i ens instal·lem en l’acceptació servil d’una nòmina minvant, el camp de la demagògia estarà adobat per als que parlen de protegir la gallina dels ous d’or, que sempre són seus, i no els importa un rave ni la sostenibilitat del territori ni la perdurabilitat de la nostra cultura. Que no ens confonguin.
